dimarts, 13 de maig del 2008

LA MALEDICCIÓ DEL Nº 6

Ara que ja està tot el peix venut ha arribat el moment de tirar la vista enrere per fer un anàlisi profund, seriòs i tranquil de la temporada del VCF. Una temporada en que s'ha guanyat un títol i que no s'ha pogut celebrar com cal. Jo per exemple vaig començar a repassar la premsa relativa a la final de la Copa el passat dimecres després d'haver guanyat al Saragossa amb el solitari gol de David Silva. Però per fer tot això ... "Doctores tiene la Iglesia" ...

Jo vaig a centrar-me amb un aspecte que m'ha partit el cor. Recordeu el 4 de maig de 2002 al camp en obres de La Rosaleda de Màlaga? Jo tinc enmarcada en la meua habitació la portada del diari Las Provincias del dia següent, la febra taronja passejava a muscles a un jove capità de La Pobla Llarga, David Albelda.

Des de l'època de Puchades, el número 6 del VCF ha sigut sinònim de grans jugadors que van acabar sent capitans de l'equip, les rates penades de l'escut; però per una cosa o per altra la cosa no ha acabat bé. Salvant a Don Antonio (Puchades), podem parlar de Pep Claramunt que una volta retirat del futbol ha passat amb més pena que glòria pels estaments tènics valencianistes amb estrepitosos fracassos.

Qui no recorda a Gaizka Mendieta? arribà un estiu i la calentura (mai millor dit) se li'n va pujar al cap i va començar un tortuòs camí sense romb a la S.S. Lazio, Barça i finalment al Middlesbrough on s'acaba de retirar. És cert que les greus lessions l'han rematat.

I què fem amb Albelda? Ha passat d'heroi a villà i probablement per estar mal assessorat s'ho ha guanyat. Se'n ha passat al costat oscur, ha fet la vista grossa i s'ha tornat un llepó. Estic per dir que la demanda laboral contra el VCF ha sigut el de menys. Jo no puc entendre com tots aquells que li van declarar la guerra quan encara cedit al Vila-real va lessionar a Juninho o els que el van titllar quasi d'assassí quan va amargar el debut de Zidane a la lliga espanyola, ara són els seus amics i valedors. El diumenge a Orriols possiblement va jugar els últims minuts amb la samarreta valencianista i no vaig sentir llàstima, la foto que acompanya este article em va partir el cor!

Albelda al palc privat del Bernabèu del diari AS enmig de Alfredo Relaño (director d'AS) i Damià Vidagany (un altre que se'n ha passat de bàndol) saludant a l'impresentable de Tomás Roncero que en el seu dia va demanar que exclogueren a Albelda de la "Liga de las Estrellas".

5 comentaris:

Anònim ha dit...

La veritat una llàstima que el capità del millor València de la història, s'acabe venent a la prensa que tant mal ens ha fet i que no ha suportat mai, que mes enllà de la capital també es juga a futbol, i de vegades es guanya i tot.
Una punyalada que costa i molt de digerir, així i tot que li vaja be i que no oblide mai on ha estat casa seva.

Víctor ha dit...

Personalment no em trage als del AS perquè tenen massa madriditis, però pense que són uns periodistes com cal i a València, pel que em diuen els meus amics que lligen l'AS i són del València, que estan currant-se una gran secció del València.

Això si, totes les cadenes donen fàstic amb el Madrid... Però mira és el que hi ha, tot en aquest estat passa per Madrid.

Per cert, no entenc per què és una ofensa la foto.

Víctor ha dit...

Una cosa! El de que són uns periodistes com cal, ho deia per comparar amb altres periòdics esportius com el Super Deporte i el Marca, El Mundo Deportivo...

José Manuel López-Valverde ha dit...

Oye Paco, Albelda se ha pasado al lado oscuro... ¡como tú!(Death Star). Recuerda: "El Costat Oscur no és més fort, però és més ràpid i seductor ... "

Anònim ha dit...

Hey Opo',

Good luck tomorrow. I'm sure it will go brilliant, soooo no worries! I'll be the only one with glasses then....

Luv.