dilluns, 30 de novembre de 2009

ASSOCIACIÓ UNIÓ MUSICAL BOCAIRENT

Crec que no hi ha millor motiu per renovar el bloc per parlar del concert extraordinari de Santa Cecília que va oferir el passat dissabte l’Associació Unió Musical Bocairent este passat dissabte 28 de novembre, dins de les seues celebracions de la festa de Santa Cecília.
Al llarg de la meua vida com aficionat a la música de banda he de dir que si no ha segut el millor segur que està dins dels millors concerts de la Unió Musical. La qualitat i dificultat de les obres era gran i la veritat és que el resultat fou absolutament excel·lent, difícilment de superar; i vaig tindre la gran sort i honor de presentar-lo ...



L’oferiment me’l va fer el seu president, Quelo, i em va agafar per sorpresa. Encara que em va deixar uns dies per a que m’ho pensés, la decisió la tenia clara, em feia molta il·lusió.
De sobte em va passar per la ment els grans moments que vaig passar amb ells al llarg de quasi 1 any, al període que la meua PSS. Van ser uns mesos gratificants on vaig descobrir i conèixer els intestins d’una banda i a la seua gent.
Ara fa justament 10 anys d’això i tinc record inoblidables com el meu primer dia on em vaig convertir en pintor de brotxa grossa improvisat, l’anada a Mestalla, el concert a la plaça de l’ajuntament en commemoració de del centenari del Patronat, el curs de direcció amb “Chess” i “Viento del Pueblo” com a banda sonora, el Concurs Nacional de Joves Intèrprets, la senzillesa d’un geni com és el mestre José Rafael Pascual Vilaplana, o la meua amistat amb el “maestro” Norman Milanés i el meu “sergent de mili” Miguel.
Després del concert vaig poder comprovar de primera mà que eixe ambient i amor a la música està intacte i al llarg del sopar, la desfilada i el “ressopó” vaig tornar a gaudir de la vostra companyia. M’ho vaig passar en gran!



Moltes gràcies per la vostra acollida i les atencions que vareu tindre amb Mª José i amb mi. I ja vos vaig dir que podeu comptar amb mi per al que vulgueu! De tot cor.

P.D.- Les fotos m'he pres la llibertat d'agafa-les del bloc d'Olga i Nan.