És alguna cosa mística, antropològicament digna d’estudi. quan arriba el Panellet dels Moros Marinos es respira per Bocairent un bon rotllo difícilment de trobar al llarg de la resta de l’any. Tothom està content, hi ha expectació, bullici i alegria. Tot és positivisme, els pensaments negatius no tenen cabuda dintre d’aquesta finestra espai- temporal que s’obri solament per unes hores a l’any ...
És com una tradició antropològicament ancestral; els masets tenen més assistència als còmpuls del que és habitual i cap a las 00:30 hores la gent i els festers de a peu ocupen els seus llocs a les voreres per escoltar la rutilant melodia de la marxa mora i la desfilada dels vaixells mariners … Darrere l’última banda de música (n'eixiren tres!) els matrimonis agafats dels “brassillo” acompanyen als festers fins passar l’Arc, tot per escoltar i presenciar l’acte del “Marinero” que si no em va fallar la vista (que no seria res gens extrany) el va cantar Pascual Agulló. Quan acaben, sona “La Manguera” i tots carrer de San Agustí cap amunt.
Els “altres” festers fem temps en qualsevol dels garitos de les rodalies de la Plaça i … una ullada ràpida i nerviosa al rellotge … són quasi les 2 del matí. És l'hora.
El maset dels Moros Marinos és a eixes hores, com vos ho diria? En fi, hi ha que viure-ho, jo ho definiria com el “Planeta Marinos”. No tinc paraules, qui no ho conega de primera mà que s’acoste per allí. Qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència …
I allí dins tot el món reunit, bevent, fumant, xarrant, ballant … de puta mare per a que anar amb tonteries. Ningú se sent estrany allí tot són risses, encaixades de mà, petons, tocades d’esquena i algun que altre “abrazo festero”.
Una xicoteta representació ...
Després de proveir-nos del suficient nombre de tiquets per a fer-se cubates ja estàvem preparats i llestos per a “tirar del carro” ...
Germans de sang (RH 0-) ...
La cosa va durar fins a les 5 de la matinada, i no és que fora distint a altres anys perquè sempre ve sent el mateix però ... és que esta rutina és meravellosa!
Això si, érem tots/es els que estàvem (fins i tot mon ami Juanito el Ventero!) però no estaven tots/es els que són ...
Després, els que quedàvem amb ganes de més marxa ens dirigírem fins el Tram després de fer una “gincana” per poder arribar ja que hi havia que travessar les que ja són eternes obres del carrer de l’Avenida.
En el Tram
El que quedava de nit és sabut per tot el món, suportar una música infernal i decrèpita fins a les tantes i per distraure’s a pegar-li al reportatge fotogràfic!
Don't worry, be happy!
No em pregunteu el perquè, pero fa ja algunes setmanes que m'he retrobat amb un vell amic radiofònic, Ramón Trecet i "Diálogos 3", el seu programa de Radio 3. El vaig descobrir allà per l'any 1993 i li vaig guardar una fidelitat quasi absoluta fins al començament del segle XXI. De colp i volta ens vam distanciar, tampoc em pregunteu el perquè, probablement l'horari laboral (arrere quedaven els dies d'universitari), l'època Benítez al València C.F. ... De tant en tant l'escoltava a ratos al cotxe, música grega, armènia, macedònia, turca ... em trobava desconnectat. On es trobava la música de Hednin Garna, la Sowetho String Quartet, Nigthnoise, Yanni, Alasdair Fraser o Kepa Junkera?
