GALA DE L'ESPORT 2007

El dissabte 29 de setembre al maset dels Espanyoletos va tindre lloc la V Gala de l’Esport de Bocairent on cada associació esportiva local va fer entrega dels premis als seus nominats i a més a més es va fer el lliurament del guardó al "Millor Esportista Local 2007" que enguany va recaure en Yaiza Mª Santonja Francés pels seus mèrits al llarg de l’any al món del bàsquet femení espanyol, la qual cosa ens va omplir de goig i orgull a tots els que conformem el Club de Bàsquet Patronato Bocairent.

Per a més i millor informació sobre esta gran notícia cliqueu a http://cbpatronato.blogspot.com

La Gala va comptar amb la presència de totes les autoritats locals amb un paper destacat de l’Alcalde, el Regidor d’Esports i Joventut i el Coordinador d’Esports de l’Ajuntament, Sam. El presentador fou un clàssic del micròfon, José Ricardo Agulló, tot un showman!

El nominat pel Club de Bàsquet fou Martín Blázquez Calatayud.

Yaiza no va poder assistir i el guardó el va arreplegar son pare. Sobren les paraules.

El Club de Bàsquet al complet.

La nit també va permetre vells retrobaments ... Bocairent és un mocador.

I per a finalitzar ... no podia faltar la foto amb Sant Blai!

Viva el Tercio de Zuavos, viva la gente de humor, que son mozos de valor, nunca bastante elogiados.

La setmana passada vaig fer una entrada relacionada amb la tornada a escena de la Champions League del futbol europeu. Que ximpleria, no? Bé, em venia de gust posar-ho, el futbol forma part de la meua vida i ara als 32 anys crec que és massa tard per canviar-hi.
I hui he despertat també amb la idea de renovar este bloc i com no sabia que posar m’he quedat mirant fixament el calendari i ...
Sabeu quin dia és hui? Sabeu què passarà de hui a una lletra acceptada a 120 dies? És a dir, de hui en quatre mesos justets ... sí, heu acertat ... el Ciri dels Suavos!!!!Vítol!

Coupe des Clubs Champions Européens

Hi ha una forta perturbació en la Força; un dimarts qualsevol de setembre els ciments de la vella República Galàctica tremolen de forma convulsa. Serà que torna el Revers Tenebrós? Es fa de nou present el Costat Oscur? ... NO!

Res d'això, hui comença l'edició 2007/08 de la Champions League, la versió moderna de l'antiga i grandiosa Copa d'Europa creada per uns visionaris romàntics de les cendres de la vella Europa devastada i separada després de la 2ª Gran Guerra.

Per tant, sigues de l'equip que sigues, hui és un dia gran ... Llarga vida a la vella senyora orelluda!

No canvies sendes velles ... per novelles!

Després de les vacances estivals i immersos de nou en la rutina laboral i social, se’ns presentà de colp el Panellet dels Moros Vells, el primer panellet del Bàndol Moro. De nou les marxes mores pels carrers de Bocairent, en menys de cinc mesos torna l’esclat fester, un esclat que per a mi ha de ser una orgia per als sentits! El proper 2008 demanaré l’excedència festera oficial i em dedicaré a fer “el ruc” tot el que sé i més!

Pel que fa al dissabte a la nit va ser un Panellet que denotava que estava al carrer una filà nombrosa en components però l’ambient malgrat ser bo fou un poc “light”. Podies entrar a Les Coves sense dificultat, i pegar-te un “bailoteo” sense por a que et tiraren el cubata.
El trajecte fou l’habitual, no hi ha perquè canviar sendes velles per novelles ... dos o tres o més esguitets al maset (no recorde la quantitat exacta), visita habitual i tradicional al Cafè Plaza amb la clientela clàssica i allí ... pegaren tots a fugir al refugi conjugal; no és qüestió de gastar bales del carregador sense motiu ... Bé, tots no, hi hagué un vell, fidel i irreductible company de Panellet que em va fer costat a Les Coves fins que a les 4 de la matinada, fatigat per la meua conversació i verborrea, se’n va anar a dormir!
Naturalment la velada va estar dolçament amerada de la companyia i conversa femenina tradicional que fan possible que dónes per bona la ressaca del dia següent!

A les 5 de la matinada vaig tocar a retirada, els meus ulls ja no van poder aguantar més. De la nit no hi ha fotos, tampoc és que fos una nit inoblidable i a més a més, jo hagués eixit poc fotogènic amb els ulls rojos (ja ho vareu vore!). Per això rescate esta vella foto que m’ha passat la Llorca este migdia d’ambient pre-fester, Les Coves, manta i punyet!

Últimament sols hi reste jo!

Bocairent, Alfafara, Flandes, Ontinyent i ... Banyeres!

Malauradament ha arribat el final de les vacances, ja s'escolta de fons la xirimita, el tabal i "El Final del Verano" del Duo Dinámico. Un any més "Chanquete ha muerto" i torna l'encisadora melodia del "tititití tití tititití" dels gols de la lliga de futbol; tornen a aparèixer les boires i la frescoreta per Bocairent.

Particularment ha segut un estiu molt versàtil, molt mogut, on he tornat a sentir-me jove. Després d'uns mesos soporífers i de mala llet perpètua va arribar el Panellet dels Suavos al mes de juny i ... encara no he parat en torreta! He tornat ha gaudir de la vida i dels amics i les amigues. Això d'anar-se'n al llit a les primeres llums del dia següent ha tornat a ser una edificant sensació, torne a estar en forma!

Panellets dels Suavos, Estudiants i la Junta de Festes, XII Hores de Futbol, Berbenes d'Alfafara i la "Malena" en Banyeres, sopars i extenses i terapèutiques xarrades entre companyia amiga (i guapa) ...

I com no, el tradicional viatge de vacances, enguany vaig fer un recorregut per l'antic territori de Flandes (nord de Bèlgica i Holanda); Brussel·les, Bruges, Gent, Rotterdam, Delft, Amsterdam, Den Haag, l'enigmàtica regió de Frísia ... Uns bons dies per a desconnectar, beure bona cervessa i per tornar-te a posar de mala llet, cagar-te amb Iberia, desesperar-te en la T4 de Barajas i haver de tornar-te a comprar a l'extranger una maquineta d'afeitar ...

I al tornar ... m'esperava un estudi antropològic a Ontinyent, el fill de Luis Miguel Dominguín actuava al Poli d'Ontinyent i efectivament, hi hagué alguns moments en que més que un concert pareixia una "becerrada" sense picadors. De totes formes no va ser una pèrdua de temps, m'ho vaig passar de bon troç millor que a la cavalgada i no es pot oblidar que generacionalment em toca un poquet del seu repertori musical. Reconec que al paio encara li queda corda damunt de l'escenari on destil·la sexualitat pels quatre costats; el tio és un provocador i ell ho sap i per això ho sobreactua. De fet, el estar tan de prop d'ell me'l va fer vore'l més humà, més mortal ... baixet, demacrat, panxudet (no deuria haver-se llevat la camisa negra, ho dic per experiència) i unes entrades que comencen a ser dues autopistes de tres carrils! Però bé, des del punt de vista artístic ... no es pot estar damunt de l'escenari durant 30 anys només amb la perxa, el fill del "Capitán Trueno" té algo ... i prou d'este tema!

La berbena de després a la Plaça de bous va estar molt bé, sobretot per l'ambient "càlid" que hi havia i pel retrobament després d'algunes setmanes amb vells companys/es ... però la qualitat musical del grupet, ejem, hi hagué moments que pareixia un karaoke! Així i tot no hi ha que llevar cap mèrit al titàtic esforç que any rere any fan els majorals de Sant Agustí per animar el "cotarro" estiuenc, gràcies pel vostre treball desinteressat i no defalliu!

I per últim ... hi ha que tornar a la feina, de nou he hagut de creuar la fita del terme i pujar a Banyeres, però el dia menys esperat tornarà febrer!

Flower of Scotland

Diuen que d'il·lusions també es viu; si este aforisme és cert jo faig fer realitat un vell somni, anys enrere (ara fa 5 anys) vaig visitar Escòcia i vos puc assegurar que han segut els millors dies de tota la meua vida. La veritat és que la vida sedentària que porte, buida d'emocions i amb un present i futur més bé gris i lacònic no crec que em depare res d'inoblidable, però almenys m'he fet alguna cosa de profit ...

Hui he despertat ple de melàngia i nostàlgia sempre pensant amb el meu "gloriós" passat, he obert un vell (i polsós) àlbum de fotos i heus ací una mostra del que m'he trobat ...

Edimburgh, un plaer per als sentits, no hi ha paraules ni imatges per descriure-la, heu d'estar-hi, viure-la ... màgica, eterna, bella!

Royal Mile i el Fringe Festival ... paga la pena perdre's-hi ...

Runes d'Urquhart al Loch Ness ... continuem sense notícies de Nessie ...

Castell D'Eilean Donan, on pots sentir-te immortal, veritat Sir Connery?

Sabieu que els scots afirmen amb fermesa que ells són els inventors del futbol i que Glasgow és la seua Jerusalem?

Hampden Park, el temple del futbol escocès i seu del National Scotish Football Museum ...

... i al seu interior una "Vecchia Signora", la Dama Orelluda, tan prop i llunyana alhora ...

I com no, la casa dels "Lisbon Lions", Celtic Park, on Jimmy Johnstone ens recordà a Garrincha ...

Robert "The Bruce"

Stirling's battle field ... a la fi, crec que Mel Gibson ens la va "pegar" a Braveheart!

I per acabar, lleve'm-li un poc de bucolisme a la cosa ...

Salut, sláute, cheers!

May The Force be with you ... my friends!

Ja fa algunes setmanes que tinc abandonat este blog i la veritat és que tenia moltes idees i articles pensats per a introduir-los, la majoria molt àcids i crítics amb els temes d’actualitat que han saltat a la palestra els últims dies.

Sobretot tenia previst com a punt fonamental parlar i despotricar sobre els bisbes espanyols i la seua Conferència Episcopal i en especial el seu portantveu, Monsenyor Juan Antonio Martínez Camino.
Aquest personatge representa a l’Església més caduca i allunyada de la realitat social que vivim i que mai hem conegut. També volia parlar del seu gos de presa, dòberman si voleu, l’ínclit Federico Jiménez Losantos, que des del púlpit de la Cadena COPE no para de desvariar i encabronar al més comú dels mortals, però ...

Ja està pegant el calor de valent i bufant una descomunal ponentada i m’he abandonat a la més absoluta gossera per tant, deixarem de banda estes elucubracions per al futur i per si de cas no actualitze este espai a curt termini, m’agradaria desitjar-vos a tots els amics i amigues que em visiteu un bon estiu i unes millors vacances, que de maldecaps cadascú ja en tenim prou!

Salut i força!