Vos he de reconèixer que este matí quan m’he despertat, la meua intenció era dedicar-li este nou article a Andreu Palop pel gest que va tindre anit al posar-se la samarreta d’Arkonada quan arreplegà el títol de Campió d’Europa de mans de Michel Platiní. Fou un homenatge senzill però que a més d’un ens va aborronar ... Passada la mitjanit fou entrevistat al programa El Larguero de la Cadena Ser i va contar la seua plorera de fa 24 anys al vore al seu ídol caigut. Ho he reconsiderat i he decidit que no. Que a Arkonada jo ja li havia fet el meu homenatge i que posar les paraules i l’actitud de Palop seria pecar d’egocentrisme perquè no puc negar-ho, quan escoltava anit a la Pantera de l’Alcúdia era com si m’escoltés a mi mateix i hui no toca que jo mateix em tire flors ...Així que sense entrar el polèmiques supèrflues i polítiques crec que el triomf de la selecció espanyola ha fet feliç a moltíssima gent i no tant a una altra part (que també tenen el seu dret). Però si hi ha una persona que s’ho mereix és Vicent, més conegut per Sentum als cercles dels blocs bocairentins. Es tracta d’un amant al futbol sense parangó; igual gaudeix del joc del seu Barça, com se’n va a Mestalla a vore un partit de Champions del VCF, o segueix la Sèrie C italiana o escolta per la ràdio una dramàtica promoció d’ascens del seu estimat Southampton ...
Però si destaca per alguna cosa és que per davant de tot és que sempre ha avantposat els seus sentiments al colors de la Selecció Espanyola. Quan que vas patir amb l’eliminació a USA’94! O a Korea’02! O amb el maleït penal del vetust, caspós i ja per fi antic “Siete de España” ... i tantes i tantes decepcions i arbitratges nefastos ... Ahir definitivament passaven a l’oblit noms com Cardeñosa, Raúl, Al Ghandour, Sandor Puhl, Julio Salinas ... Ahir per fi, l’equip del teu cor, ESPANYA, va “campeonar” ...
Per això, minuts abans de que Platiní fera entrega de la copa a Casillas, nosaltres, els teus companys de la Penya Abadia et vam proclamar com a campió. Vas patir més que ningú però quan es va acabar el partit la teua cara de felicitat no podia comprar-se amb diners, tu t’ho mereixes més que ningú! I ara ... que açò no pare ... Southafrica 2010!
I que collons, VISCA EL FUTBOL!!!!
