M'ALEGRE D'HAVER-ME DE TRAGAR EL POST ANTERIOR!

SENSE COMENTARIS ...

I ARA ... QUANT VAL VILLA?

De segur que estic escrivint açò i van a pegar-me de morros, la qual cosa m'alegraria. Però vull escriure estes línies per fer-li justícia a una persona i seguir el fil de l'últim article publicat. La qüestió és que no vaig a parlar del partit d'ahir d'Espanya, la Roja, la Rojigualda, la Furia Española o la selecció de la comunitat dels estats independents espanyols. Ho reconec, soc un aficionat de club així que no vaig a opinar de moment; si de cas ho faria de futbol internacional però no és el cas. Tampoc vaig a parlar del baix nivell del Guaje. Ja no és un jugador meu. Villa ha arribat cascat al Mundial i jo me'n alegre, vol dir que el seu club (el que li paga fins al 30 de juny) l'ha utilitzat. Ho sent pel Marca i per l'AS. Qui tenia que gaudir-lo era el VCF, si volen guanyar el Mundial que jugue Guiza ...
Però ja estic anant-me per les rames. Tot açò ve per q tirar-los en cara a tots aquells que van criticar a Manolo Llorente per haver venut a Villa i Zigic abans del Mundial. "El Mundial revaloritza als jugadors" hem escoltat de boca de quasi tots els "versaors" esportius valencians. I ara què? El Mundial com tots els aspectes de la vida pot ser bo o pot ser roïn ... qui compraria per 40 milions d'Euros (al comptat) ara a este Villa accelerat, ofuscat i cansat?
I a Zigic? Gran paper seu i del seu entrenador, "Falsedades" Antic, contra Ghana ...
Malauradament, hui al futbol fan falta bons gestors i no forofos de butxaca fàcil!

iJUAN, GRACIAS POR TODO!

Fa menys d’una hora que Manolo Llorente, president del VCF, ha fet públic l’acord de traspàs de David Villa al FCB. És un dia trist per al valencianisme però per desgràcia esperat i sobretot necessitat. Per a ser un equip gran per damunt de tot has d’existir i la viabilitat econòmica del VCF és deficitària i era precís la venda per mantindre la vida, existir com a entitat. Les tres parts han eixit guanyant. Un mal menor ...

Per tant, arriba l’hora de dir, “JUAN , GRACIAS POR TODO”. Com resaven les samarretes pagades pel VCF i regalades per Julio Insa, un boig al micròfon que té més perill un mono amb una pistola, Juanito, moltes gràcies per haver-nos enganyat, per haver-nos deixat en la runa total, moltes gràcies per haver-nos convertit en uns mendicants. Un pare mai mal pensa dels seus fills i en este cas Batiste pare tampoc ho va fer ... així ens ha anat ...

De totes formes, com hi ha justícia divina en el pecat duràs la penitència, els teus 30 milions d’euros en accions ara ja no valen res. Et fas fotre desgraciat!

Per enllestir estos pensaments, Guaje, moltes gràcies per tot; de tot cor et desitge bon vent i bona barca!
Pipo, 8 etern, Catronuño sempre restarà al nostre cor i quan arribe la nit ... tots serem per sempre Baraja!

FESTA DE L'ERMITA I BARRI DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS A BOCAIRENT

El divendres 7 de maig, a boqueta nit, aprofitant un espai enmig de les nuvolades, vam vestir els carrers del barri amb les típiques banderetes. Després de la feina vam celebrar al local social el sopar del "pobre" (megem del que duem) abans de reprendre la feina de les tasques de preparació de la tòmbola.

Al migdia del dissabte 8 vam voltejar i tirar coets per anunciar a tot el món que ja estàvem de festa! El dinar de germanor amb els veïns del barri per segon any consecutiu va estar protagonitzat per un magnífic arròs al forn acompanyat d'una forta picadeta.

De vesprada la tòmbola es va posar en marxa i a les 20:30 hores amb el Sr. Alcalde i una àmplia presència de tots els partits representats a l'arc municipal, va tindre lloc la inauguració de l'exposició d'estampes de temàtica religiosa pertanyents a la col·lecció particular del nostre company José Llorca. Després també va haver un modest vi d'honor.

I a l'endemà, diana, missa, processó, més tòmbola, esmorzar popular i rondalla a la placeta de Sant Tomàs. Tots diuen que va ser un èxit de gent i d'organització. L'any de més gent, la qual cosa em deixa més fotut perquè no vaig poder ajudar als companys de la comissió. La salut em va fer una mala passada ... en fi, a l'any que vé més! Però encara queda acabar la novena i el concert de la banda jove per al proper dissabte 29 de maig a la plaça Joan de Joanes.
Vos deixe amb les fotos.

BANDERETES_7-MAIG-2010

VESPRA 8-MAIG-2010

LA FESTA 9-MAIG-10

L'ACAPTE DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS

Diumenge 2 de maig van començar els actes de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats a la seua ermita de Bocairent. Els membres de la comissió acompanyats per alguns membres de l'Aljub vam fer ver l'Acapte pels carrers del barri i alhora que arreplegàrem els voluntariosos donatius que veïns i amics van aportar per ajudar a fer possible la festa també vam aprofitar per presentar el programa d'actes per a la festa d'enguany.
Des d'ací vull fer-vos extensible la invitació per a que participeu i gaudiu dels actes que vos hem preparat al llarg de tot el mes de maig.
Quedeu convidats, vos esperem!

ACAPTE 2-MAIG-10

LA MARE DE TOTES LES COPES ...

Anem a entrar al mes de maig, un mes que en any de mundial de futbol és quan fineixen les competicions lligueres casolanes i les competicions internacionals per clubs. La final de la Copa a Espanya és un enigma digne d'un reportatge de Cuarto Milenio ...
Pel que em respecta, venen quatre jornades de lliga on el VCF ha de certificar SÍ o SÍ la seua 3ª posició a l'escalafó de la 1ª Divisió. Els patidors que estúpidament vos adulem ens mereixem sopar els dimarts o dimecres de la vinent temporada a una hora decent i si perdem que ho fem a mans d'algun "gallito" europeu i que no se'ns acartrone el culet amb el Club Brugge, el Genoa o el Rotor de Volgogrado!
Així que xiquets, Villa, Silva, Vicentín i companyia, encara que sou uns "perreros" (amb els dos sentits del mot) o correu i vos deixeu la pell en estes últimes jornades o sereu els "protagonistes" a este mateix blog ...

ARA QUE JA FA UNA SETMANA ...

Ara que fa justament una setmana del canvi de bandes i que per fi m'he pogut llevar de damunt la major part de paperassa acumulada a la feina degut al paró laboral del període fester, crec que ha aribat el moment de fer exteniva la meua gratitud a tots els que m'heu acompanyat al llarg del termini de la meua capitania a la Filà Terç de Suavos.
Dos anys enrere per estes dates vaig publicar un article semblant però amb un rerefons més tèrbol. Tots recordareu aquelles circumstàncies d'infauste record i que més val deixar en l'oblit.
Ara és el moment d'agrair-vos a tots els que foreu partíceps en una o altra mesura de la meua capitania.

És molt difícil fer una menció general sense que me n'oblide d'algú, vaig a intentar-ho i disculpes anticipades per si em deixe a algú sense menció:
Als meus pares i al meu germà que en tot moment estaven al meu costat.
Als "companyeros" i "companyeres", sense vosaltres no valdria la pena haver donat este pas (Leandre ets un crack!)
Als meus cosins i tios, llàstima que faltava Tòfol que de segur seria el que més haguera gaudit.
Naturalment a la meua novia MªJosé per la seua paciència i hores robades a la son; gratitud també extensible a tota la família Llorca-Silvestre.
A Mila, Elena, MªJosé, MªÁngeles, Laura, Helena, Maca ... em va fer molta il·lusió vore-vos de panteres.
A la gent de Festasa, m'aborrone només de recordar la "sorpresa" del dia de l'Entrà.
A la Junta dels Suavos i a tota la filà en general, espere que haja dut el càrrec amb la dignitat que es mereixen.
A Rialles, Barranc, Batiste, Pili i etc, etc ... perquè en totes les voltes que ens vam creuar vos trencaveu les mans aplaudint i dient-me que era el més guapo i templat!
També un recordatori merescut per als companys de Festa Avant que com a Sergents de Festes no m'han deixat abandonat en estos dos anys.
I finalment a tot el món, ja siga persona coneguda o anònima, MOLTES GRÀCIES A TOTS!