dilluns, 21 de setembre de 2009

BA-LON-CES-TO!

Vaja per davant la meua enhorabona als jugadors que formen la selecció espanyola de bàsquet que acaba de guanyar l’or europeu per primera volta en la seua història. Ha segut una victòria brillant i merescuda encara que difícil, degut a un començament de campionat dubitatiu i amb jugadors lesionats. Val a dir que el president de la Federació Espanyola ha tingut molt a vore al muntar una fase de preparació caòtica on els jugadors era el més paregut a una gallina d’ous d’or, on en cap moment va tindre en compte l’interès esportiu.



Però vull que els focos es dirigeisquen cap a l’home que ens va “enverinar” a tots amb el bàsquet de selecció. Em referisc a José Vicente (“Pepu”) Hernández. Va saber combinar a la perfecció jugadors com Jiménez, Cabezas o Garbajosa amb la generació del júniors d’or de 1999, per a guanyar brillantment al Mundial de Japó de 2006 la copa Naismith que els acreditava com a campions del món.





Després vingué la “decepció” del Eurobasket 2007 a Espanya, amb una “decebedora” segona plaça amb eixa cistella fallada a l’últim segon per Pau Gasol. A eixa competició jo mateix vaig ser molt crític amb ell perquè qüestionava el mètode de la continuïtat i no comprenia com Sergio Rodríguez i Mumbrú hi continuaven jugant, però sobretot va ser un campionat on l’afer de la lesió de Garbajosa i la seua pòlissa d’assegurança va arrasar amb tot. José Luis Sáez ja es creia l’amo absolut de tots els jugadors i començà la campanya publicitària i de màrqueting. Acabat el campionat i sense l’ajuda de la seua mà dreta, Joan “Chichi” Creus, i les marcades diferències amb Sáez el van fer abandonar-se. Va ser una llàstima perquè a Beijing 2008 quedà patent que el model no estava acabat. Aito va saber comprendre que estos jugadors sols defenen com a llops famolencs si després se’ls deixa jugar en atac com se’ls entoixe, sense pissarra ni esquemes, l’únic que val és la inspiració dels genis. La final va ser la millor de la història. A vore qui és capaç d’encistellar 61 punts en la primera part als atlètics jugadors NBA ...

El que no ha comprés de principi Scariolo ha segut açò. No pots posar comportes al talent. Va ser Marc Gasol qui pegar la manotada damunt la taula i tot va canviar ... mentrestant a la Cadena SER, Pepu era el comentarista de luxe i quan més fortes eren les crítiques en cap moment va dubtar de la selecció ni del seu cos tècnic. Després de la desfeta contra Turquia va dir que veia a l’equip en la final, però que les finals es poden perdre perquè a la fi açò és un joc ... I Pepu, humil, veia anit amb ulls plorosos i la veu emocionada la culminació de la seua obra. Malgrat Sáez, Scariolo i Orenga, els seus xics d’or eren campions!

P.D.- Per cert, el gran Sabonis cada volta que ix a la TV Orenga continua descollonant-se ...