dimecres, 20 de febrer del 2008

MERAVIGLIOSA CREATURA

Este nou article al blog és un deute moral que tenia amb tots vosaltres, una sacral responsabilitat, un crit i lloança a l'amistat perquè és de ben parit ser agrait i jo em considere molt ben parit!

Tots vosaltres heu sigut sabedors dels difícils moments que la meua família i jo hem estat vivint les darreres setmanes i en unes dates tans especials com són les passades festes de moros i cristians. La vida de mon pare ha estat en diversos moments pendent d'un finíssim fil que ha estat apunt de trencarse i gràcies a Déu (per als que com jo sou creients) o a la sort (per als qui no ho sou), este tràgic succés no ha arribat a produir-se. Han sigut hores molt dures però tot pareix que amb cautela i prudència s'està arribant a bon port. I és en estos moments quan l'alé càlid i pròxim de tots vosaltres ens han ajudat a refer-nos i agafar forces. No podeu arribar a imaginar-vos l'impagable bé que ens heu fet a tota la meua família.

És molt arriscat nomenar a tots i totes els qui heu estat ahi fent-nos costat però m'agradaria fer-ho, vull fer-ho ... I naturalment disculpeu-me si la memòria em traeïx i m'oblide d'algú ... L'ordre dels factors no altera el producte:

Gràcies en primer lloc a tots els "companyeros" i "companyeres".

Gràcies a Batiste Reig i Pili i a la resta de la gent i amics de FESTASA.

Gràcies a tota la Filà Terç de Suavos i la resta del col·lectiu fester de Bocairent.

Gràcies a Gloria, Helena, Kike Castelló i a Ricardo (Alacant).

Gràcies a Ramón Barranc i la resta de la colla d'amics Granaders.

Gràcies a Rialles i a la resta de la colla del Club de Bàsquet Patronato.

Moltíssimes gràcies a la meua estimada Mila que des de la llunyania de Chicago ha estat pendent i patint com si estigués amb nosaltres.

I gràcies infinites a una persona molt especial per a mi, a una Meravigliosa Creatura com diu la bella cançó de Gianna Nannini (la de l'spot de FIAT). Esta persona ha estat en tot moment pendent de mi, sofrint en la seua carn com si fos de la família. Ha estat el meu ànim, la meua força, el muscle on plorar la meua angúnia, el càlid abraç en els moments que més ho necessitava, el meu alé i esperança ...

GRÀCIES A TOTS els anònims i oblidats, vull que sapigueu que la meua vida vos pertany!


P.D.- Jo tenia que haver estat ací! No em negareu que el tratge i el maquillatge era una autèntica passada!