Viva el Tercio de Zuavos, viva la gente de humor, que son mozos de valor, nunca bastante elogiados.

La setmana passada vaig fer una entrada relacionada amb la tornada a escena de la Champions League del futbol europeu. Que ximpleria, no? Bé, em venia de gust posar-ho, el futbol forma part de la meua vida i ara als 32 anys crec que és massa tard per canviar-hi.
I hui he despertat també amb la idea de renovar este bloc i com no sabia que posar m’he quedat mirant fixament el calendari i ...
Sabeu quin dia és hui? Sabeu què passarà de hui a una lletra acceptada a 120 dies? És a dir, de hui en quatre mesos justets ... sí, heu acertat ... el Ciri dels Suavos!!!!Vítol!

Coupe des Clubs Champions Européens

Hi ha una forta perturbació en la Força; un dimarts qualsevol de setembre els ciments de la vella República Galàctica tremolen de forma convulsa. Serà que torna el Revers Tenebrós? Es fa de nou present el Costat Oscur? ... NO!

Res d'això, hui comença l'edició 2007/08 de la Champions League, la versió moderna de l'antiga i grandiosa Copa d'Europa creada per uns visionaris romàntics de les cendres de la vella Europa devastada i separada després de la 2ª Gran Guerra.

Per tant, sigues de l'equip que sigues, hui és un dia gran ... Llarga vida a la vella senyora orelluda!

No canvies sendes velles ... per novelles!

Després de les vacances estivals i immersos de nou en la rutina laboral i social, se’ns presentà de colp el Panellet dels Moros Vells, el primer panellet del Bàndol Moro. De nou les marxes mores pels carrers de Bocairent, en menys de cinc mesos torna l’esclat fester, un esclat que per a mi ha de ser una orgia per als sentits! El proper 2008 demanaré l’excedència festera oficial i em dedicaré a fer “el ruc” tot el que sé i més!

Pel que fa al dissabte a la nit va ser un Panellet que denotava que estava al carrer una filà nombrosa en components però l’ambient malgrat ser bo fou un poc “light”. Podies entrar a Les Coves sense dificultat, i pegar-te un “bailoteo” sense por a que et tiraren el cubata.
El trajecte fou l’habitual, no hi ha perquè canviar sendes velles per novelles ... dos o tres o més esguitets al maset (no recorde la quantitat exacta), visita habitual i tradicional al Cafè Plaza amb la clientela clàssica i allí ... pegaren tots a fugir al refugi conjugal; no és qüestió de gastar bales del carregador sense motiu ... Bé, tots no, hi hagué un vell, fidel i irreductible company de Panellet que em va fer costat a Les Coves fins que a les 4 de la matinada, fatigat per la meua conversació i verborrea, se’n va anar a dormir!
Naturalment la velada va estar dolçament amerada de la companyia i conversa femenina tradicional que fan possible que dónes per bona la ressaca del dia següent!

A les 5 de la matinada vaig tocar a retirada, els meus ulls ja no van poder aguantar més. De la nit no hi ha fotos, tampoc és que fos una nit inoblidable i a més a més, jo hagués eixit poc fotogènic amb els ulls rojos (ja ho vareu vore!). Per això rescate esta vella foto que m’ha passat la Llorca este migdia d’ambient pre-fester, Les Coves, manta i punyet!

Últimament sols hi reste jo!