Vos pareixerà aquest article una soberana tonteria però em venia de gust escriure'l perquè em pareix un fet que té un rerefons molt preocupant i també perquè li ho havia promès a un amic meu.Doncs resulta que el passat dijous, 10 de juliol, per a ser més exactes rebia un correu electrònic de l'abans esmentat amic ( xè, Jup, per a què pegar-li més voltes!) on em deia que quína poca vergonya, que era Sant Cristòfol i no havia vist cap quadrilleta de xiquets i xiquetes remullant-se i arruixant d'aigua als "indefensos" peatons ...
Jo encara recorde amb nostàlgia quan es convertia en tot un repte passar en eixa data per la font del Ravalet o de la Plaça de l'Ajuntament ... la poalada estava quasi assegurada, això si no et tiraven dins la font! També hi havia de "valents" que s'ajudaven de la impunitat dels terrats per fer ús de les safes ... Quína enyorança!
Vos vaig a contar una anècdota. Farà 9 ó 10 anys, un company meu d'estudis d'Alacant em va convidar al seu enllaç matrimonial. La cerimònia se celebrà a Sant Joan (poble) i un amic meu que també venia amb mi a la boda em va indicar que anès en compte que a l'altra vorera del carrer uns "gamberros" estaven amb poals mullant a la gent que passava per les seues rodalies ... de vandalisme, res de res! Era 10 de juliol i estaven complint amb la tradició! La meua sorpresa i alegria fou molt gran i a més a més ... al bell mig d'Alacant!
És per açò que em va impactar el correu de Jup. Duem ja molts lustres preocupats i ocupats en guerres i batalles intestines, que si la llengua que parlem es diu d'una manera o d'altra, que si les normes del Puig o les de Castelló, que si amb el blau o sense el blau, que si Almansa i Felip V i ... a la merda tot! Els xiquets ara resulta que no saben el calendari/santoral de les tradicions més arrelades del nostre poble! Al meu humil parer açò està per damunt de totes les disputes "oficialistes". Quí si no, són els futurs emisaris de les nostres tradicions?
P.D.- Aquest article va dedicat a Jup, ja que com segons ell ja no coincidim ... per a que veges que almenys sí que ho fem a la xàrcia de xàrcies ...
Vos he de reconèixer que este matí quan m’he despertat, la meua intenció era dedicar-li este nou article a Andreu Palop pel gest que va tindre anit al posar-se la samarreta d’Arkonada quan arreplegà el títol de Campió d’Europa de mans de Michel Platiní. Fou un homenatge senzill però que a més d’un ens va aborronar ... Passada la mitjanit fou entrevistat al programa El Larguero de la Cadena Ser i va contar la seua plorera de fa 24 anys al vore al seu ídol caigut. Ho he reconsiderat i he decidit que no. Que a Arkonada jo ja li havia fet el meu homenatge i que posar les paraules i l’actitud de Palop seria pecar d’egocentrisme perquè no puc negar-ho, quan escoltava anit a la Pantera de l’Alcúdia era com si m’escoltés a mi mateix i hui no toca que jo mateix em tire flors ...
Vos estime cabrons!
1979, 4 anyets. Kempes, Solsona, Arias, Bonhoff, Carrete ... i ja estava "Españeta"!
Ja és una foto històrica!
AMUNT!
