divendres, 21 de desembre de 2007

EL NADAL ÉS UNA MERDA!



Vaig a exposar-vos alguns aspectes del Nadal que fan nossa i fàstic:

HIPOCRESIA

CONSUMISME

SOPARS I DINARS AMB cunyats/des, sogres, cosins/es, oncles ...

SOPARS I/O DINARS D'EMPRESA

TOT EL MÓN ET SALUDA com si fores germà de sang ... la resta de l'any et creues amb eixes persones i ... canvien de vorera!

NO EM TOCA MAI LA "GROSSA" DE NADAL

EL PARE NOEL

LES NADALES

ELS ARBRES DE NADAL

EL CONCERT A VIENA DE L'1 DE GENER

ELS SALTS D'ESQUÍ

LA GENT QUE ES DISFRESSA EN CAP D'ANY

EL MAQUILLATGE DEFICIENT DELS REIS MAGS I ELS SEUS "AJUDANTS" (no sé si paje està ben dit)

ENGUANY, L'HOMENATGE ALS CAPITANS ÉS DIUMENGE

I SOBRETOT QUE ... NO HI HA FUTBOL!!!!

Si després de tot açò, continua agradant-vos el Nadal ... feu-vos-ho mirar!

dijous, 6 de desembre de 2007

LABAS VAKARAS LIETUVA

És hora de renovar el blog amb alguna entrada nova i la veritat és que no sabia el que posar. Però en estos dies de semi-pont he aprofitat per anar buidant calaixos i he trobat un CD que únicament posava "PACO". L'he obert i és un recull de fotos que em va preparar l'amic Vicent "Borja" a la tornada del nostre viatge-odissea a Lituània (allò d'odissea va pels quatre dies que "gràcies" a Lufthansa vam estar sense maletes ...). I com que encara no les havia vist (per a algunes coses soc molt maniàtic però per a altres continue éssent un desastre!) que millor que penjar algunes al blog i així faig la competència als meus blogs amics que cada poc temps em fan les dents llargues penjant les fotos dels seus viatges ...


Arribada a Vilnius, capital de LT. El seu aeroport és una mica peculiar ...

The Fantastic Four, sense maletes però ja al Bàltic!

Damunt del Ferry "Zalgiris" (guerrer medieval) camí de l'illa de Neringa, patrimoni de la bioesfera, mitat lituana i mitat de Kaliningrad (estat associat a la Federació Russa).

Als tres "palomos" de la foto no els feu ni cas; al fons ... Rússia!

La Porta de l'Infern? Els lituans li guarden molt de respecte al dimoni. A Kaunas fins i tot té un museu monogràfic!

Una nimfa al bell mig d'un bosc mil·lenari

Algú estava gracioset ... Esta foto està presa a Letònia, a la platja de Liepaja ó Liepoja ... la "j" en lituà i letó es pronuncia "ll" ...


Lietuva krepsino planet (Lituània planeta del bàsquet) ... És una religió, simbolitza un estil de vida. Arvydas Sabonis és el seu Déu i ací podeu vore a tres "monesillos" ...

Castell de Trakai, està enmig d'un llac. Sols es pot accedir-hi per un pont de fusta o en barca.


Encara que vam estar quatre dies sense maletes ... "patir", el que es diu "patir" ... no ho vam fer en cap moment!

Per cert, que feia un "bostero" a la Lituània?

divendres, 23 de novembre de 2007

BUSQUEU LA BELLESA ...

No em pregunteu el perquè, pero fa ja algunes setmanes que m'he retrobat amb un vell amic radiofònic, Ramón Trecet i "Diálogos 3", el seu programa de Radio 3. El vaig descobrir allà per l'any 1993 i li vaig guardar una fidelitat quasi absoluta fins al començament del segle XXI. De colp i volta ens vam distanciar, tampoc em pregunteu el perquè, probablement l'horari laboral (arrere quedaven els dies d'universitari), l'època Benítez al València C.F. ... De tant en tant l'escoltava a ratos al cotxe, música grega, armènia, macedònia, turca ... em trobava desconnectat. On es trobava la música de Hednin Garna, la Sowetho String Quartet, Nigthnoise, Yanni, Alasdair Fraser o Kepa Junkera?
I de sobte ... nyas, coca! entxufe la ràdio i ... Phil Cunningham i Aly Bain entrevistant-los en directe! Arran d'açò tornava a sentir parlar dels germans Ó'domnhail, de la Bothy Band, de Planxty, de Liam O'flynn!

I he tornat a caure totalment captivat, la meua ànima li torna a pertànyer!

He tornat a trobar la bellesa dins d'este món de merda!


P.D.- Este article li'l dedique a la persona i amic que em va "incitar" a escoltar per primera volta en "gaèlic" i que junt a la seua esposa han trobat en estos dies una "altra" forma de bellesa.

dimarts, 13 de novembre de 2007

375 ANYS DE PATRONATGE DE SANT BLAI

6 de novembre de 1632, el Consell General de la Vila mitjançant la fòrmula d'insaculació coneguda com "de redolins" i en audiència pública, elegeix a Sant Blai, aleshores patró de cardadors i peraires, com a nou patró de Bocairent, substituïnt així a Sant Jaume. Quasi de forma automàtica, miraculosament cesa la tràgica epidèmia de diftèria que estava assolant a la població.
La gent ix al carrer amb fanals i tambors per comunicar la bona nova. Arriben fins al conegut com Portal Nou on estava situada l'ermita de Sant Blai.
Es determina alhora fer-li festa de soldadesca cada 3 de febrer, dia en que se celebra el martiri del Bisbe de Sebaste.

6 de novembre de 2007, Bocairent, fidel als costums deixats en herència sagrada pels seus avantpassats celebra aquesta efemèride, s'acompleixen 375 anys del patronatge de Sant Blai. 375 anys de Fe, Història i Festa. Per la qual cosa, l'Associació Festes de Moros i Cristians de Sant Blai va organitzar tot un seguit d'activitats per tal de solemnitzar aquesta data. Ací hi ha un xicotet resum, per a gaudir d'un reportatge fotogràfic més ampli entreu als enllaços de l'esquerra de Mariano Ferre i/o Els Fadrins.


6 de novembre de 2007: Membres de la Junta de Festes fan el trasllat de la Relíquia de Sant Blai des de l'Església fins al convent de la Mare de Déu dels Dolors i els Sants Reis Mags on presidirà el Tridu Eucarístic (Bando Cristià, Bando Moro i Fidels del Poble) fins al divendres 9 de novembre.


Inauguració a la seu de l'Associació de Festes de la exposició dedicada íntegrament a la iconografia de Sant Blai.



Dissabte 10 de novembre: Escenificació a l'antiga Casa de la Vila, actual Placeta Pressó, de la elecció de Sant Blai com a patró de Bocairent.



Farolets ...


... i Caixes!



Diumenge 11 de novembre, al migdia: Missa solemne amb la presència de les Banderes i Banderins de les 9 filaes i l'Associació de Festes, capitans, alferes i autoritats civils i festeres.



Diumenge 11 de novembre, 17:00 hores: Desfilada commemorativa amb 2 esquadres per cada filà (masculina i femenina), des del començament de l'avinguda Sant Joan de Ribera fins a la Ressidència d'ancians, passant pel carrer Joan Beneyto Bernàcer (xè, l'Entrà de tota la vida ...).


Tots en peu! Que passen els SUAVOS!

dilluns, 5 de novembre de 2007

DON'T WORRY, BE HAPPY!

És alguna cosa mística, antropològicament digna d’estudi. quan arriba el Panellet dels Moros Marinos es respira per Bocairent un bon rotllo difícilment de trobar al llarg de la resta de l’any. Tothom està content, hi ha expectació, bullici i alegria. Tot és positivisme, els pensaments negatius no tenen cabuda dintre d’aquesta finestra espai- temporal que s’obri solament per unes hores a l’any ...

És com una tradició antropològicament ancestral; els masets tenen més assistència als còmpuls del que és habitual i cap a las 00:30 hores la gent i els festers de a peu ocupen els seus llocs a les voreres per escoltar la rutilant melodia de la marxa mora i la desfilada dels vaixells mariners … Darrere l’última banda de música (n'eixiren tres!) els matrimonis agafats dels “brassillo” acompanyen als festers fins passar l’Arc, tot per escoltar i presenciar l’acte del “Marinero” que si no em va fallar la vista (que no seria res gens extrany) el va cantar Pascual Agulló. Quan acaben, sona “La Manguera” i tots carrer de San Agustí cap amunt.
Els “altres” festers fem temps en qualsevol dels garitos de les rodalies de la Plaça i … una ullada ràpida i nerviosa al rellotge … són quasi les 2 del matí. És l'hora.

El maset dels Moros Marinos és a eixes hores, com vos ho diria? En fi, hi ha que viure-ho, jo ho definiria com el “Planeta Marinos”. No tinc paraules, qui no ho conega de primera mà que s’acoste per allí. Qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència …

I allí dins tot el món reunit, bevent, fumant, xarrant, ballant … de puta mare per a que anar amb tonteries. Ningú se sent estrany allí tot són risses, encaixades de mà, petons, tocades d’esquena i algun que altre “abrazo festero”.

Una xicoteta representació ...


Després de proveir-nos del suficient nombre de tiquets per a fer-se cubates ja estàvem preparats i llestos per a “tirar del carro” ...

Germans de sang (RH 0-) ...


La cosa va durar fins a les 5 de la matinada, i no és que fora distint a altres anys perquè sempre ve sent el mateix però ... és que esta rutina és meravellosa!


Això si, érem tots/es els que estàvem (fins i tot mon ami Juanito el Ventero!) però no estaven tots/es els que són ...


Després, els que quedàvem amb ganes de més marxa ens dirigírem fins el Tram després de fer una “gincana” per poder arribar ja que hi havia que travessar les que ja són eternes obres del carrer de l’Avenida.


En el Tram

El que quedava de nit és sabut per tot el món, suportar una música infernal i decrèpita fins a les tantes i per distraure’s a pegar-li al reportatge fotogràfic!


Don't worry, be happy!

dijous, 11 d’octubre de 2007

EN EL COR DE LA CIUTAT ... EN EL COR DE TOTS!

Al bell mig del cor de la ciutat, infatigable, desafiant vents, pluges, calors i pedregades. Ferit i marcat per brutals riuades ... orgullós i cansat, amb les hores contades, però immortal … record etern, llar atemporal … I un nom que fa tremolar d’emoció ... MESTALLA!
El nostre particular “Teatre dels Somnis” (i algun que altre malson també), per on han passat els actors principals de la història del futbol, Pelé, Maradona, Di Stéfano, Cruyff, Don Ricardo Zamora “el Divino”, Pepe Samitier “l’Home Llagosta”, Kubala, Luis Suárez, Arkonada, Iríbar, Zarra, Gainza, Beckembauer, Seeler, Müller, Sepp Maier, Robson, N’Kono, Jennings, Zidane i fins i tot ... Materazzi!

Sense deixar de banda als “nostres” Cubells, Montes, Gaspar Rubio, Eizaguirre, Puchades , la “Davantera Elèctrica”, Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza, Waldo, Guillot, Pep Claramunt ... i com no ... "el Matador" Mario Alberto KEMPES!





On sempre tots hem tingut cabuda, matrimonis i famílies completes, cunyats, iaios i nets, amics i amigues, rics i pobres. Tots ens trobàvem com a casa ...


Per als de dretes ....


per als d'esquerres ...

Per als de centre ...

Quan t'enderroquen sempre quedarà una pedreta teua al dintre de tots els nostres cors; que estes lletres siguen un xicotet i modest homenatge i que el teu esperit siga sempre amb nosaltres.

Amén!

dimarts, 2 d’octubre de 2007

GALA DE L'ESPORT 2007

El dissabte 29 de setembre al maset dels Espanyoletos va tindre lloc la V Gala de l’Esport de Bocairent on cada associació esportiva local va fer entrega dels premis als seus nominats i a més a més es va fer el lliurament del guardó al "Millor Esportista Local 2007" que enguany va recaure en Yaiza Mª Santonja Francés pels seus mèrits al llarg de l’any al món del bàsquet femení espanyol, la qual cosa ens va omplir de goig i orgull a tots els que conformem el Club de Bàsquet Patronato Bocairent.
Per a més i millor informació sobre esta gran notícia cliqueu a http://cbpatronato.blogspot.com
La Gala va comptar amb la presència de totes les autoritats locals amb un paper destacat de l’Alcalde, el Regidor d’Esports i Joventut i el Coordinador d’Esports de l’Ajuntament, Sam. El presentador fou un clàssic del micròfon, José Ricardo Agulló, tot un showman!
El nominat pel Club de Bàsquet fou Martín Blázquez Calatayud.

Yaiza no va poder assistir i el guardó el va arreplegar son pare. Sobren les paraules.

El Club de Bàsquet al complet.

La nit també va permetre vells retrobaments ... Bocairent és un mocador.

I per a finalitzar ... no podia faltar la foto amb Sant Blai!

dimecres, 26 de setembre de 2007

Viva el Tercio de Zuavos, viva la gente de humor, que son mozos de valor, nunca bastante elogiados.


La setmana passada vaig fer una entrada relacionada amb la tornada a escena de la Champions League del futbol europeu. Que ximpleria, no? Bé, em venia de gust posar-ho, el futbol forma part de la meua vida i ara als 32 anys crec que és massa tard per canviar-hi.
I hui he despertat també amb la idea de renovar este bloc i com no sabia que posar m’he quedat mirant fixament el calendari i ...
Sabeu quin dia és hui? Sabeu què passarà de hui a una lletra acceptada a 120 dies? És a dir, de hui en quatre mesos justets ... sí, heu acertat ... el Ciri dels Suavos!!!!Vítol!

dimarts, 18 de setembre de 2007

Coupe des Clubs Champions Européens

Hi ha una forta perturbació en la Força; un dimarts qualsevol de setembre els ciments de la vella República Galàctica tremolen de forma convulsa. Serà que torna el Revers Tenebrós? Es fa de nou present el Costat Oscur? ... NO!
Res d'això, hui comença l'edició 2007/08 de la Champions League, la versió moderna de l'antiga i grandiosa Copa d'Europa creada per uns visionaris romàntics de les cendres de la vella Europa devastada i separada després de la 2ª Gran Guerra.

Per tant, sigues de l'equip que sigues, hui és un dia gran ... Llarga vida a la vella senyora orelluda!

dilluns, 10 de setembre de 2007

No canvies sendes velles ... per novelles!

Després de les vacances estivals i immersos de nou en la rutina laboral i social, se’ns presentà de colp el Panellet dels Moros Vells, el primer panellet del Bàndol Moro. De nou les marxes mores pels carrers de Bocairent, en menys de cinc mesos torna l’esclat fester, un esclat que per a mi ha de ser una orgia per als sentits! El proper 2008 demanaré l’excedència festera oficial i em dedicaré a fer “el ruc” tot el que sé i més!

Pel que fa al dissabte a la nit va ser un Panellet que denotava que estava al carrer una filà nombrosa en components però l’ambient malgrat ser bo fou un poc “light”. Podies entrar a Les Coves sense dificultat, i pegar-te un “bailoteo” sense por a que et tiraren el cubata.
El trajecte fou l’habitual, no hi ha perquè canviar sendes velles per novelles ... dos o tres o més esguitets al maset (no recorde la quantitat exacta), visita habitual i tradicional al Cafè Plaza amb la clientela clàssica i allí ... pegaren tots a fugir al refugi conjugal; no és qüestió de gastar bales del carregador sense motiu ... Bé, tots no, hi hagué un vell, fidel i irreductible company de Panellet que em va fer costat a Les Coves fins que a les 4 de la matinada, fatigat per la meua conversació i verborrea, se’n va anar a dormir!
Naturalment la velada va estar dolçament amerada de la companyia i conversa femenina tradicional que fan possible que dónes per bona la ressaca del dia següent!

A les 5 de la matinada vaig tocar a retirada, els meus ulls ja no van poder aguantar més. De la nit no hi ha fotos, tampoc és que fos una nit inoblidable i a més a més, jo hagués eixit poc fotogènic amb els ulls rojos (ja ho vareu vore!). Per això rescate esta vella foto que m’ha passat la Llorca este migdia d’ambient pre-fester, Les Coves, manta i punyet!

Últimament sols hi reste jo!

dissabte, 25 d’agost de 2007

Bocairent, Alfafara, Flandes, Ontinyent i ... Banyeres!

Malauradament ha arribat el final de les vacances, ja s'escolta de fons la xirimita, el tabal i "El Final del Verano" del Duo Dinámico. Un any més "Chanquete ha muerto" i torna l'encisadora melodia del "tititití tití tititití" dels gols de la lliga de futbol; tornen a aparèixer les boires i la frescoreta per Bocairent.

Particularment ha segut un estiu molt versàtil, molt mogut, on he tornat a sentir-me jove. Després d'uns mesos soporífers i de mala llet perpètua va arribar el Panellet dels Suavos al mes de juny i ... encara no he parat en torreta! He tornat ha gaudir de la vida i dels amics i les amigues. Això d'anar-se'n al llit a les primeres llums del dia següent ha tornat a ser una edificant sensació, torne a estar en forma!

Panellets dels Suavos, Estudiants i la Junta de Festes, XII Hores de Futbol, Berbenes d'Alfafara i la "Malena" en Banyeres, sopars i extenses i terapèutiques xarrades entre companyia amiga (i guapa) ...
I com no, el tradicional viatge de vacances, enguany vaig fer un recorregut per l'antic territori de Flandes (nord de Bèlgica i Holanda); Brussel·les, Bruges, Gent, Rotterdam, Delft, Amsterdam, Den Haag, l'enigmàtica regió de Frísia ... Uns bons dies per a desconnectar, beure bona cervessa i per tornar-te a posar de mala llet, cagar-te amb Iberia, desesperar-te en la T4 de Barajas i haver de tornar-te a comprar a l'extranger una maquineta d'afeitar ...









I al tornar ... m'esperava un estudi antropològic a Ontinyent, el fill de Luis Miguel Dominguín actuava al Poli d'Ontinyent i efectivament, hi hagué alguns moments en que més que un concert pareixia una "becerrada" sense picadors. De totes formes no va ser una pèrdua de temps, m'ho vaig passar de bon troç millor que a la cavalgada i no es pot oblidar que generacionalment em toca un poquet del seu repertori musical. Reconec que al paio encara li queda corda damunt de l'escenari on destil·la sexualitat pels quatre costats; el tio és un provocador i ell ho sap i per això ho sobreactua. De fet, el estar tan de prop d'ell me'l va fer vore'l més humà, més mortal ... baixet, demacrat, panxudet (no deuria haver-se llevat la camisa negra, ho dic per experiència) i unes entrades que comencen a ser dues autopistes de tres carrils! Però bé, des del punt de vista artístic ... no es pot estar damunt de l'escenari durant 30 anys només amb la perxa, el fill del "Capitán Trueno" té algo ... i prou d'este tema!
La berbena de després a la Plaça de bous va estar molt bé, sobretot per l'ambient "càlid" que hi havia i pel retrobament després d'algunes setmanes amb vells companys/es ... però la qualitat musical del grupet, ejem, hi hagué moments que pareixia un karaoke! Així i tot no hi ha que llevar cap mèrit al titàtic esforç que any rere any fan els majorals de Sant Agustí per animar el "cotarro" estiuenc, gràcies pel vostre treball desinteressat i no defalliu!

I per últim ... hi ha que tornar a la feina, de nou he hagut de creuar la fita del terme i pujar a Banyeres, però el dia menys esperat tornarà febrer!