S’acosta la primera setmana de febrer i Bocairent es transforma; els moros i els cristians prenen els carrers en una armoniosa, melòdica i pacífica barreja de bàndols (que no lluita) i música. Soc un enamorat de la festa i reconec que la meua forma d’entendre-la no és la majoritària però això no és motiu per a no haver-hi convivència ni bons ratets entre els amics i companys de filà. És hora d’oblidar-se per uns dies de la crisi, les hipoteques els problemes de la feina i els disgustos futbolístcs.L’entrà dels Espanyoletos, la diana dels Granaders, els jocs malabars de les navalles dels Contrabandistes, el Piquete dels Suavos, les “marmotes” dels Estudiants, la ceremonial desfilada dels Moros Vells, la “serpeta” dels Marrocs, la jovialitat i les barbes dels Moros Marinos, la disparà dels Mosqueters ...
Com va dir l’actual alcalde Bocairent, Josep Vicent Ferre quan fa uns anys va ser mantenidor de l’Homenatge als Capitans i Festers veterans ... “VOS DESITGE UNES BONES I PACÍFIQUES FESTES!”
P.D.- La foto que acompanya a l’article representa tot el que he escrit. Dos germans amb dues formes diferents de viure la festa però totalment compatibles i que a més a més omplin de goig a cadascú dels dos!
