dilluns, 30 de juny del 2008

BRAVO SENTUM, BAVISSIMO!

Vos he de reconèixer que este matí quan m’he despertat, la meua intenció era dedicar-li este nou article a Andreu Palop pel gest que va tindre anit al posar-se la samarreta d’Arkonada quan arreplegà el títol de Campió d’Europa de mans de Michel Platiní. Fou un homenatge senzill però que a més d’un ens va aborronar ... Passada la mitjanit fou entrevistat al programa El Larguero de la Cadena Ser i va contar la seua plorera de fa 24 anys al vore al seu ídol caigut. Ho he reconsiderat i he decidit que no. Que a Arkonada jo ja li havia fet el meu homenatge i que posar les paraules i l’actitud de Palop seria pecar d’egocentrisme perquè no puc negar-ho, quan escoltava anit a la Pantera de l’Alcúdia era com si m’escoltés a mi mateix i hui no toca que jo mateix em tire flors ...

Així que sense entrar el polèmiques supèrflues i polítiques crec que el triomf de la selecció espanyola ha fet feliç a moltíssima gent i no tant a una altra part (que també tenen el seu dret). Però si hi ha una persona que s’ho mereix és Vicent, més conegut per Sentum als cercles dels blocs bocairentins. Es tracta d’un amant al futbol sense parangó; igual gaudeix del joc del seu Barça, com se’n va a Mestalla a vore un partit de Champions del VCF, o segueix la Sèrie C italiana o escolta per la ràdio una dramàtica promoció d’ascens del seu estimat Southampton ...

Però si destaca per alguna cosa és que per davant de tot és que sempre ha avantposat els seus sentiments al colors de la Selecció Espanyola. Quan que vas patir amb l’eliminació a USA’94! O a Korea’02! O amb el maleït penal del vetust, caspós i ja per fi antic “Siete de España” ... i tantes i tantes decepcions i arbitratges nefastos ... Ahir definitivament passaven a l’oblit noms com Cardeñosa, Raúl, Al Ghandour, Sandor Puhl, Julio Salinas ... Ahir per fi, l’equip del teu cor, ESPANYA, va “campeonar” ...

Per això, minuts abans de que Platiní fera entrega de la copa a Casillas, nosaltres, els teus companys de la Penya Abadia et vam proclamar com a campió. Vas patir més que ningú però quan es va acabar el partit la teua cara de felicitat no podia comprar-se amb diners, tu t’ho mereixes més que ningú! I ara ... que açò no pare ... Southafrica 2010!

I que collons, VISCA EL FUTBOL!!!!

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Rebonico, enhorabuena!!!! Como me acordé d ti ayer (aunq tú d mí no, jajajajaja) pero no pasa nada... tenías cosas mejores q hacer!!!! Aunq yo tb, eh? y aún así... te tuve en mente muchos ratillos del día. Estaba segura q ibas a ser el hombre + feliz del mundo si la tu querida Selección ganaba... y creo q así fue!!!! Cuando oí a mis vecinos berrear, unas cuantas tracas, otros tantos castillitos, 200.000 trompetillas y de+ ruidos acústicos q duraron horas y horas, no me puse d mala leche pq pensaba “va, aguanta... q el chaval lo estará celebrando d lo lindo al = q todos estos” y chico ...q quieres q te diga?? Q me alegro q estés contento y feliz!!!!!!!! Después d este articulo q te han dedicado... ya no hace falta q lo haga yo, no? jajajaja. Con darte a ti ya todos los de+ futboleros la enhorabuena ya vais bien, jeje. Un beso p’a ti, otro pa sith13 y otro p’a todos los futboleros q están felices!!!
Aleeeeeeee, a comer!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Si dura més l'Eurocopa, sentum es queda en els ossos, enhorabona a tots/es.

Víctor ha dit...

En la vida havia patit tant... menys mal que tenies el 112 preparat per si de cas.

Gràcies per haver-me acollit

Víctor ha dit...

El del 112 era per tTatet clar

Anònim ha dit...

Urkullu c... saluda al campeon ¡¡¡¡

Sith13 ha dit...

Iè, anònim, tranquil! Que cadascú siga de l'equip que li passe pels collons ... que ja tenim prou mals rotllos per a crispar més des d'ací!
Mai el revantxisme es bo!

Anònim ha dit...

Molt encertat l'article dedicat al patidor nº1 de la nostra selecció. Esta Eurocopa per a ell, es millor que "la operación bikini", li ha deixat un coset de sílfide.

El Patriota ha dit...

Molt bon article!

Això si, lo de noms que han passat a l'oblit jo crec que amb del Bosque Raul (i potser Guti) tornaran...

Anònim ha dit...

Ja t´ho vaig transmetre, pero de nou, mil gràcies per la dedicatòria!!!

La faig extensiva a tots els que vau patir, i es vau alegrar, en mi.

Un triomf de tots!!!

Per cert, no es claveu en Urkullu. No ens rebaixem al seu nivell, que ja te prou en lo que te!