dilluns, 25 de juny de 2007

SIMPATHY FOR THE DEVIL

Els Rolling Stones estan de gira per Espanya després de la suspensió dels concerts de l’any passat i com era d’esperar, esta sent tot un èxit. Una summa de més de 200 anys damunt de l’escenari i l’esperit rebel i juvenil intacte. Simpathy for the Devil, Angie, Street Fighting Man, Satisfaction, Brown Sugar, Paint it Black, Honky Town Women ... continuen sonant igual de bé com el primer dia. I a què ve tot açò? Doncs resulta que en este món cadascú és lliure de fer el que vulga però sense creuar la línia de la mala folla. Els Rolling han segut i són el paradigma del desenfreny, han fet i provat de tot, però han canalitzat des de fa quasi 50 anys tots els seus excessos cap a la música, creant art, provocant tota classe de sensacions i reaccions, però sense tocar-nos els collons.

Napoleó va dir que el món estava farcit de lladres en llibertat, estos lladres són totes aquelles persones que ens roben el nostre temps ... I tenia raó. No puc suportar que qualsevol em robe el meu escàs temps lliure, el meu temps és or i el bé més preuat de la meua vida, per tant, valga este article com avís per a navegants. No em valen les excuses del tipus, “Ie nano, perdona, és que anava ratllat fins el cul”. A mi això no em val, per a mi com si li peguen a la coca o a la heroïna, practiquen la zoofília, se la matxaquen amb dues pedres o s’esnifen les cendres de son pare, com l’amic Keith Richards, però si volen fer-me perdre el meu temps, com diuen els majors, a mi de vostè i a unes passes de distància i amb cita prèvia o una altra vegada traure la meua espasa làser i rodaran caps.

Mentrestant ... llarga vida a Ses Satàniques Majestats!

I Can get no ... Satisfaction!
P.D.- Allò de rodar caps, amb sentit metafòric, no vull més mals rotllos, tothom sap que la meua arma és la paraula i l’oratòria i puc ser molt perillós parlant!

dilluns, 11 de juny de 2007

De quan es va fer la llum en la fosca nit de Coruscant ...

9 de juny de 2007, desfilada dels Suavos per celebrar el seu Panellet, el primer gran acte de l'era post-junta directiva. Quin plaer, quin alivi, per fi ha arribat el moment. Tornem a ser els d'abans, els primers en seure's a la taula i els últims en tastar el cafè! Visca la indiferència! Per primera volta després de quatre anys-llum s'ha tornat a fer la llum i valga més que mai la redundància.

S'ha acabat eixa sensació d'entrar al maset emprat, esperant que vinga una descàrrega de protons com si forem uns Jar-Jar Binks de torn!

L'ambient era tan bo que propicià una connexió amb la Força ...

I la desfilada amb marxa cristiana i dels últims, Creu Daurà, l'Ambaixador Cristià ... s'ha creat escola musical als Suavos ... i gran actuació de l'AUM de Bocairent.

I després al maset ... el possitivisme va continuar i transgredint totes les lleis més sagrades de l'Ordre Jedi ... va nàixer l'amor!

Fins i tots vam tindre una "connexio interestelar" des de més enllà de la Galàxia, des del gelat sistema de Hoth, encara que els receptors de la trucada no estàvem per a dir més de dues paraules seguides sense "engantxar-nos". Menys mal que prompte tornaràs al nucli de la Galàxia!

Estic tan content que ... cavallers, va per tots vostès!

dimarts, 5 de juny de 2007

Quin naix fill de puta mor fill de puta!

Anit a les 2 A.M. (+1 GMT), amb nocturnitat i alevosia, com només calia esperar d'aquest grup d'assassins, ETA va trencar la treva que durava 15 mesos, com sempre culpant a la resta, a les víctimes, als demòcrates. Ara, com ja no té al PP com adversari, li ha tocat pagar el "pato" al PSOE i al PNB. Com molt acertadament deia este matí a la SER Carles Francino, que no ens confonguen, la culpa és única i exclusivament d'ETA i contra la barbàrie toca aplicar l'Estat de Dret.
Hi hauria que recordar a estos criminals que allò que ells anomenen com "estat opressor" ja va ser molt magnificient al girar la cara quan l'atemptat de la T4 de Barajas el passat 30 de desembre.
Per acabar, també m'agradaria fer una reflexió, al meu parer caldria donar-los el dret de presentar-se a les eleccions i així acabaríem d'una vegada amb l'auto-martirització i tindríem a eixe famós 10% controlat i amb la careta llevada, en aquest cas amb la caputxa de botxí; i mai millor dit ...