Ara bé, la frase que més em va deixar "xafat" i pensatiu fou escoltar de boca d'un xiquet una frase en aparença totalment inòcua. Vos pose en situació, anava camí del Bar Sur per la "Ronda Sur" acompanyat per fill major del meu amic Camarasa; estàvem retrassats de la resta dels companys de sopar perquè al nano li va caure 1 Euro al terra i ens va costar un poc trobar-lo i quan per fi el vam trobar, Joanet innocentment va i em solta: "Paco, saps què? Hui és el meu "cumple", ja tinc 7 anys". Aquesta frase em va deixar trasbalsat perquè significava que els seus pares duien ja 9 anys casats i recorde com si fos ahir eixa boda ... 1998! El meu últim any de carrera!
Els pas del temps, eixe monstre que ho fagocita tot, ja està devorant-me, devorant-nos! I el que és pitjor, fent una ullada enrere vaig sentir angoixa pel vèrtig; inventariant la meua vida vaig comprobar que està buida, totalment inconsistent, etèrea ...
Em direu raro però la meua vida només em fa pensar que tot temps passat fou millor! Una cosa similar em va ocórrer el passat cap d'any, però vaig creure vore una baixada anímica pel dia del que es tractava, però ara comprobe que n'era un símptoma ...El futur no sé el que em depararà, mes no crec que tinga preparades per a mi moltes emocions i vivències dignes de contar als nets ... El més emocionant en els últims dies fou compartir unes hores amb uns vells companys i amics de futbol, els "fenómenos" d'Alça l'Aleta que damunt enguany acompleixen ... 19 anys! No és cap menyspreu, estigueu tranquils, em vareu fer molt de bé, em vaig tornar a sentir un "ésser útil" i vos ho assegure, la meua vida necessita d'estos moments, moltes gràcies!
2 comentaris:
Jo també soc de les que pense que qualsevol temps passat va ser millor, però en realitat és així? Abans teniem a tots els nostres amics al nostre costat i huí en dia, és molt difícil fins i tot coincidair per fer-te un café...però és aleshores quan conèixes a gent que està igual que tú i fas noves amistats...i aquesta gent et farà viure noves aventures...
Sopar el 20? El 21 hi ha verbena a Banyeres, així que si fem el sopar eixe dia hi haurà que pujar, no?
Madre mia, yo tb recuerdo esa boda, tb... casi 5 horas encima de un escenario micro en mano y berreando todas las canciones del cancionero...incluso firmé contrato con ellos, jajajaja.
Cada vez q me acuerdo me parto!!!! aunq no hace falta mucha memoria, ya q la reportera de esa boda fui yo y mis padres (q tb estaban en la boda) me grabaron cantando un poquito de todo con unas y con otras...q bien me lo pasé!!!!!
Y sí, estoy contigo M, el tiempo pasa y vas haciendo nuevas amistades... y muy, muy interesantes!!! el tiempo pasa y hay q saber vivir con ello... con el q antes tomabas kf todos los dias, ahr no sabes nada d su vida... y??? hay q llorar x ello??? no, duele...pq duele!!! pero hay q tirar p'alante....como los de alicante!!!!! jajajaja.
PD. La cena mejor el 4, vale?
Publica un comentari a l'entrada