Els Rolling Stones estan de gira per Espanya després de la suspensió dels concerts de l’any passat i com era d’esperar, esta sent tot un èxit. Una summa de més de 200 anys damunt de l’escenari i l’esperit rebel i juvenil intacte. Simpathy for the Devil, Angie, Street Fighting Man, Satisfaction, Brown Sugar, Paint it Black, Honky Town Women ... continuen sonant igual de bé com el primer dia. 
I a què ve tot açò? Doncs resulta que en este món cadascú és lliure de fer el que vulga però sense creuar la línia de la mala folla. Els Rolling han segut i són el paradigma del desenfreny, han fet i provat de tot, però han canalitzat des de fa quasi 50 anys tots els seus excessos cap a la música, creant art, provocant tota classe de sensacions i reaccions, però sense tocar-nos els collons.
Napoleó va dir que el món estava farcit de lladres en llibertat, estos lladres són totes aquelles persones que ens roben el nostre temps ... I tenia raó. No puc suportar que qualsevol em robe el meu escàs temps lliure, el meu temps és or i el bé més preuat de la meua vida, per tant, valga este article com avís per a navegants. No em valen les excuses del tipus, “Ie nano, perdona, és que anava ratllat fins el cul”. A mi això no em val, per a mi com si li peguen a la coca o a la heroïna, practiquen la zoofília, se la matxaquen amb dues pedres o s’esnifen les cendres de son pare, com l’amic Keith Richards, però si volen fer-me perdre el meu temps, com diuen els majors, a mi de vostè i a unes passes de distància i amb cita prèvia o una altra vegada traure la meua espasa làser i rodaran caps.
Mentrestant ... llarga vida a Ses Satàniques Majestats!
I Can get no ... Satisfaction!
I a què ve tot açò? Doncs resulta que en este món cadascú és lliure de fer el que vulga però sense creuar la línia de la mala folla. Els Rolling han segut i són el paradigma del desenfreny, han fet i provat de tot, però han canalitzat des de fa quasi 50 anys tots els seus excessos cap a la música, creant art, provocant tota classe de sensacions i reaccions, però sense tocar-nos els collons.Napoleó va dir que el món estava farcit de lladres en llibertat, estos lladres són totes aquelles persones que ens roben el nostre temps ... I tenia raó. No puc suportar que qualsevol em robe el meu escàs temps lliure, el meu temps és or i el bé més preuat de la meua vida, per tant, valga este article com avís per a navegants. No em valen les excuses del tipus, “Ie nano, perdona, és que anava ratllat fins el cul”. A mi això no em val, per a mi com si li peguen a la coca o a la heroïna, practiquen la zoofília, se la matxaquen amb dues pedres o s’esnifen les cendres de son pare, com l’amic Keith Richards, però si volen fer-me perdre el meu temps, com diuen els majors, a mi de vostè i a unes passes de distància i amb cita prèvia o una altra vegada traure la meua espasa làser i rodaran caps.
Mentrestant ... llarga vida a Ses Satàniques Majestats!
I Can get no ... Satisfaction!P.D.- Allò de rodar caps, amb sentit metafòric, no vull més mals rotllos, tothom sap que la meua arma és la paraula i l’oratòria i puc ser molt perillós parlant!
Fins i tots vam tindre una "connexio interestelar" des de més enllà de la Galàxia, des del gelat sistema de Hoth, encara que els receptors de la trucada no estàvem per a dir més de dues paraules seguides sense "engantxar-nos". Menys mal que prompte tornaràs al nucli de la Galàxia!
