dilluns, 26 de gener del 2009

"ABRAZO FESTERO" 2009

S’acosta la primera setmana de febrer i Bocairent es transforma; els moros i els cristians prenen els carrers en una armoniosa, melòdica i pacífica barreja de bàndols (que no lluita) i música. Soc un enamorat de la festa i reconec que la meua forma d’entendre-la no és la majoritària però això no és motiu per a no haver-hi convivència ni bons ratets entre els amics i companys de filà. És hora d’oblidar-se per uns dies de la crisi, les hipoteques els problemes de la feina i els disgustos futbolístcs.

L’entrà dels Espanyoletos, la diana dels Granaders, els jocs malabars de les navalles dels Contrabandistes, el Piquete dels Suavos, les “marmotes” dels Estudiants, la ceremonial desfilada dels Moros Vells, la “serpeta” dels Marrocs, la jovialitat i les barbes dels Moros Marinos, la disparà dels Mosqueters ...

Com va dir l’actual alcalde Bocairent, Josep Vicent Ferre quan fa uns anys va ser mantenidor de l’Homenatge als Capitans i Festers veterans ... “VOS DESITGE UNES BONES I PACÍFIQUES FESTES!”

P.D.- La foto que acompanya a l’article representa tot el que he escrit. Dos germans amb dues formes diferents de viure la festa però totalment compatibles i que a més a més omplin de goig a cadascú dels dos!

dilluns, 12 de gener del 2009

"E PUR SI MUOVE!"

Heus ací que ja hem passat el Nadal, Cap d’any i la nit de Reis. A Bocairent encarem ja un mes de gener carregat d’il·lusió i optimisme malgrat la crisi econòmica que ja és ben palesa a totes les llars del nostre poble; però venen festes i ens evadirem per uns dies de les penúries de la quotidianitat.

Encetem un any igual que el vam acabar, guerra a la franja de Gaza, tensions entre Rússia i Ucraïna, violència de gènere, les sagnants i cruentes guerres intestines del continent africà, els mateixos dictadors i tirans continuen al seu lloc ... per a què seguir? Cada vegada em resulta més estrany escoltar que els éssers humans som l’espècie més desenvolupada i racional. Quina ironia, no? Hui en dia sembla ser que som tan racionals que fem de l’autodestrucció el nostre leiv-motiv de vida ...

Malgrat tot açò, hauríem de mantindre una xicoteta flama d’esperança. Recentment he visitat la ciutat italiana de Florència. Allí, a la capital de la Toscana, he pogut comprovar com l’home també és capaç de fer coses meravelloses, de com es pot viure per a crear bellesa ... I si en temps pretèrits ho hem fet, alguna cosa bona quedarà al nostre ADN ... Per tant, encara que semble superflu, de tant en tant convindria pensar en Donatello, Leonardo, Galileo, Rafael, Michelangelo, Giotto, Botticelli ... O si més no, perquè no fer un clon d’algun Medici?