dilluns, 20 de desembre de 2010

CONTE O MALSÓN DE NADAL

Bocairent, 25 de desembre de 2037.

Un net, després de dinar i amb les “estrenes” a la butxaca li pregunta al seu avi:
-Iaio, perquè celebrem hui el Nadal?

El iaio li respon amb un poc de sorna:
-Perquè hui 25 de desembre celebrem el natalici del Jesuset.

I el seu net molt digne li torna a preguntar:
-I si el 25 de desembre és Nadal perquè a les festes de l’any que ve Sant Blai no és el dia 3 de febrer?

El iaio no va respondre; va tancar els ulls, va baixar el cap i amb tristesa va deixar esgolar unes llàgrimes per les seues parpelles ...


P.D.- Bon Nadal i molta salut i CONEIXEMENT per al 2011.

divendres, 22 d’octubre de 2010

D. ARTURO TUZÓN, IN MEMORIAM


Esta matinada ha faltat a València Arturo Tuzón, Don Arturo, l'ex-president del VCF durant els anys 1986-93. Tenia 82 anys. Va agafar el timó de la nau valencianista en el pitjor moment, quan ningú volia, quan el seient presidencial de la llotja de Mestalla cremava ...
El VCF estava en segona divisió i amb més de 2.200 milions de pessetes de deute. Don Arturo, empresari de Castelló, va assolir el repte. Home recte, comedit, educat i molt estricte amb les despeses, tenia una gran cura per la estabilitat del compte corrent. Va aconseguir de la mà de Alfredo Di Stéfano tornar a primera divisió i tornar a Europa mitjançant Víctor Espárrago. Amb Guus Hiddink va tornar el "glamour" a les nits màgiques de Mestalla dels dissabtes a les 22:30 hores amb el "show" de Lubo Penev. Ell també va fitxar a "Judes" ...
Amb la conversió dels clubs de futbol a S.A.D. va vindre el seu final. Don Arturo sempre s'hi va oposar però ... Corrien nous aires al futbol espanyol, a més a més va entrar en disputa amb Hiddink al negar-se a hipotecar el club fitxant Romário. Va haver d'escoltar el famós "Arturo gástate los duros" i sofrir la humiliant derrota a Kalsruhe la fatídica nit del 2 de novembre de 1993. Va rodar el cap d'Hiddink i dies més tard dimitia com a president. En el seu acomiadament va dir que se'n anava sense cap tipus de rancúnia.
Es va retirar de la primera plana però continuava anant a Mestalla a vore el VCF. El seu fill esta vesprada ha dit que s'ha mort xarrant de la que era la seua altra gran passió, la pilota valenciana, no en và, és el propietari del trinquet de Pelayo a València.
Ha mort un bon valencià i gran valencianista. Un home honest i humil. Un autènctic CAVALLER.

DESCANSE EN PAU.

dijous, 7 d’octubre de 2010

iPEPE UN PURITO!


Després del cas Contador, ja ha esclatat la guerra SER-COPE pel que fa al caràter esportiu. Encara no han eixit les dades de l'EGM trimestral però tot sembla indicar que el nou equip d'esports de la COPE encapçalat per Paco González i Pepe Domingo Castaño van a pegar un rebolcó monumental a la cadena de la Gran Vía madrilenya. Tots els rumors apunten a que Paco Gozález està fora de la SER per culpa de Jose Ramón de la Morena, director de El Larguero i líder de la mitjanit. Però la lluita d'egos pot acabar per esfonsar al periodista de Brunete.
De moment l'exclusiva del dubtós dopatge de Contador ja se l'ha enduta la COPE i a més a més De la Morena va tindre que esperar més de 20 minuts a posar en antena a Contador, després de tindre la primícia El Partido de las 12 de la cadena COPE. Es veu que el disgust i cabreig de De la Morena és monumental i tot apunta a que rodaran caps a la redacció d'esports de la SER. Fins i tot es va permetre amenaçar a Contador abans de les 12 de la nit per a que deixara a l'estacada a l'emisora de la Conferència Episcopal.
A la SER estan molt nerviosos, els patrocinadors se'n passen a la COPE i si a principis d'any 2011 el seu locutor estrela, Manolo Lama, també se'n va, pot enfonsar-se el vaixell.
És una llàstima. Jo vaig viure el principi de De La Morena i vaig vore com lluitava contra la dictadura de José Mª García. Han passat més de vint anys i s'ha convertit en el mateix o molt pitjor ...
Jo continuaré amb la Taula Esportiva de Ràdio 9 i per als caps de setmana ja tinc gravada a la ràdio del cotxe el 93.4 FM Cope València ...

dimarts, 7 de setembre de 2010

16 ANYS DESPRÉS HA TORNAT A OCÓRRER


16 anys després ha tornat la ignomínia, la barbàrie, l'atemptat al nostre medi natural. 16 anys després estem novament visquent la irracionalitat.
De veritat que cada vegada em queden menys raons per creure en l'espècie humana. De veritat que hi ha dies que em donen ganes de tirar la tovallola.
A hores d'ara Bocairent, la seua gent, veïns nostres, bombers, exèrcit i altres mitjans d'extinció de foc lluiten contra el pavorós incendi forestal que vilment fou provocat anit en tres focus diferents. El mal ja està fet però encara pot ser pitjor si el foc creua la carretera i s'enfila cap al bell mig de la Mariola.
A hores d'ara Agullent plora per la seua serra, Ontinyent pel Pou Clar i Bocairent plora per la pèrdua del seu entorn natural més proper.
Plorem de pena, de ràbia, d'impotència.
Tan de mal vos feia? Vos mereixeu el pitjor, sou uns terroristes sense màscara, assassins naturals, homicides en potència!
Sou uns desgraciats cabrons malparits, fills de la gran puta que no vos mereixeu l'aire que respireu.
Però aneu en compte perquè "quien a hierro mata, a hierro muere".

divendres, 16 de juliol de 2010

dijous, 17 de juny de 2010

I ARA ... QUANT VAL VILLA?


De segur que estic escrivint açò i van a pegar-me de morros, la qual cosa m'alegraria. Però vull escriure estes línies per fer-li justícia a una persona i seguir el fil de l'últim article publicat. La qüestió és que no vaig a parlar del partit d'ahir d'Espanya, la Roja, la Rojigualda, la Furia Española o la selecció de la comunitat dels estats independents espanyols. Ho reconec, soc un aficionat de club així que no vaig a opinar de moment; si de cas ho faria de futbol internacional però no és el cas. Tampoc vaig a parlar del baix nivell del Guaje. Ja no és un jugador meu. Villa ha arribat cascat al Mundial i jo me'n alegre, vol dir que el seu club (el que li paga fins al 30 de juny) l'ha utilitzat. Ho sent pel Marca i per l'AS. Qui tenia que gaudir-lo era el VCF, si volen guanyar el Mundial que jugue Guiza ...
Però ja estic anant-me per les rames. Tot açò ve per q tirar-los en cara a tots aquells que van criticar a Manolo Llorente per haver venut a Villa i Zigic abans del Mundial. "El Mundial revaloritza als jugadors" hem escoltat de boca de quasi tots els "versaors" esportius valencians. I ara què? El Mundial com tots els aspectes de la vida pot ser bo o pot ser roïn ... qui compraria per 40 milions d'Euros (al comptat) ara a este Villa accelerat, ofuscat i cansat?
I a Zigic? Gran paper seu i del seu entrenador, "Falsedades" Antic, contra Ghana ...
Malauradament, hui al futbol fan falta bons gestors i no forofos de butxaca fàcil!

dimecres, 19 de maig de 2010

iJUAN, GRACIAS POR TODO!


Fa menys d’una hora que Manolo Llorente, president del VCF, ha fet públic l’acord de traspàs de David Villa al FCB. És un dia trist per al valencianisme però per desgràcia esperat i sobretot necessitat. Per a ser un equip gran per damunt de tot has d’existir i la viabilitat econòmica del VCF és deficitària i era precís la venda per mantindre la vida, existir com a entitat. Les tres parts han eixit guanyant. Un mal menor ...

Per tant, arriba l’hora de dir, “JUAN , GRACIAS POR TODO”. Com resaven les samarretes pagades pel VCF i regalades per Julio Insa, un boig al micròfon que té més perill un mono amb una pistola, Juanito, moltes gràcies per haver-nos enganyat, per haver-nos deixat en la runa total, moltes gràcies per haver-nos convertit en uns mendicants. Un pare mai mal pensa dels seus fills i en este cas Batiste pare tampoc ho va fer ... així ens ha anat ...

De totes formes, com hi ha justícia divina en el pecat duràs la penitència, els teus 30 milions d’euros en accions ara ja no valen res. Et fas fotre desgraciat!

Per enllestir estos pensaments, Guaje, moltes gràcies per tot; de tot cor et desitge bon vent i bona barca!
Pipo, 8 etern, Catronuño sempre restarà al nostre cor i quan arribe la nit ... tots serem per sempre Baraja!

dimarts, 11 de maig de 2010

FESTA DE L'ERMITA I BARRI DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS A BOCAIRENT

El divendres 7 de maig, a boqueta nit, aprofitant un espai enmig de les nuvolades, vam vestir els carrers del barri amb les típiques banderetes. Després de la feina vam celebrar al local social el sopar del "pobre" (megem del que duem) abans de reprendre la feina de les tasques de preparació de la tòmbola.

Al migdia del dissabte 8 vam voltejar i tirar coets per anunciar a tot el món que ja estàvem de festa! El dinar de germanor amb els veïns del barri per segon any consecutiu va estar protagonitzat per un magnífic arròs al forn acompanyat d'una forta picadeta.

De vesprada la tòmbola es va posar en marxa i a les 20:30 hores amb el Sr. Alcalde i una àmplia presència de tots els partits representats a l'arc municipal, va tindre lloc la inauguració de l'exposició d'estampes de temàtica religiosa pertanyents a la col·lecció particular del nostre company José Llorca. Després també va haver un modest vi d'honor.

I a l'endemà, diana, missa, processó, més tòmbola, esmorzar popular i rondalla a la placeta de Sant Tomàs. Tots diuen que va ser un èxit de gent i d'organització. L'any de més gent, la qual cosa em deixa més fotut perquè no vaig poder ajudar als companys de la comissió. La salut em va fer una mala passada ... en fi, a l'any que vé més! Però encara queda acabar la novena i el concert de la banda jove per al proper dissabte 29 de maig a la plaça Joan de Joanes.
Vos deixe amb les fotos.

BANDERETES_7-MAIG-2010

VESPRA 8-MAIG-2010

LA FESTA 9-MAIG-10

dimarts, 4 de maig de 2010

L'ACAPTE DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS

Diumenge 2 de maig van començar els actes de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats a la seua ermita de Bocairent. Els membres de la comissió acompanyats per alguns membres de l'Aljub vam fer ver l'Acapte pels carrers del barri i alhora que arreplegàrem els voluntariosos donatius que veïns i amics van aportar per ajudar a fer possible la festa també vam aprofitar per presentar el programa d'actes per a la festa d'enguany.
Des d'ací vull fer-vos extensible la invitació per a que participeu i gaudiu dels actes que vos hem preparat al llarg de tot el mes de maig.
Quedeu convidats, vos esperem!
ACAPTE 2-MAIG-10

dimecres, 28 d’abril de 2010

LA MARE DE TOTES LES COPES ...


Anem a entrar al mes de maig, un mes que en any de mundial de futbol és quan fineixen les competicions lligueres casolanes i les competicions internacionals per clubs. La final de la Copa a Espanya és un enigma digne d'un reportatge de Cuarto Milenio ...
Pel que em respecta, venen quatre jornades de lliga on el VCF ha de certificar SÍ o SÍ la seua 3ª posició a l'escalafó de la 1ª Divisió. Els patidors que estúpidament vos adulem ens mereixem sopar els dimarts o dimecres de la vinent temporada a una hora decent i si perdem que ho fem a mans d'algun "gallito" europeu i que no se'ns acartrone el culet amb el Club Brugge, el Genoa o el Rotor de Volgogrado!
Així que xiquets, Villa, Silva, Vicentín i companyia, encara que sou uns "perreros" (amb els dos sentits del mot) o correu i vos deixeu la pell en estes últimes jornades o sereu els "protagonistes" a este mateix blog ...

divendres, 12 de febrer de 2010

ARA QUE JA FA UNA SETMANA ...

Ara que fa justament una setmana del canvi de bandes i que per fi m'he pogut llevar de damunt la major part de paperassa acumulada a la feina degut al paró laboral del període fester, crec que ha aribat el moment de fer exteniva la meua gratitud a tots els que m'heu acompanyat al llarg del termini de la meua capitania a la Filà Terç de Suavos.
Dos anys enrere per estes dates vaig publicar un article semblant però amb un rerefons més tèrbol. Tots recordareu aquelles circumstàncies d'infauste record i que més val deixar en l'oblit.
Ara és el moment d'agrair-vos a tots els que foreu partíceps en una o altra mesura de la meua capitania.

És molt difícil fer una menció general sense que me n'oblide d'algú, vaig a intentar-ho i disculpes anticipades per si em deixe a algú sense menció:
Als meus pares i al meu germà que en tot moment estaven al meu costat.
Als "companyeros" i "companyeres", sense vosaltres no valdria la pena haver donat este pas (Leandre ets un crack!)
Als meus cosins i tios, llàstima que faltava Tòfol que de segur seria el que més haguera gaudit.
Naturalment a la meua novia MªJosé per la seua paciència i hores robades a la son; gratitud també extensible a tota la família Llorca-Silvestre.
A Mila, Elena, MªJosé, MªÁngeles, Laura, Helena, Maca ... em va fer molta il·lusió vore-vos de panteres.
A la gent de Festasa, m'aborrone només de recordar la "sorpresa" del dia de l'Entrà.
A la Junta dels Suavos i a tota la filà en general, espere que haja dut el càrrec amb la dignitat que es mereixen.
A Rialles, Barranc, Batiste, Pili i etc, etc ... perquè en totes les voltes que ens vam creuar vos trencaveu les mans aplaudint i dient-me que era el més guapo i templat!
També un recordatori merescut per als companys de Festa Avant que com a Sergents de Festes no m'han deixat abandonat en estos dos anys.
I finalment a tot el món, ja siga persona coneguda o anònima, MOLTES GRÀCIES A TOTS!

dimecres, 27 de gener de 2010

AJUDA A HAITÍ

Malgrat que les festes estan ja a la vista i tot ens pareix de color de rosa no és moment per a oblidar-nos dels haitians i l'infern que estan passant. Vos adjunte dos comptes d'ajuda humanitària a la població d'Haití per si voleu fer alguna aportació econòmica:

CÁRITAS DIOCESANA DE VALENCIA: CAIXA POPULAR 3159 0015 83 2184514319
CREU ROJA: CAIXA POPULAR 3159 0053 80 1662368727

dimecres, 20 de gener de 2010

LES FESTES DE "L'ANY 10"

El passat diumenge 17 de gener, Bocairent va celebrar l’Acapte de festes i aprofitant que este acte passava per la intersecció de l’avinguda de Sant Joan de Ribera amb el carrer Rei En Jaume, va tenir lloc la inauguració del monument a la festa amb commemoració del 150 aniversari de la celebració de les festes de moros i cristians amb el format modern.

Al meu parer crec que era un detall que li faltava a Bocairent i que a la fi ha vist la llum. El disseny, obra del artista local Antoni Vañó, agradarà més o menys, a mi particularment em satisfà però, el que no podem negar-li és que ha estat escollit per un ampla majoria dels estaments que conformen el teixit fester, cultural i social bocairentí. Podeu estar-ne segurs ja que com a membre de la comissió del 150 aniversari done fe de que això així ha segut.

L’errada, subsanable , de l’ordre de les filaes no pot enfosquir la realitat; jo em quede amb un extracte de les paraules de l’alcalde, En Josep Vicent Ferre, al mateix acte de la inauguració. Estem de enhorabona ja que malgrat que els bocairentins ens tenim en una alta consideració pel que fa al nostre nivell cultural, feia 40 anys que no es produïa un fet d’estes característiques al poble. Des de l’Home de la Manta que no ocorria.

No sé quan tornaré a escriure novament però comprendreu que en estes dates vaig un poc pillat així que només m’agradaria dir-vos que este monument siga un punt d’unió entre tots nosaltres. Ha de ser un reflex de les nostres Festes de Moros i Cristians, un motiu d’esbargiment, d’alegria, de companyerisme i de respecte a la tradició que ens han llegat els nostres avant passats. Les esquadres de les filaes no tenen divisions polítiques ni socials, sols divergències de quina música duem, quina peça ens tocaran o on dinem el dia de moros i cristians. Beneïdes divergències!

Bones i pacífiques festes per a tots, que de problemes ja en tindrem prou el 7 de febrer!
VÍTOL AL PATRÓ SANT BLAI!