dimecres, 16 de juliol del 2008

JO TENIA UN IAIO QUE LI DEIEN TÒFOL ...

Vos pareixerà aquest article una soberana tonteria però em venia de gust escriure'l perquè em pareix un fet que té un rerefons molt preocupant i també perquè li ho havia promès a un amic meu.

Doncs resulta que el passat dijous, 10 de juliol, per a ser més exactes rebia un correu electrònic de l'abans esmentat amic ( xè, Jup, per a què pegar-li més voltes!) on em deia que quína poca vergonya, que era Sant Cristòfol i no havia vist cap quadrilleta de xiquets i xiquetes remullant-se i arruixant d'aigua als "indefensos" peatons ...

Jo encara recorde amb nostàlgia quan es convertia en tot un repte passar en eixa data per la font del Ravalet o de la Plaça de l'Ajuntament ... la poalada estava quasi assegurada, això si no et tiraven dins la font! També hi havia de "valents" que s'ajudaven de la impunitat dels terrats per fer ús de les safes ... Quína enyorança!

Vos vaig a contar una anècdota. Farà 9 ó 10 anys, un company meu d'estudis d'Alacant em va convidar al seu enllaç matrimonial. La cerimònia se celebrà a Sant Joan (poble) i un amic meu que també venia amb mi a la boda em va indicar que anès en compte que a l'altra vorera del carrer uns "gamberros" estaven amb poals mullant a la gent que passava per les seues rodalies ... de vandalisme, res de res! Era 10 de juliol i estaven complint amb la tradició! La meua sorpresa i alegria fou molt gran i a més a més ... al bell mig d'Alacant!

És per açò que em va impactar el correu de Jup. Duem ja molts lustres preocupats i ocupats en guerres i batalles intestines, que si la llengua que parlem es diu d'una manera o d'altra, que si les normes del Puig o les de Castelló, que si amb el blau o sense el blau, que si Almansa i Felip V i ... a la merda tot! Els xiquets ara resulta que no saben el calendari/santoral de les tradicions més arrelades del nostre poble! Al meu humil parer açò està per damunt de totes les disputes "oficialistes". Quí si no, són els futurs emisaris de les nostres tradicions?

P.D.- Aquest article va dedicat a Jup, ja que com segons ell ja no coincidim ... per a que veges que almenys sí que ho fem a la xàrcia de xàrcies ...

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Entonces los niños d hoy en dia res d res??? Madre mia q desastre d infancia!!! Nosotros nos lo pasabamos en grande!!! Aunq tengo q reconocer q ese día, el rey (en mi family) era mi hno Jorge. Ese niño si q disfrutaba sí, y sin salir d la placeta, pq el xaval con la pobre Ana tenia suficiente... y tb recuerdo lo se reía ella con él, aunq yo creo q se reía x no matarlo, jeje!!!
Y sí, lo d pasar x la plz y acabar seca era un reto, sobre todo si estaban Alejandro o Camarasa (d nana sólo los conocía a ellos), pq ahí no se salvaba ni el apuntador... y eso q Leonor iba detrás d ellos todo el santo día, jajajaja.

Anònim ha dit...

Cierto, muy triste que esas cosas se acaben porque era todo un acontecimiento. Yo también recuerdo aquella época, nosotros que veníamos de Ollería a pasar las vacaciones a Bocairent muchos años mi hermano y yo queríamos hacer el traslado antes del 10 para estar ahí ese día.
Después recuerdo a mi hermano pasarse horas en el balcón esperando a que saliese Ana por la puerta y sorprenderla desde arriba, algún que otro pozal dentro de casa, en plena batalla junto a Camarasa y Alejandro intentando "conquistar" alguna fuente, las mujeres con la compra huyendo de todos... Por muy chopado que estuvieras siempre intentabas escapar de un nuevo pozalazo y darlo tu antes, por orgullo.
Ahora los crios prefieren quedar en algún sitio convocando vía sms a las masas para dar alguna paliza a alguien y grabarlo en video... patético.

Anònim ha dit...

como que anònim.... soy enriquiu!!

Anònim ha dit...

Molt bon article.
Trobem a faltar coses com estes.
Fa molts anys ja, estavem els amics mosqueters en la placeta dels "Olmets" dins la fot, tirant-nos aigua en botelles de "lavavajilles Coral". Al rato va apareixer, el que aleshores era sergent de la Guardia Civil, que no sabia del tema i ens va obligar a eixir de la font.
Mentre ens donava un bon sermó, una dona que venia de fer "mandaos", el va interrompre i li va explicar que era el dia de Sant Cristòfol i que deixara disfrutar als xiquets.
El sergent ens va demanar disculpes i vam continuar per fi en la feina que estavem fent: PASSAR-HO BE!!!

Anònim ha dit...

Hace diez años de la anécdota y era 11 de julio. Disfruto mucho leyéndote, ¡qué pena que no te prodigues más!.

David ha dit...

Hey paco,soc david el teu quinto,te he agregat el meu blog,no se aso com funciona pero poc a poc me estic ensenyant,este es el meu blog http://david-silvestre.blogspot.com/
donalo per ahi o posal pa que la gent me agrege y estigam un poc mes comunicats,a per cert Grasies per la super explicacio de la visita al MONESTIR, el meu marit i jo,varen quedar sorpresos hi havia coses que jo no sabia,un abraÇ,GRASIES