May The Force be with you ... my friends!

Ja fa algunes setmanes que tinc abandonat este blog i la veritat és que tenia moltes idees i articles pensats per a introduir-los, la majoria molt àcids i crítics amb els temes d’actualitat que han saltat a la palestra els últims dies.

Sobretot tenia previst com a punt fonamental parlar i despotricar sobre els bisbes espanyols i la seua Conferència Episcopal i en especial el seu portantveu, Monsenyor Juan Antonio Martínez Camino.
Aquest personatge representa a l’Església més caduca i allunyada de la realitat social que vivim i que mai hem conegut. També volia parlar del seu gos de presa, dòberman si voleu, l’ínclit Federico Jiménez Losantos, que des del púlpit de la Cadena COPE no para de desvariar i encabronar al més comú dels mortals, però ...

Ja està pegant el calor de valent i bufant una descomunal ponentada i m’he abandonat a la més absoluta gossera per tant, deixarem de banda estes elucubracions per al futur i per si de cas no actualitze este espai a curt termini, m’agradaria desitjar-vos a tots els amics i amigues que em visiteu un bon estiu i unes millors vacances, que de maldecaps cadascú ja en tenim prou!

Salut i força!

I don't believe in God, I believe in Billy Wilder ...

Va ser l’any 1994 quan li van donar l’Óscar a Fernando Trueba per la pel·lícula “Belle Époque”. A l’hora dels agraïments, Trueba, no sabem si simulant una gran originalitat o que veritablement li va passar pel cap en eixe instant una brillant dedicatòria, va dir que ell no creia en Déu, que ell creia amb Billy Wilder. Al matí següent, el director madrileny va afirmar sense cap rubor que li acabava de trucar per telèfon el mateix Wilder i que es va dirigir a ell com “God’s speaking”, una cosa així com, “Déu a l’aparell”.

Esta introducció, a banda de les consideracions que es puguen fer, de la frivolitat dels comentaris o fins i tot de la mateixa supèrbia d’alguna de les dues parts, m’ha vingut a la ment perquè hui mateix duc un dia especialment dedicat a la lectura de vàries cites i frases cèlebres, sinó vos ho creieu pregunteu-li-ho a una amiga meua amb la que hui m'he creuat diversos e-mails amb esta qüestió de fons. De totes les que hui he descobert, per a mi la millor de totes és precisament una que he llegit del director nascut a Viena però amb passaport nord-americà, el gran Billy Wilder.

La frase en qüestió diu el següent: “Algunes persones solament guinyen els ulls per a poder apuntar millor”.

No em negareu que la frase és magnífica i verdaderament reveladora i aclaridora per als temps actuals. Afecta bàsicament a les relacions socials humanes i podria passar perfectament com una metàfora de la hipocresia humana. Alerta doncs, amb tots aquells que apareixen de la nit al matí a fer-vos palmades a l’esquena, poden dur les seues urpes amagades i esgarrar-vos la pell en qualsevol descuit que tingueu. De fet l'aforisme que a mi més m’agrada el va dir el filòsof Hobbes: “L’home és un llop per al mateix home”. Tot siga per a no deixar de banda la idea del llop i la manada!

El poder del llop prové de la força de la manada ...

Amb esta frase de Rudyart Kipling es podria resumir l’esforç i la lluita mantinguda per part del poble de Bocairent vers la poderosa ordre monàstica, que ja no escolàstica, dels Agustins. A la fi s’ha signat, amb diners per davant això si, l’escriptura de compra-venda del Monestir de la Mare de Déu dels Dolors i dels Sants Reis Mags, la Parròquia ha comprat el que era seu, el que li pertanyia des de segles abans i que per avatars del destí perdé "legalment" però no espiritualment ...

Lamentablement la frase de les Sagrades Escriptures de “donar a Déu el que és de Déu i al Caesar el que és del Caesar” ha perdut el seu significat, s’ha fos amb el mercantilisme dels temps que corren hui en dia. De la frase anterior ha quedat clar que en l’actualitat els diners són el “primus inter pares”.

Dimarts passat, Panellet dels Estudiants, l’Arquebisbe de València, Monsenyor García Gasco, deia a la seua homilia en la missa en acció de gràcies que no hi havia vencedors ni vençuts i que ara tot girava al voltant de la cerca del bé comú; jo en canvi discrepe, la Fe de la gent del poble ha eixit perdent; en una disputa entre cristians no guanya ningú, perd el poble cristià i perd sobretot la Cúria i els seus oscurs cercles de poder.

I per això la frase del llop i la manada. S’ha fet un primer pas molt important però, la manada està vella i cansada, fan falta nous cadells que aporten sàvia nova a la manada, renovades forces, idees innovadores, un plus més d’energia. A la fi, conta la llegenda que Roma, la “Princeps Urbis”, la casa de Pere el Pescador, el fanal del món cristià, li deu el seu naixement a la llet d’una lloba!

"Simó, damunt d'esta pedra edificaràs la meua Església", el que no pensava mai Jesucrist és que eixa Església acabaria petrificant els cors dels fidels! Fan falta doncs, nous picapedrers i noves xàrcies de pesca. Que així siga.

Fem entre tots bona la frase "tota pedra fa paret"!

OH TEMPS, QUÍNA MALA "FOLLA" TENS!

Duem unes setmanes d'efemèride en efemèride. Vaig començar els escrits d'este bloc celebrant els trenta anys de l'estrena als EE.UU. de l'Episode IV d'Star Wars; fa dues setmanes sonava en totes les ràdio-fòrmules la cançó "With or Without You" d'U2 ja que s'acomplien vint anys de la publicació del mític àlbum del grup irlandès "The Joshua Tree"; i el dissabte la primera cadena de TVE emetia després de dinar "E.T." per commemorar els vint-i-cinc anys de la seua estrena i tot açò viscut en primera persona. I jo que em creia un jovent!

Ara bé, la frase que més em va deixar "xafat" i pensatiu fou escoltar de boca d'un xiquet una frase en aparença totalment inòcua. Vos pose en situació, anava camí del Bar Sur per la "Ronda Sur" acompanyat per fill major del meu amic Camarasa; estàvem retrassats de la resta dels companys de sopar perquè al nano li va caure 1 Euro al terra i ens va costar un poc trobar-lo i quan per fi el vam trobar, Joanet innocentment va i em solta: "Paco, saps què? Hui és el meu "cumple", ja tinc 7 anys". Aquesta frase em va deixar trasbalsat perquè significava que els seus pares duien ja 9 anys casats i recorde com si fos ahir eixa boda ... 1998! El meu últim any de carrera!

Els pas del temps, eixe monstre que ho fagocita tot, ja està devorant-me, devorant-nos! I el que és pitjor, fent una ullada enrere vaig sentir angoixa pel vèrtig; inventariant la meua vida vaig comprobar que està buida, totalment inconsistent, etèrea ...

Em direu raro però la meua vida només em fa pensar que tot temps passat fou millor! Una cosa similar em va ocórrer el passat cap d'any, però vaig creure vore una baixada anímica pel dia del que es tractava, però ara comprobe que n'era un símptoma ...

El futur no sé el que em depararà, mes no crec que tinga preparades per a mi moltes emocions i vivències dignes de contar als nets ... El més emocionant en els últims dies fou compartir unes hores amb uns vells companys i amics de futbol, els "fenómenos" d'Alça l'Aleta que damunt enguany acompleixen ... 19 anys! No és cap menyspreu, estigueu tranquils, em vareu fer molt de bé, em vaig tornar a sentir un "ésser útil" i vos ho assegure, la meua vida necessita d'estos moments, moltes gràcies!

SIMPATHY FOR THE DEVIL

Els Rolling Stones estan de gira per Espanya després de la suspensió dels concerts de l’any passat i com era d’esperar, esta sent tot un èxit. Una summa de més de 200 anys damunt de l’escenari i l’esperit rebel i juvenil intacte. Simpathy for the Devil, Angie, Street Fighting Man, Satisfaction, Brown Sugar, Paint it Black, Honky Town Women ... continuen sonant igual de bé com el primer dia. I a què ve tot açò? Doncs resulta que en este món cadascú és lliure de fer el que vulga però sense creuar la línia de la mala folla. Els Rolling han segut i són el paradigma del desenfreny, han fet i provat de tot, però han canalitzat des de fa quasi 50 anys tots els seus excessos cap a la música, creant art, provocant tota classe de sensacions i reaccions, però sense tocar-nos els collons.

Napoleó va dir que el món estava farcit de lladres en llibertat, estos lladres són totes aquelles persones que ens roben el nostre temps ... I tenia raó. No puc suportar que qualsevol em robe el meu escàs temps lliure, el meu temps és or i el bé més preuat de la meua vida, per tant, valga este article com avís per a navegants. No em valen les excuses del tipus, “Ie nano, perdona, és que anava ratllat fins el cul”. A mi això no em val, per a mi com si li peguen a la coca o a la heroïna, practiquen la zoofília, se la matxaquen amb dues pedres o s’esnifen les cendres de son pare, com l’amic Keith Richards, però si volen fer-me perdre el meu temps, com diuen els majors, a mi de vostè i a unes passes de distància i amb cita prèvia o una altra vegada traure la meua espasa làser i rodaran caps.

Mentrestant ... llarga vida a Ses Satàniques Majestats!

I Can get no ... Satisfaction!

P.D.- Allò de rodar caps, amb sentit metafòric, no vull més mals rotllos, tothom sap que la meua arma és la paraula i l’oratòria i puc ser molt perillós parlant!

De quan es va fer la llum en la fosca nit de Coruscant ...

9 de juny de 2007, desfilada dels Suavos per celebrar el seu Panellet, el primer gran acte de l'era post-junta directiva. Quin plaer, quin alivi, per fi ha arribat el moment. Tornem a ser els d'abans, els primers en seure's a la taula i els últims en tastar el cafè! Visca la indiferència! Per primera volta després de quatre anys-llum s'ha tornat a fer la llum i valga més que mai la redundància.

S'ha acabat eixa sensació d'entrar al maset emprat, esperant que vinga una descàrrega de protons com si forem uns Jar-Jar Binks de torn!

L'ambient era tan bo que propicià una connexió amb la Força ...

I la desfilada amb marxa cristiana i dels últims, Creu Daurà, l'Ambaixador Cristià ... s'ha creat escola musical als Suavos ... i gran actuació de l'AUM de Bocairent.

I després al maset ... el possitivisme va continuar i transgredint totes les lleis més sagrades de l'Ordre Jedi ... va nàixer l'amor!

Fins i tots vam tindre una "connexio interestelar" des de més enllà de la Galàxia, des del gelat sistema de Hoth, encara que els receptors de la trucada no estàvem per a dir més de dues paraules seguides sense "engantxar-nos". Menys mal que prompte tornaràs al nucli de la Galàxia!

Estic tan content que ... cavallers, va per tots vostès!

Quin naix fill de puta mor fill de puta!

Anit a les 2 A.M. (+1 GMT), amb nocturnitat i alevosia, com només calia esperar d'aquest grup d'assassins, ETA va trencar la treva que durava 15 mesos, com sempre culpant a la resta, a les víctimes, als demòcrates. Ara, com ja no té al PP com adversari, li ha tocat pagar el "pato" al PSOE i al PNB. Com molt acertadament deia este matí a la SER Carles Francino, que no ens confonguen, la culpa és única i exclusivament d'ETA i contra la barbàrie toca aplicar l'Estat de Dret.
Hi hauria que recordar a estos criminals que allò que ells anomenen com "estat opressor" ja va ser molt magnificient al girar la cara quan l'atemptat de la T4 de Barajas el passat 30 de desembre.
Per acabar, també m'agradaria fer una reflexió, al meu parer caldria donar-los el dret de presentar-se a les eleccions i així acabaríem d'una vegada amb l'auto-martirització i tindríem a eixe famós 10% controlat i amb la careta llevada, en aquest cas amb la caputxa de botxí; i mai millor dit ...