Esta introducció, a banda de les consideracions que es puguen fer, de la frivolitat dels comentaris o fins i tot de la mateixa supèrbia d’alguna de les dues parts, m’ha vingut a la ment perquè hui mateix duc un dia especialment dedicat a la lectura de vàries cites i frases cèlebres, sinó vos ho creieu pregunteu-li-ho a una amiga meua amb la que hui m'he creuat diversos e-mails amb esta qüestió de fons. De totes les que hui he descobert, per a mi la millor de totes és precisament una que he llegit del director nascut a Viena però amb passaport nord-americà, el gran Billy Wilder.
La frase en qüestió diu el següent: “Algunes persones solament guinyen els ulls per a poder apuntar millor”.No em negareu que la frase és magnífica i verdaderament reveladora i aclaridora per als temps actuals. Afecta bàsicament a les relacions socials humanes i podria passar perfectament com una metàfora de la hipocresia humana. Alerta doncs, amb tots aquells que apareixen de la nit al matí a fer-vos palmades a l’esquena, poden dur les seues urpes amagades i esgarrar-vos la pell en qualsevol descuit que tingueu. De fet l'aforisme que a mi més m’agrada el va dir el filòsof Hobbes: “L’home és un llop per al mateix home”. Tot siga per a no deixar de banda la idea del llop i la manada!
Lamentablement la frase de les Sagrades Escriptures de “donar a Déu el que és de Déu i al Caesar el que és del Caesar” ha perdut el seu significat, s’ha fos amb el mercantilisme dels temps que corren hui en dia. De la frase anterior ha quedat clar que en l’actualitat els diners són el “primus inter pares”.
I per això la frase del llop i la manada. S’ha fet un primer pas molt important però, la manada està vella i cansada, fan falta nous cadells que aporten sàvia nova a la manada, renovades forces, idees innovadores, un plus més d’energia. A la fi, conta la llegenda que Roma, la “Princeps Urbis”, la casa de Pere el Pescador, el fanal del món cristià, li deu el seu naixement a la llet d’una lloba! 
"Simó, damunt d'esta pedra edificaràs la meua Església", el que no pensava mai Jesucrist és que eixa Església acabaria petrificant els cors dels fidels! Fan falta doncs, nous picapedrers i noves xàrcies de pesca. Que així siga.
Fem entre tots bona la frase "tota pedra fa paret"!
Ara bé, la frase que més em va deixar "xafat" i pensatiu fou escoltar de boca d'un xiquet una frase en aparença totalment inòcua. Vos pose en situació, anava camí del Bar Sur per la "Ronda Sur" acompanyat per fill major del meu amic Camarasa; estàvem retrassats de la resta dels companys de sopar perquè al nano li va caure 1 Euro al terra i ens va costar un poc trobar-lo i quan per fi el vam trobar, Joanet innocentment va i em solta: "Paco, saps què? Hui és el meu "cumple", ja tinc 7 anys". Aquesta frase em va deixar trasbalsat perquè significava que els seus pares duien ja 9 anys casats i recorde com si fos ahir eixa boda ... 1998! El meu últim any de carrera!
Em direu raro però la meua vida només em fa pensar que tot temps passat fou millor! Una cosa similar em va ocórrer el passat cap d'any, però vaig creure vore una baixada anímica pel dia del que es tractava, però ara comprobe que n'era un símptoma ...
