Bocairent, Alfafara, Flandes, Ontinyent i ... Banyeres!

Malauradament ha arribat el final de les vacances, ja s'escolta de fons la xirimita, el tabal i "El Final del Verano" del Duo Dinámico. Un any més "Chanquete ha muerto" i torna l'encisadora melodia del "tititití tití tititití" dels gols de la lliga de futbol; tornen a aparèixer les boires i la frescoreta per Bocairent.

Particularment ha segut un estiu molt versàtil, molt mogut, on he tornat a sentir-me jove. Després d'uns mesos soporífers i de mala llet perpètua va arribar el Panellet dels Suavos al mes de juny i ... encara no he parat en torreta! He tornat ha gaudir de la vida i dels amics i les amigues. Això d'anar-se'n al llit a les primeres llums del dia següent ha tornat a ser una edificant sensació, torne a estar en forma!

Panellets dels Suavos, Estudiants i la Junta de Festes, XII Hores de Futbol, Berbenes d'Alfafara i la "Malena" en Banyeres, sopars i extenses i terapèutiques xarrades entre companyia amiga (i guapa) ...

I com no, el tradicional viatge de vacances, enguany vaig fer un recorregut per l'antic territori de Flandes (nord de Bèlgica i Holanda); Brussel·les, Bruges, Gent, Rotterdam, Delft, Amsterdam, Den Haag, l'enigmàtica regió de Frísia ... Uns bons dies per a desconnectar, beure bona cervessa i per tornar-te a posar de mala llet, cagar-te amb Iberia, desesperar-te en la T4 de Barajas i haver de tornar-te a comprar a l'extranger una maquineta d'afeitar ...

I al tornar ... m'esperava un estudi antropològic a Ontinyent, el fill de Luis Miguel Dominguín actuava al Poli d'Ontinyent i efectivament, hi hagué alguns moments en que més que un concert pareixia una "becerrada" sense picadors. De totes formes no va ser una pèrdua de temps, m'ho vaig passar de bon troç millor que a la cavalgada i no es pot oblidar que generacionalment em toca un poquet del seu repertori musical. Reconec que al paio encara li queda corda damunt de l'escenari on destil·la sexualitat pels quatre costats; el tio és un provocador i ell ho sap i per això ho sobreactua. De fet, el estar tan de prop d'ell me'l va fer vore'l més humà, més mortal ... baixet, demacrat, panxudet (no deuria haver-se llevat la camisa negra, ho dic per experiència) i unes entrades que comencen a ser dues autopistes de tres carrils! Però bé, des del punt de vista artístic ... no es pot estar damunt de l'escenari durant 30 anys només amb la perxa, el fill del "Capitán Trueno" té algo ... i prou d'este tema!

La berbena de després a la Plaça de bous va estar molt bé, sobretot per l'ambient "càlid" que hi havia i pel retrobament després d'algunes setmanes amb vells companys/es ... però la qualitat musical del grupet, ejem, hi hagué moments que pareixia un karaoke! Així i tot no hi ha que llevar cap mèrit al titàtic esforç que any rere any fan els majorals de Sant Agustí per animar el "cotarro" estiuenc, gràcies pel vostre treball desinteressat i no defalliu!

I per últim ... hi ha que tornar a la feina, de nou he hagut de creuar la fita del terme i pujar a Banyeres, però el dia menys esperat tornarà febrer!

Flower of Scotland

Diuen que d'il·lusions també es viu; si este aforisme és cert jo faig fer realitat un vell somni, anys enrere (ara fa 5 anys) vaig visitar Escòcia i vos puc assegurar que han segut els millors dies de tota la meua vida. La veritat és que la vida sedentària que porte, buida d'emocions i amb un present i futur més bé gris i lacònic no crec que em depare res d'inoblidable, però almenys m'he fet alguna cosa de profit ...

Hui he despertat ple de melàngia i nostàlgia sempre pensant amb el meu "gloriós" passat, he obert un vell (i polsós) àlbum de fotos i heus ací una mostra del que m'he trobat ...

Edimburgh, un plaer per als sentits, no hi ha paraules ni imatges per descriure-la, heu d'estar-hi, viure-la ... màgica, eterna, bella!

Royal Mile i el Fringe Festival ... paga la pena perdre's-hi ...

Runes d'Urquhart al Loch Ness ... continuem sense notícies de Nessie ...

Castell D'Eilean Donan, on pots sentir-te immortal, veritat Sir Connery?

Sabieu que els scots afirmen amb fermesa que ells són els inventors del futbol i que Glasgow és la seua Jerusalem?

Hampden Park, el temple del futbol escocès i seu del National Scotish Football Museum ...

... i al seu interior una "Vecchia Signora", la Dama Orelluda, tan prop i llunyana alhora ...

I com no, la casa dels "Lisbon Lions", Celtic Park, on Jimmy Johnstone ens recordà a Garrincha ...

Robert "The Bruce"

Stirling's battle field ... a la fi, crec que Mel Gibson ens la va "pegar" a Braveheart!

I per acabar, lleve'm-li un poc de bucolisme a la cosa ...

Salut, sláute, cheers!

May The Force be with you ... my friends!

Ja fa algunes setmanes que tinc abandonat este blog i la veritat és que tenia moltes idees i articles pensats per a introduir-los, la majoria molt àcids i crítics amb els temes d’actualitat que han saltat a la palestra els últims dies.

Sobretot tenia previst com a punt fonamental parlar i despotricar sobre els bisbes espanyols i la seua Conferència Episcopal i en especial el seu portantveu, Monsenyor Juan Antonio Martínez Camino.
Aquest personatge representa a l’Església més caduca i allunyada de la realitat social que vivim i que mai hem conegut. També volia parlar del seu gos de presa, dòberman si voleu, l’ínclit Federico Jiménez Losantos, que des del púlpit de la Cadena COPE no para de desvariar i encabronar al més comú dels mortals, però ...

Ja està pegant el calor de valent i bufant una descomunal ponentada i m’he abandonat a la més absoluta gossera per tant, deixarem de banda estes elucubracions per al futur i per si de cas no actualitze este espai a curt termini, m’agradaria desitjar-vos a tots els amics i amigues que em visiteu un bon estiu i unes millors vacances, que de maldecaps cadascú ja en tenim prou!

Salut i força!