dilluns, 30 de juny de 2008

BRAVO SENTUM, BAVISSIMO!

Vos he de reconèixer que este matí quan m’he despertat, la meua intenció era dedicar-li este nou article a Andreu Palop pel gest que va tindre anit al posar-se la samarreta d’Arkonada quan arreplegà el títol de Campió d’Europa de mans de Michel Platiní. Fou un homenatge senzill però que a més d’un ens va aborronar ... Passada la mitjanit fou entrevistat al programa El Larguero de la Cadena Ser i va contar la seua plorera de fa 24 anys al vore al seu ídol caigut. Ho he reconsiderat i he decidit que no. Que a Arkonada jo ja li havia fet el meu homenatge i que posar les paraules i l’actitud de Palop seria pecar d’egocentrisme perquè no puc negar-ho, quan escoltava anit a la Pantera de l’Alcúdia era com si m’escoltés a mi mateix i hui no toca que jo mateix em tire flors ...

Així que sense entrar el polèmiques supèrflues i polítiques crec que el triomf de la selecció espanyola ha fet feliç a moltíssima gent i no tant a una altra part (que també tenen el seu dret). Però si hi ha una persona que s’ho mereix és Vicent, més conegut per Sentum als cercles dels blocs bocairentins. Es tracta d’un amant al futbol sense parangó; igual gaudeix del joc del seu Barça, com se’n va a Mestalla a vore un partit de Champions del VCF, o segueix la Sèrie C italiana o escolta per la ràdio una dramàtica promoció d’ascens del seu estimat Southampton ...

Però si destaca per alguna cosa és que per davant de tot és que sempre ha avantposat els seus sentiments al colors de la Selecció Espanyola. Quan que vas patir amb l’eliminació a USA’94! O a Korea’02! O amb el maleït penal del vetust, caspós i ja per fi antic “Siete de España” ... i tantes i tantes decepcions i arbitratges nefastos ... Ahir definitivament passaven a l’oblit noms com Cardeñosa, Raúl, Al Ghandour, Sandor Puhl, Julio Salinas ... Ahir per fi, l’equip del teu cor, ESPANYA, va “campeonar” ...

Per això, minuts abans de que Platiní fera entrega de la copa a Casillas, nosaltres, els teus companys de la Penya Abadia et vam proclamar com a campió. Vas patir més que ningú però quan es va acabar el partit la teua cara de felicitat no podia comprar-se amb diners, tu t’ho mereixes més que ningú! I ara ... que açò no pare ... Southafrica 2010!

I que collons, VISCA EL FUTBOL!!!!

dimarts, 10 de juny de 2008

LUIS MIGUEL ARKONADA, eskerrik asko!

Per encetar les entrades del mes de juny no podia obviar el futbol; bé, la veritat és que a mi no em cal cap mena d'excusa per parlar de futbol, jejeje ...
El passat dissabte 7 de juny començava a la ciutat suïssa de Basilea la EURO 2008 Austria-Switzerland. Anit, l'Oranje li va clavar tres xitxarros als meus Azzurri i en menys de dues hores li toca el torn a la sempre desil·lusionant Espanya.

Però aprofitant este event vull parlar d'un personatge al qui sempre he admirat. Luis Miguel Arkonada fou el primer gran ídol i heroi de la meua infantessa; quí no li demanava als Reis la samarreta blau-puríssima amb el pit i les mànegues negres? I com no, eixes "famoses" mitges blanques que prou maldecaps li dugueren al pobre ...

Amb ell i junt als Celayeta, Satrústegui, Zamora, Periko Alonso, Larrañaga, Górriz, Gajate, López Ufarte ... tots el xiquets de la meua generació vam crèixer amb el nostre cor txuri-urdin ... però per damunt d'ells, Arkonada volant per la gespa i el fang del mític i inoblidable camp d'Atotxa ...

Fruit de tot açò i molt probablement perquè el Nostre Senyor no em va donar un cos de "fino estilista" vaig haver de convertir-me en porter per haver de jugar al futbol i vos recorde que per aquell temps i a un poble, jugar al futbol era sinònim de tindre amics, és a dir, o jugaves al futbol o no existies! És per això que comprenc la soletat del porter i la injusta llegenda negra que sempre ens acompanya; però el que no podem obviar és el vil oblit i terrible càstig que li vam retre després de la fatal errada contra França al Parc des Princeps a la final de la Euro 1984 ...

Per als qui no se'n recorden, gràcies a Arkonada (i a Maceda) Espanya va eliminar a la RFA i a la meravellosa Dinamarca de Morten Olsen, Lerby, Michael Laudrup, Elkaer Larsen ...

Fa un parell de setmanes, el programa Informe Robinson de Canal+ li va retre un homenatge merescut. Arkonada amb ulls vidriosos va visionar la famosa jugada per primera volta però no va mostrar a la càmera cap tipus de racúnia, va dir que això és el fútbol i així és la vida dels porters ...

Després d'eixa final, Arkonada continuà sent el capità de la Real Sociedad de S.S. per molts anys més, jugant a un nivell altíssim, fins i tot guanyant la Copa del Rei de 1987 a Saragossa ... A finals de 2007, José Ángel de la Casa li feia una entrevista al diari El País i a Arkonada se li va escapar este lament: "com soc de Guipúscoa i no vaig jugar mai al R. Madrid ...".

Tal volta este pensament en veu alta resumeix en certa manera els mals endèmics de la Selecció Espanyola ...

P.D.- Per als desmemoriats, afegiré que a banda de l'errada d'Arkonada i de Platiní, amb França jugaven entre altres Luis Fernández, Trésor, Amorós, Tiganà, Girese ... agarra't que ve corva!