UNA REFLEXIÓ REFLEXIVAMENT REFLEXIVA

Este passat cap de setmana s'ha celebrat a Bocairent la IV Mostra d'Artesania i Tradicions. El poble s'ha omplert de casetes d'expositors i venedors i per suposat de gent. Amés a més s'han organitzat activitats paral·leles al respecte com la fireta de les nacions, una publicació infantil, monòlegs o passacarrers i ballets. Sembla ser que ha segut tot un èxit de gent i de participació. Per si tot açò fóra poc el diumenge de matí es va fer coincidir amb la volta a peu.



El gran nombre de visitants (10.000 segons han dit a Ràdio Ontinyent) ha provocat moments caòtics i aglomeracions una mica agobiants que han provocat certes molèsties als estoics veïns del centre i casc històric de la vila.



Aprofitant que ara torna a estar en boga el debat sobre el canvi de les festes de moros i cristians a cap de setmana m'agradaria fer la següent reflexió sense ànim de crear polèmica ni de ser malentès. De veritat Bocairent a dia de hui està preparat en infraestructures i serveis per a carregar-se a les esquenes el pes de acollir unes festes a cap de setmana?
I torne a repetir no vull dir que estiga en contra de la proposta ni que no comprenga a la gent que hi està a favor. La meua reflexió va més enllà, em referisc a la logística local. A més a més hem de tindre en compte que les activitats de la mostra estan sota l'empara de l'Ajuntament i regulades per la Policia Local i Protecció Civil, però a les festes hi ha altres persones implicades; em referisc als membres de la Junta de Festes i a les juntes de les filaes. Si ja costa trobar gent disposada a pertànyer a elles no vull ni imaginar-me que passaria en el cas de canviar les Caixes a divendres, l'Entrà a dissabte i Sant Blai a diumenge ...

P.D.- Per cert, el projecte de canvi de les festes a cap de setmana ha tengut en compte l'opinió dels qui els agrada disparar i/o participar a la cordà?

BA-LON-CES-TO!

Vaja per davant la meua enhorabona als jugadors que formen la selecció espanyola de bàsquet que acaba de guanyar l’or europeu per primera volta en la seua història. Ha segut una victòria brillant i merescuda encara que difícil, degut a un començament de campionat dubitatiu i amb jugadors lesionats. Val a dir que el president de la Federació Espanyola ha tingut molt a vore al muntar una fase de preparació caòtica on els jugadors era el més paregut a una gallina d’ous d’or, on en cap moment va tindre en compte l’interès esportiu.



Però vull que els focos es dirigeisquen cap a l’home que ens va “enverinar” a tots amb el bàsquet de selecció. Em referisc a José Vicente (“Pepu”) Hernández. Va saber combinar a la perfecció jugadors com Jiménez, Cabezas o Garbajosa amb la generació del júniors d’or de 1999, per a guanyar brillantment al Mundial de Japó de 2006 la copa Naismith que els acreditava com a campions del món.





Després vingué la “decepció” del Eurobasket 2007 a Espanya, amb una “decebedora” segona plaça amb eixa cistella fallada a l’últim segon per Pau Gasol. A eixa competició jo mateix vaig ser molt crític amb ell perquè qüestionava el mètode de la continuïtat i no comprenia com Sergio Rodríguez i Mumbrú hi continuaven jugant, però sobretot va ser un campionat on l’afer de la lesió de Garbajosa i la seua pòlissa d’assegurança va arrasar amb tot. José Luis Sáez ja es creia l’amo absolut de tots els jugadors i començà la campanya publicitària i de màrqueting. Acabat el campionat i sense l’ajuda de la seua mà dreta, Joan “Chichi” Creus, i les marcades diferències amb Sáez el van fer abandonar-se. Va ser una llàstima perquè a Beijing 2008 quedà patent que el model no estava acabat. Aito va saber comprendre que estos jugadors sols defenen com a llops famolencs si després se’ls deixa jugar en atac com se’ls entoixe, sense pissarra ni esquemes, l’únic que val és la inspiració dels genis. La final va ser la millor de la història. A vore qui és capaç d’encistellar 61 punts en la primera part als atlètics jugadors NBA ...

El que no ha comprés de principi Scariolo ha segut açò. No pots posar comportes al talent. Va ser Marc Gasol qui pegar la manotada damunt la taula i tot va canviar ... mentrestant a la Cadena SER, Pepu era el comentarista de luxe i quan més fortes eren les crítiques en cap moment va dubtar de la selecció ni del seu cos tècnic. Després de la desfeta contra Turquia va dir que veia a l’equip en la final, però que les finals es poden perdre perquè a la fi açò és un joc ... I Pepu, humil, veia anit amb ulls plorosos i la veu emocionada la culminació de la seua obra. Malgrat Sáez, Scariolo i Orenga, els seus xics d’or eren campions!

P.D.- Per cert, el gran Sabonis cada volta que ix a la TV Orenga continua descollonant-se ...

L'ÚLTIMA NIT DE DANSES ...

27 d'agost de 2009. Última nit de danses. Per fi s'han acabat les danses, eixe despropòsit que paralitza durant 2 mesos Bocairent per a major goig de solament un grapat de bocairentins. On sembla ser que gaudeixen més els pares i iaios que ens ensenyen les seues càmers de fotos i video dins del rotgle que els xiquets i balladors ... De totes formes ací vos adjunte un grapat de fotos del que al meu parer han sigut les millors imatges de la "dansà" ...

VCF_STABAEK_27.8.09

VÍCTIMES DE LA INOPERÀNCIA

Estes fotos que trobareu a continuació són d'anit, uns minuts abans d'acabar la primera dansà. Novament la passivitat i l'arbitrarietat de la Policia Local de Bocairent a escena. Les sancions s'han convertit en una autèntica ruleta, hui no et denuncien, demà tampoc, si ets francès? et posem un cep i et denunciem, si trepitges un poc un pas de peatons, potser et denunciem ... si tens un gual i t'aparquen davant ... busca't la vida xaval ...
Els usuaris dels aparcaments al carrer sant Agustí estem farts dels fills de puta que aparquen on està prohibit i de la Policia Local que no fa res.
I això que anit fou la primera nit de danses ... vorem hui ...







P.D.- Anit va ser la primera nit de danses, 51 parelles. Tot un èxit. El poble paralitzat per 102 persones ...

¡ALÓ, PRESIDENTE CABRÓN!

L'any passat per estes dates li vaig dedicar un bon grapat "d'elogis" i "piropos" al tirà i dictador Fidel Castro. Fent bona la dita castellana de "mala hierba nunca muere" continua el molt cabró aferrant-se a la vida ...
Però això ara no toca. Em ve de gust dedicar-li l'article a un altre malparit que va camí de convertir-se en un altre dictador dels que faran història. Em referisc al "farandulero" mala folla d'Hugo Chávez, ja sabeu, el pixorro eixe que té un programa a la TV de Vaneçuela amb camisa roja i que s'autoproclama hereu de Simón Bolívar. La veritat és que em podeu dir que el paio ha guanyat el poder mitjançant unes eleccions. És veritat; però, ho ha fet aprofitant-se de la gran merma de llibertats que ha perpetrat mentre hi és al poder. L'ultima barrabassada la de fer tancar tots els mitjans de comunicació opositors a ell amb l'excusa de dir que cometen delictes contra la seguretat de l'estat! Tindrà cara dura el tio!?
La qüestió és que un any després, hi ha un personatge que em cau ja una miqueta més mal que Fidel! El presentador de "Aló Presidente" és un dèspota amb totes les de la llei!
Si em caurà mal esta persona que per uns moments vaig tindre simpatia pel rebesnet de Felip V!

Ale, que passeu tots i totes unes bones vacances ..

P.D.- Continuem sense noticies de Dalport ...

LLEVA'T TU QUE EM POSE JO ... UNA ALTRA VOLTA!

Esperpèntic, còmic però, sense gens de gràcia, ridícul espantós, de sainet, fastigós ... i tots els adjectius despectius que vulgueu posar-hi. Els valencianistes estem patint un atac a la línia de flotació més íntima, un torpede al centre del nostre cor. Més enllà de títols o fracassos, victòries o derrotes, alegries i tristeses, per damunt de tot està el nostre sentiment de ser del VCF i la nostra dignitat.

Es veu que tenim la mala sort d’haver de suportar les excentricitats dels nostres milionaris que tenen la puta mania de ser del VCF. Què no hi haurà ningun valencianista ric amb trellat? Quadrilla de inútils àvids de poder i de figurar. No se’n salva ningú. Faltava la pantomima i sainet del nou salvador de Mestalla, Vicent Soriano més conegut com el “Pinocho de Puçol”, un nou profeta que amb l’únic aval de la seua cara dura i fama de mentider torna a la càrrega ... pixorro, a vore si te n’assabentes ja d’una que ja no queden serps per a encantar!

Ara quan pareixia que amb Manolo Llorente (torna a complir-se la dita de que “més val roïn conegut que bo per conèixer”) tornava una línia de seriositat a la direcció del club, ara que les tropes mediàtiques mesetaries havien vist com el seu imperialisme havia segut vençut, havíem assistit a la bufetada moral que havien rebut per part nostra Valdano i el tio Floren. ara va i esclata el “Soriano Gate”, més conegut com el timo de l’estampeta o el tocomotxo ... Ja n’hi ha prou!

Silla, Tuzón, Peris Frígola, Cuquerella, Cichella ... vosaltres també sou culpables d’igual forma que Soler, son pare i les autoritats polítiques que els van dur sota pal·li al VCF.

M’agradaria tragar-me este article perquè Soriano hagués dut 500 milions d’euros però em pense una altra volta no sonarà la flauta, més bé ja estic escoltant de fons la cançoneta dels pallassos de la tele ... “Había una vez ... un CIRCO ...”

HA NASCUT DAVID BLAI

Mes i mig després de l’última entrada al bloc ja va sent hora de deixar de banda la meua inactivitat. Precisament el divendres passat, sopant amb l’equip de futbol-7 d’Alça l’Aleta, em van pegar un toc d’atenció al respecte i la persona que ho va fer fou José Blas i li vaig dir mig en broma mig en serio que estava esperant a publicar la noticia de la seua paternitat.

Doncs, ja està ací. Amb una setmana anticipada hui ha nascut David Blai Llobregat Álvarez, fill primogènit de Núria i José Blas. A més dels pares i la família, els amics de Festasa també ens congratulem amb el natalici. A la fi ja som tios!

José Blas i Núria, enhorabona! Sols vosaltres sabeu el gran goig i alegria que representa el naixement del vostre primer fill.

David Blai, els tios de Festasa t’obrim les portes ... has de saber que per culpa teua ton pare des de hui està d’any sabàtic!

P.D.- Merda d'estiu, calor sofocant i sense futbol ... açò no hi ha qui ho suporte!