Bé, deixarem ja de banda al “pobre” Fito i per a esta setmana anem a canviar de registre i de to. Vaig a dedicar-li el meu article al escriptor i filòsof francès Albert Camus.Nascut el 1913 a la ciutat algeriana de Mondovi (fill per tant de pieds-noires), li van concedir el Premi Nobel de Literatura l’any 1957. La temàtica de les seues obres destaca per transmetre un humanisme fundat en la convicció de l’absurde de la condició humana.
De totes les seues novel·les destacaríem Le Mite, La Peste, L’Homme Révolté o L’Étranger.
Va morir el 1960 en un accident de trànsit a la ciutat francesa de Le Petit Villeblevin. Com a curiositat afegiré que sa mare era mallorquina.
Reconec que no m’he llegit cap llibre d’ell i les dades de dalt les he extret de la Wikipedia. Per què li dedique esta entrada al bloc? Doncs molt senzill, l’altre dia al meu dietari vaig llegir una cita cèlebre de Camus:
“No camines darrere de mi, puc no guiar-te. No camines davant de mi, puc no seguir-te. Simplement camina al meu costat i sigues el meu amic”.
Veritat que és meravellosa?
2 comentaris:
M'agrada el company que t'ha tocat de capità als Marinos, segur que ho passeu molt bé junts!
Hola, m'he trobat el teu bloc buscant una bona traducció de la cita a la que et refereixes. Només volia dir-te que si encara no has fet d'ençà el post, llegeixis a Camus, jo vaig començar per l'edició pòstuma (el primer home) però potser és millor començar pels altres i acabar-los d'entendre amb la lectura del primer home. Llàstima que mai en sabrem el veritable final. O si.
Publica un comentari a l'entrada