Al bell mig del cor de la ciutat, infatigable, desafiant vents, pluges, calors i pedregades. Ferit i marcat per brutals riuades ... orgullós i cansat, amb les hores contades, però immortal … record etern, llar atemporal … I un nom que fa tremolar d’emoció ... MESTALLA!


On sempre tots hem tingut cabuda, matrimonis i famílies completes, cunyats, iaios i nets, amics i amigues, rics i pobres. Tots ens trobàvem com a casa ...
Per als de dretes ....
per als d'esquerres ...
Per als de centre ...
Quan t'enderroquen sempre quedarà una pedreta teua al dintre de tots els nostres cors; que estes lletres siguen un xicotet i modest homenatge i que el teu esperit siga sempre amb nosaltres.

Amén!