Caixa d'Espanyoletos, Caixa de Granaders ...

El present article no va dedicat a cap cantant, escriptor, filòsof, polític o bisbe però de segur que el personatge és ben conegut per totes i tots els que es preneu la molèstia de fer-li una ullada a este bloc. És clar que la immediatesa de les Festes de Moros i Cristians propiciava una dedicatòria en consonància però he volgut fugir del classicisme de l’homenatge a capitans, festers veterans en la Festa, rectors, medalles d’or ... No!
Esta volta li toca al gran oblidat de les autoritats festeres del poble ... el Sergent Major, és a dir, li dedique este article amb respecte, admiració i reconeixent a la figura de Vicent Vañó “Borja”.
Els qui hem conviscut amb ell cert temps a la Junta de Festes ens adonem de seguida que Vicent és un enamorat de la Festa, sempre disposat a tirar una maneta en tot el que faça falta i que representa amb solemnitat i dignitat el càrrec que assoleix. Marroc de tota la vida, ve sacrificant-se any rere any pel bé del col·lectiu fester i els festers mai li ho hem agraït.
Hi ha diferents moments que ens anuncien les festes, La Publicació, el Novenari ... però, per a mi quan realment comencen les Festes és quan acabat l’Àngelus, després del primer vítol del rector i l’encesa de la traca colgant de colors de la Plaça de l’Ajuntament, agafa el micròfon Vicent i amb el seu característic to greu de veu comença la emocionant lletania ... “Caixa d’Espanyoletos …” Per tant Vicent, novament, amb respecte i admiració este article va per tu!