divendres, 23 de novembre de 2007

BUSQUEU LA BELLESA ...

No em pregunteu el perquè, pero fa ja algunes setmanes que m'he retrobat amb un vell amic radiofònic, Ramón Trecet i "Diálogos 3", el seu programa de Radio 3. El vaig descobrir allà per l'any 1993 i li vaig guardar una fidelitat quasi absoluta fins al començament del segle XXI. De colp i volta ens vam distanciar, tampoc em pregunteu el perquè, probablement l'horari laboral (arrere quedaven els dies d'universitari), l'època Benítez al València C.F. ... De tant en tant l'escoltava a ratos al cotxe, música grega, armènia, macedònia, turca ... em trobava desconnectat. On es trobava la música de Hednin Garna, la Sowetho String Quartet, Nigthnoise, Yanni, Alasdair Fraser o Kepa Junkera?
I de sobte ... nyas, coca! entxufe la ràdio i ... Phil Cunningham i Aly Bain entrevistant-los en directe! Arran d'açò tornava a sentir parlar dels germans Ó'domnhail, de la Bothy Band, de Planxty, de Liam O'flynn!

I he tornat a caure totalment captivat, la meua ànima li torna a pertànyer!

He tornat a trobar la bellesa dins d'este món de merda!


P.D.- Este article li'l dedique a la persona i amic que em va "incitar" a escoltar per primera volta en "gaèlic" i que junt a la seua esposa han trobat en estos dies una "altra" forma de bellesa.

dimarts, 13 de novembre de 2007

375 ANYS DE PATRONATGE DE SANT BLAI

6 de novembre de 1632, el Consell General de la Vila mitjançant la fòrmula d'insaculació coneguda com "de redolins" i en audiència pública, elegeix a Sant Blai, aleshores patró de cardadors i peraires, com a nou patró de Bocairent, substituïnt així a Sant Jaume. Quasi de forma automàtica, miraculosament cesa la tràgica epidèmia de diftèria que estava assolant a la població.
La gent ix al carrer amb fanals i tambors per comunicar la bona nova. Arriben fins al conegut com Portal Nou on estava situada l'ermita de Sant Blai.
Es determina alhora fer-li festa de soldadesca cada 3 de febrer, dia en que se celebra el martiri del Bisbe de Sebaste.

6 de novembre de 2007, Bocairent, fidel als costums deixats en herència sagrada pels seus avantpassats celebra aquesta efemèride, s'acompleixen 375 anys del patronatge de Sant Blai. 375 anys de Fe, Història i Festa. Per la qual cosa, l'Associació Festes de Moros i Cristians de Sant Blai va organitzar tot un seguit d'activitats per tal de solemnitzar aquesta data. Ací hi ha un xicotet resum, per a gaudir d'un reportatge fotogràfic més ampli entreu als enllaços de l'esquerra de Mariano Ferre i/o Els Fadrins.


6 de novembre de 2007: Membres de la Junta de Festes fan el trasllat de la Relíquia de Sant Blai des de l'Església fins al convent de la Mare de Déu dels Dolors i els Sants Reis Mags on presidirà el Tridu Eucarístic (Bando Cristià, Bando Moro i Fidels del Poble) fins al divendres 9 de novembre.


Inauguració a la seu de l'Associació de Festes de la exposició dedicada íntegrament a la iconografia de Sant Blai.



Dissabte 10 de novembre: Escenificació a l'antiga Casa de la Vila, actual Placeta Pressó, de la elecció de Sant Blai com a patró de Bocairent.



Farolets ...


... i Caixes!



Diumenge 11 de novembre, al migdia: Missa solemne amb la presència de les Banderes i Banderins de les 9 filaes i l'Associació de Festes, capitans, alferes i autoritats civils i festeres.



Diumenge 11 de novembre, 17:00 hores: Desfilada commemorativa amb 2 esquadres per cada filà (masculina i femenina), des del començament de l'avinguda Sant Joan de Ribera fins a la Ressidència d'ancians, passant pel carrer Joan Beneyto Bernàcer (xè, l'Entrà de tota la vida ...).


Tots en peu! Que passen els SUAVOS!

dilluns, 5 de novembre de 2007

DON'T WORRY, BE HAPPY!

És alguna cosa mística, antropològicament digna d’estudi. quan arriba el Panellet dels Moros Marinos es respira per Bocairent un bon rotllo difícilment de trobar al llarg de la resta de l’any. Tothom està content, hi ha expectació, bullici i alegria. Tot és positivisme, els pensaments negatius no tenen cabuda dintre d’aquesta finestra espai- temporal que s’obri solament per unes hores a l’any ...

És com una tradició antropològicament ancestral; els masets tenen més assistència als còmpuls del que és habitual i cap a las 00:30 hores la gent i els festers de a peu ocupen els seus llocs a les voreres per escoltar la rutilant melodia de la marxa mora i la desfilada dels vaixells mariners … Darrere l’última banda de música (n'eixiren tres!) els matrimonis agafats dels “brassillo” acompanyen als festers fins passar l’Arc, tot per escoltar i presenciar l’acte del “Marinero” que si no em va fallar la vista (que no seria res gens extrany) el va cantar Pascual Agulló. Quan acaben, sona “La Manguera” i tots carrer de San Agustí cap amunt.
Els “altres” festers fem temps en qualsevol dels garitos de les rodalies de la Plaça i … una ullada ràpida i nerviosa al rellotge … són quasi les 2 del matí. És l'hora.

El maset dels Moros Marinos és a eixes hores, com vos ho diria? En fi, hi ha que viure-ho, jo ho definiria com el “Planeta Marinos”. No tinc paraules, qui no ho conega de primera mà que s’acoste per allí. Qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència …

I allí dins tot el món reunit, bevent, fumant, xarrant, ballant … de puta mare per a que anar amb tonteries. Ningú se sent estrany allí tot són risses, encaixades de mà, petons, tocades d’esquena i algun que altre “abrazo festero”.

Una xicoteta representació ...


Després de proveir-nos del suficient nombre de tiquets per a fer-se cubates ja estàvem preparats i llestos per a “tirar del carro” ...

Germans de sang (RH 0-) ...


La cosa va durar fins a les 5 de la matinada, i no és que fora distint a altres anys perquè sempre ve sent el mateix però ... és que esta rutina és meravellosa!


Això si, érem tots/es els que estàvem (fins i tot mon ami Juanito el Ventero!) però no estaven tots/es els que són ...


Després, els que quedàvem amb ganes de més marxa ens dirigírem fins el Tram després de fer una “gincana” per poder arribar ja que hi havia que travessar les que ja són eternes obres del carrer de l’Avenida.


En el Tram

El que quedava de nit és sabut per tot el món, suportar una música infernal i decrèpita fins a les tantes i per distraure’s a pegar-li al reportatge fotogràfic!


Don't worry, be happy!