Per encetar les entrades del mes de juny no podia obviar el futbol; bé, la veritat és que a mi no em cal cap mena d'excusa per parlar de futbol, jejeje ...El passat dissabte 7 de juny començava a la ciutat suïssa de Basilea la EURO 2008 Austria-Switzerland. Anit, l'Oranje li va clavar tres xitxarros als meus Azzurri i en menys de dues hores li toca el torn a la sempre desil·lusionant Espanya.
Però aprofitant este event vull parlar d'un personatge al qui sempre he admirat. Luis Miguel Arkonada fou el primer gran ídol i heroi de la meua infantessa; quí no li demanava als Reis la samarreta blau-puríssima amb el pit i les mànegues negres? I com no, eixes "famoses" mitges blanques que prou maldecaps li dugueren al pobre ...
Amb ell i junt als Celayeta, Satrústegui, Zamora, Periko Alonso, Larrañaga, Górriz, Gajate, López Ufarte ... tots el xiquets de la meua generació vam crèixer amb el nostre cor txuri-urdin ... però per damunt d'ells, Arkonada volant per la gespa i el fang del mític i inoblidable camp d'Atotxa ...
Fruit de tot açò i molt probablement perquè el Nostre Senyor no em va donar un cos de "fino estilista" vaig haver de convertir-me en porter per haver de jugar al futbol i vos recorde que per aquell temps i a un poble, jugar al futbol era sinònim de tindre amics, és a dir, o jugaves al futbol o no existies! És per això que comprenc la soletat del porter i la injusta llegenda negra que sempre ens acompanya; però el que no podem obviar és el vil oblit i terrible càstig que li vam retre després de la fatal errada contra França al Parc des Princeps a la final de la Euro 1984 ...
Per als qui no se'n recorden, gràcies a Arkonada (i a Maceda) Espanya va eliminar a la RFA i a la meravellosa Dinamarca de Morten Olsen, Lerby, Michael Laudrup, Elkaer Larsen ...
Fa un parell de setmanes, el programa Informe Robinson de Canal+ li va retre un homenatge merescut. Arkonada amb ulls vidriosos va visionar la famosa jugada per primera volta però no va mostrar a la càmera cap tipus de racúnia, va dir que això és el fútbol i així és la vida dels porters ...
Després d'eixa final, Arkonada continuà sent el capità de la Real Sociedad de S.S. per molts anys més, jugant a un nivell altíssim, fins i tot guanyant la Copa del Rei de 1987 a Saragossa ... A finals de 2007, José Ángel de la Casa li feia una entrevista al diari El País i a Arkonada se li va escapar este lament: "com soc de Guipúscoa i no vaig jugar mai al R. Madrid ...".
Tal volta este pensament en veu alta resumeix en certa manera els mals endèmics de la Selecció Espanyola ...
P.D.- Per als desmemoriats, afegiré que a banda de l'errada d'Arkonada i de Platiní, amb França jugaven entre altres Luis Fernández, Trésor, Amorós, Tiganà, Girese ... agarra't que ve corva!
14 comentaris:
D´aquella Eurocopa jo recordava el gol de Maceda i la final al Parc dels Prínceps, però no les impresionants parades d´Arconada davant alemanys i danesos. A Fiebre Maldini van traure un reportatge d´aquella Eurocopa (supose que seria el mateix que Robinson) i l´actuació d´Arconada va ser per a ensenyar a les escoles de futbol. Inclús ni ell recordava haver fet alguna d´aquelles magistrals intervencions.
Per desgracia sempre el perseguira el baló que se li va colar per baix la panxa. Però programes com els anteriors servixen per a recordar-nos la seva vertadera figura.
Per cert, per a tots aquells que tingau el plus, no es perdeu els dillunsos a les 8 de la nit Fiebre Maldini. A qui li agrade el futbol el disfrutará, i molt.
Villa, Villa, Villa!!!!
Bé, com que el meu equip no juga a aquesta Eurocopa, crec que aniré amb els Suecs...Els meus Azzurri estan malament Paco, espere que que el proper partit tinguen més sort.
La veritat es que Arconada ha estat un referent per a tots nosaltres de ben xicotets, crec que molts ens hem disfressat de porter l'ultim dia d'escola.
Per desgràcia, crec que a mesura que pasen els anys serà més recordat per l'errada, que per les parades davant Alemanya. Pero gràcies a ell, molts podem dir que hem vist a España jugar una final.
Per a mi al igual que per a tu, em te igual l'errada, ja que es un idol. Cuantes voltes en la mitja Llegua al igual que en la Serra em jugat al futbol i el qui es posaba de porter era sempre Arconada.
La veritat es mereix un reconeiximent per tot el que ha fet de porter.
He descobert el blog que tens i esta super be, enhorabona.
Cuanta raó té el bo de Luis,"com soc guipúscoa i no vaig jugar al R.madrid..." sols li va faltar dir que per aixo els del Marca el van portar a la creu.
Pero als que vam tindre la sort de poder-lo vore en accio MAI ens podran
borrar de la memoria le seues mitiques palometes i el seu saber estar.
Gracies a ell vaig coneixer el sentiment Txuri urdin.
Be, george (o sith13)!
Fent cas al teu consell, he entrat aci al teu blog personal. Nomes per aplaudir el teu article. Que gran es saber de futbol i que mos agrade. jo sempre he tingut major simpatia per la Real Sociedad de San Sebastian que per l´Athletic Club, i enguany m´ha sabut mal que no pujara. Gràcies a la Real, vam vorer jugar a Atocha a Loren, Zamora, Satrustegi, Gajate, els Germans Baquero, els Beguiristáin, i com no, a Aldridge, Richardson i Atkinson, primers estrangers que visqueren la txuri-urdin a aquell camp amb encant que era el vell Atocha.
Desde aci t´anime a continuar la tasca futbolera. Per exemple, un record per al meu Southampton, o un repàs en imatges pels vells camps de la geografia futbolera (comensant pel nostre vollgut "Las Gaunas" de Logronyo, i continuant pel Muro de Zaro d´Avilés, el vell Molinón, rejuvenit per la temporada vinent o Las Llanas de Sestao, sense olvidar el Carlos Tartiere).
Espere que este siga el primer de molts escrits futbolistics aci al teu blog
Eiii rebonico!!! Q dices? El 1º d muxos artic futb??? Noooooo, "alguno" vale, pero q no se dedique a ello pq sino no puedo opinar!!!! + q nada pq ya sabes q no tengo ni pajolera idea, y eso q intentaste ponerme al día con la Eurocopa un sáb a las 4 mñn en Les Coves, jajajaja. Anda q...
Bueno majetes, os dejo. Voy a seguir con el curro.
Amic Sentum,
Per supost que hi haurà més articles futbolístics a este bloc i t'agraisc les propostes que em fas però tampoc vull que es convertisca en una constant ni en un monotema.
El meu bloc és com la vida mateixa, és a dir, va a colps d'estat d'ànim i dels fets que ens envolten en cada marc temporal.
Això si, em vaig comprometre a dedicar-li a Guillermo Gorostiza un article i li'l faré ... però és una història tan trista i emocionant que ens pot posar la pell de gallina. Sempre hem escoltat històries tristes de futbolistes que acaben malament, Garrincha, "Canito", George Best ... però la de Gorostiza és de pel·lícula de Meg Ryan que damunt acaba mal ...
Espere ixos escrits. Per cert, la teua Azzurra (i meua també una volta Espanya ja no juga) continua demostrant que es la reina de la flor en el cul. Se les prometiem molt felices, pero anem per l´aire (nomes hi ha que vorer les enquestes que mos donen per eliminats, i les declaracions del vell chocho). I damunt, Luca toni no ha assomat el morro encara. Et jugues algo que peta el dumenge? Ho patirem en l´Abadia!!!
MJ, lo siento pero este mes es lo que hay!
No, si me parece fantástico!!! X mi pueden televisar partidos todos los dias del año si kieren, yo no sufro NADA el fútb, pq en mi casa NO SE VE!!!!. El mando es todo mío y no tengo a nadie q me lo discuta, así q mira q fácil, jajajaja. Sólo me toca un pokito las narices cuando juegan en Mestalla, pero x lo de+ ... a mi plim.
Así q ale majetes, q lo disfrutéis al máx!!!! q aunq no tenga ni pajolera idea, sé q hoy toca partidito del ESP.
Un besete.
Hola i besets a Opo i Llorca...
Lamentabement l' errada d'un porter sol acabar en el pitjor dels castics: gol. Pero, cuantes errades i gols clars hem vist cometre a grans jugadors com Maradona, Platini, Baggio, Ronaldo etc...(em ve a la memoria penals errats a mundials, finals de Champions...) i no passa res. La posició de porter es la mes marginal de totes (recordem cuant erem mes xicotets que ningú volia jugar de porter i sempre es solia possar el mes "torpe"). Anim porters del mon ¡¡¡¡
Se'n recordeu d'aquelles col·leccions de jugadors de 1ª divisió? i dels seus albums?. Us conte una nècdota que ve al cas: em qeudaven dues pessetes i vaig comprar dos sobres de jugadors, jo no em feia col·leció, en un dels dos em va eixir ARCONADA, que era el jugador més buscat, li'l vaig canviar a Toni 'fava' per quasi tota la col·lecció, el canvi el vaig fer a la porta de l'assaig de la banda en el carrer Abadia, i ambb tot allò i el duro que em va donar m'auela Teresa (en glòria estiga) em vaig comprar i vaig emplenar el meu únic àlbum de jugadors de futbol. Llavors molts erem de la Reial,... quant de temps a passat, collons!!!
Publica un comentari a l'entrada