Death Star: El poder del llop prové de la força de la manada ...

Amb esta frase de Rudyart Kipling es podria resumir l’esforç i la lluita mantinguda per part del poble de Bocairent vers la poderosa ordre monàstica, que ja no escolàstica, dels Agustins. A la fi s’ha signat, amb diners per davant això si, l’escriptura de compra-venda del Monestir de la Mare de Déu dels Dolors i dels Sants Reis Mags, la Parròquia ha comprat el que era seu, el que li pertanyia des de segles abans i que per avatars del destí perdé "legalment" però no espiritualment ...

Lamentablement la frase de les Sagrades Escriptures de “donar a Déu el que és de Déu i al Caesar el que és del Caesar” ha perdut el seu significat, s’ha fos amb el mercantilisme dels temps que corren hui en dia. De la frase anterior ha quedat clar que en l’actualitat els diners són el “primus inter pares”.

Dimarts passat, Panellet dels Estudiants, l’Arquebisbe de València, Monsenyor García Gasco, deia a la seua homilia en la missa en acció de gràcies que no hi havia vencedors ni vençuts i que ara tot girava al voltant de la cerca del bé comú; jo en canvi discrepe, la Fe de la gent del poble ha eixit perdent; en una disputa entre cristians no guanya ningú, perd el poble cristià i perd sobretot la Cúria i els seus oscurs cercles de poder.

I per això la frase del llop i la manada. S’ha fet un primer pas molt important però, la manada està vella i cansada, fan falta nous cadells que aporten sàvia nova a la manada, renovades forces, idees innovadores, un plus més d’energia. A la fi, conta la llegenda que Roma, la “Princeps Urbis”, la casa de Pere el Pescador, el fanal del món cristià, li deu el seu naixement a la llet d’una lloba!

"Simó, damunt d'esta pedra edificaràs la meua Església", el que no pensava mai Jesucrist és que eixa Església acabaria petrificant els cors dels fidels! Fan falta doncs, nous picapedrers i noves xàrcies de pesca. Que així siga.