dimarts, 18 de març de 2008

LADY IN RED

Com la diu la cançó de Chris de Burgh, nosaltres també tenim una Dama de Roig i no és precisament "Malaena" la dona de l'inefable Paco "tronaor" Roig. Com haureu suposat estic parlant de Rita Barberà, la perpètua alcaldessa del Cap-i-Casal. Serem o no partidaris de les seues idees polítiques però el que no li podem negar és el seu populisme i el savoir faire amb la gent. L'any passat, al blog amic de Els Fadrins vaig definir-la com la major icona mediàtica valenciana després del rei En Jaume. Enguany, i després de gaudir d'una grandiosa mascletà de Voro a la Plaça de l'Ajuntament de València i sobretot de l'aparició estelar de Rita amb la seua brussa roja (com no!) vaig a definir-la com la Na Violant d'Hongria contemporània.
Ni soc de València ni visc allí ni de bon troç vaig molt per la capital, però alguna cosa ha de tindre la tia; no sols per a guanyar les eleccions municipals edició rere edició, sino principalment per ser ben caiguda per a la major part de la població i és que ser volgut està molt per damunt de guanyar uns comicis.
Al meu humil parer i des de la distància, la meua perspectiva em fa suposar que el "morbo" de Rita es deu a que viu i es comporta des de les antípodes de les directrius que marca el partit polític al que pertany. Per altra banda, el poder vore-la en directe al balcó de l'Ajuntament és al mateix temps sinònim de passar una magnífica vetlada pre-pasqüera amb alguns "companyeros" incloent-hi un dinarot per a ... llevar-se el barret o el "sombrero" de palla!

Per tot acò ... que bote Rita, que bote Rita, que bote Rita!

P.D.- Falla de Convent Jerusalem ... Barrachina, estem amb tu!

dimarts, 4 de març de 2008

MI PRIMERA VEZ ...

Em ve a la memòria Carlton Banks, el cosí "pijo" de Will Smith de la sèrie "El Príncep de Bel Air". I seguidament em ve al cap la sintonia del "It's no usual" de Tom Jones ... Na naná, na naná, na naná ...
El pobre Carlton sempre, sempre, desitjant, anhelant, desvirgar-se i mai ho aconseguia fins a que la fi en l'habitació d'un hotel el van pillar per davant i ...

A mi em va passar algo semblant este diumenge ... Vaig creure convenient que amb 33 anys acabats de complir havia arribat el moment. Deprés d'estar moltes voltes a les portes hi havia que trencar el gel. De perduts al riu!

Així que de bon matí, fet un pinzell, perfumat, amb la cartera carregada d'euros i targetes de crèdit, el dipòsit ple i amb els nervis comprensibles de fer-ho per primera volta en ma vida ... Sí, a la fi vaig triomfar! Ja ho he fet!

Efectivament, vaig anar jo soletes amb el meu cotxe a València ... que vos pensaveu? Malats, que sou uns malats!