dijous, 29 de maig de 2008

UN ANY I DUES SETMANES ...

El 14 de maig, dilluns, de 2007 naixia este bloc amb una clara intenció; m'encontrava en un moment d'estrès que em feia falta cercar alguna vàlvola d'escapatòria perquè la cosa no em rutllava gens bé dins del meu cap. Internet i els blocs va ser el mitjà escollit i el 30 aniversari de l'estrena als EE.UU. de la primera pel·lícula de la saga d'Star Wars l'excusa. La veritat és que en els darrers mesos la intenció i temàtica ha anat derivant per camins insospitats al seu començament. Jo ja tenia experiència al món dels blocs per ser l'administrador en cap del bloc de Els Fadrins amb més de 2 anys d'existència i més de 25.000 visites però, buscava una cosa més íntima, més personal on poder enutjar-me, plorar, riure ... explorar en definitiva els sentiments més interiors i naturals que cadascú duem dintre nostre. I de fet crec que ho he aconseguit.

Per posar-li alguna "pega" ... la meua poca disposició a escriure, i mira que ho faig de puta mare però em costa. Haurè de contractar-me un "negre/a" com l'Ana Rosa Quintana per a que ho faça per mi?

Més de 5.000 visites em fan pensar que alguna cosa d'interessant haureu trobat, per tot açò moltes gràcies a tots i a totes.

Si alguna cosa he tret en clar al llarg d'este últim any és que contrariament al que pensava ... MAI tot temps passat fou millor!

Els bons moments viscuts hi ha que recordar-los amb enyorança si voleu però he descobert que el MILLOR ESTÀ SEMPRE PER ARRIBAR, però no hi ha que quedar-se a casa assegut i esperar-lo, TREU EL MILLOR DE TU MATEIX I VES A PER ELL, almenys sempre ens quedarà el consol d'haver-ho intentat i amb això i sense que seveisca de precedent difereisc completament del mestre Yoda ...

Vos estime cabrons!

dimarts, 13 de maig de 2008

LA MALEDICCIÓ DEL Nº 6

Ara que ja està tot el peix venut ha arribat el moment de tirar la vista enrere per fer un anàlisi profund, seriòs i tranquil de la temporada del VCF. Una temporada en que s'ha guanyat un títol i que no s'ha pogut celebrar com cal. Jo per exemple vaig començar a repassar la premsa relativa a la final de la Copa el passat dimecres després d'haver guanyat al Saragossa amb el solitari gol de David Silva. Però per fer tot això ... "Doctores tiene la Iglesia" ...

Jo vaig a centrar-me amb un aspecte que m'ha partit el cor. Recordeu el 4 de maig de 2002 al camp en obres de La Rosaleda de Màlaga? Jo tinc enmarcada en la meua habitació la portada del diari Las Provincias del dia següent, la febra taronja passejava a muscles a un jove capità de La Pobla Llarga, David Albelda.

Des de l'època de Puchades, el número 6 del VCF ha sigut sinònim de grans jugadors que van acabar sent capitans de l'equip, les rates penades de l'escut; però per una cosa o per altra la cosa no ha acabat bé. Salvant a Don Antonio (Puchades), podem parlar de Pep Claramunt que una volta retirat del futbol ha passat amb més pena que glòria pels estaments tènics valencianistes amb estrepitosos fracassos.

Qui no recorda a Gaizka Mendieta? arribà un estiu i la calentura (mai millor dit) se li'n va pujar al cap i va començar un tortuòs camí sense romb a la S.S. Lazio, Barça i finalment al Middlesbrough on s'acaba de retirar. És cert que les greus lessions l'han rematat.

I què fem amb Albelda? Ha passat d'heroi a villà i probablement per estar mal assessorat s'ho ha guanyat. Se'n ha passat al costat oscur, ha fet la vista grossa i s'ha tornat un llepó. Estic per dir que la demanda laboral contra el VCF ha sigut el de menys. Jo no puc entendre com tots aquells que li van declarar la guerra quan encara cedit al Vila-real va lessionar a Juninho o els que el van titllar quasi d'assassí quan va amargar el debut de Zidane a la lliga espanyola, ara són els seus amics i valedors. El diumenge a Orriols possiblement va jugar els últims minuts amb la samarreta valencianista i no vaig sentir llàstima, la foto que acompanya este article em va partir el cor!

Albelda al palc privat del Bernabèu del diari AS enmig de Alfredo Relaño (director d'AS) i Damià Vidagany (un altre que se'n ha passat de bàndol) saludant a l'impresentable de Tomás Roncero que en el seu dia va demanar que exclogueren a Albelda de la "Liga de las Estrellas".