Flower of Scotland

Diuen que d'il·lusions també es viu; si este aforisme és cert jo faig fer realitat un vell somni, anys enrere (ara fa 5 anys) vaig visitar Escòcia i vos puc assegurar que han segut els millors dies de tota la meua vida. La veritat és que la vida sedentària que porte, buida d'emocions i amb un present i futur més bé gris i lacònic no crec que em depare res d'inoblidable, però almenys m'he fet alguna cosa de profit ...

Hui he despertat ple de melàngia i nostàlgia sempre pensant amb el meu "gloriós" passat, he obert un vell (i polsós) àlbum de fotos i heus ací una mostra del que m'he trobat ...

Edimburgh, un plaer per als sentits, no hi ha paraules ni imatges per descriure-la, heu d'estar-hi, viure-la ... màgica, eterna, bella!

Royal Mile i el Fringe Festival ... paga la pena perdre's-hi ...

Runes d'Urquhart al Loch Ness ... continuem sense notícies de Nessie ...

Castell D'Eilean Donan, on pots sentir-te immortal, veritat Sir Connery?

Sabieu que els scots afirmen amb fermesa que ells són els inventors del futbol i que Glasgow és la seua Jerusalem?

Hampden Park, el temple del futbol escocès i seu del National Scotish Football Museum ...

... i al seu interior una "Vecchia Signora", la Dama Orelluda, tan prop i llunyana alhora ...

I com no, la casa dels "Lisbon Lions", Celtic Park, on Jimmy Johnstone ens recordà a Garrincha ...

Robert "The Bruce"

Stirling's battle field ... a la fi, crec que Mel Gibson ens la va "pegar" a Braveheart!

I per acabar, lleve'm-li un poc de bucolisme a la cosa ...

Salut, sláute, cheers!