FESTA DEL BARRI DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS

Este cap de setmana passat van tindre lloc els actes centrals de la Festa del Barri i Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats de Bocairent. A diferència de l'any passat, esta edició l'oratge ens va respectar, encara que, minuts abans de començar la diana del diumenge, estava plovisquejant.

Dissabte passat va fer-se l'Acapte pel barri i les seues rodalies acompanyats pel grup de tabaleters i ximiriters de l'Aljub que any rere any ens fan costat en la nostra festa. Amb este acte s'aprofitava per repartir el programa d'actes.

El dissabte de la vespra començava amb els carrers engalanats amb les banderetes típiques i els cobertors de la Verge. Al migdia tocava el acostumat volteig general de campanes i la disparada de coets i tronadors. A boqueta nit, s'inaugurava a la seu de la comissió l'exposició d'estampes i postals bocairentines antigues de la col·lecció de José Llorca. Al mateix temps el "rasca-rasca" de la tómbola també anava en marxa.

El diumenge de la festa començava de bon matí amb la diana pels carrers del barri acompanyant al so dels masclets les alegres notes de l'Aljub. Després de la missa oficiada íntegrament en valencià, se celebrà una multidudinària processó. El seguci el tancava l'AUM de Bocairent que va interpretar l'Himne de la Mare de Déu a l'acabar la processó. I com que ja havíem fet gana, a la placeta de Sant Tomàs es va preparar un esmorzar popular per a tots els que van voler acompnayar-nos en la festa.

Al llarg d'esta setmana té lloc a l'ermita la novena. L'acte de cloenda de les celebracions serà el concert de la Banda Jove de l'AUM de Bocairent a la placeta Joan de Joanes el proper diumenge 17 de maig a les 18:30 hores de la vesprada.

Ací vos adjunte els diferents enllaços de les fotos de la festa.

L'Acapte_09

Banderetes_09

La Vespra_09

La Festa_09

BANYERES DE MARIOLA - BUJUMBURA

Diu la Wikipèdia que Bujumbura és la capital i ciutat més populosa de Burundi amb un cens de més de 400.000 persones. Està situada a l’oest del país a la ribera nord-est del llac Tanganica. Burundi és el novè país més pobre del món i l’alfabetització no arriba al 50% de la població.

També a la Wikipèdia trobem que Banyeres de Mariola és un poble de 7.193 habitants situat al nord de la província d’Alacant. A la Guerra de Successió de la Corona d’Aragó va defendre la causa borbònica i el mateix Felip V, qui va manar cremar Xàtiva, li va atorgar el títol de vila reial i el privilegi de "Muy Noble, Fiel y Leal".

Divendres 24 d’abril de 2009. Vora les 11 del matí, tornant d’Alcoi per la carretera que creua aquesta població em vaig trobar amb els festers i músics que començaven la batalla del dia de les ambaixades. La carretera estava tallada en un sentit per la policia local deixant solament un carril per als dos sentits de circulació. Incomprensiblement, sent una competència exclusiva de la Guàrdia Civil no hi havia cap membre present de la Benemèrita. El més lamentable fou comprovar en directe la falta de sentit fester i civisme. Els festers (??) amb rialles i de forma delictiva ens feien partícips de la festa (??) disparant-nos als cotxes i motoristes que per allí transitàvem amb el beneplàcit de les autoritats policials, festeres i resta de veïns del poble. La qüestió travessava el gamberrisme i es convertia en un acte propi de la “kale borroka”.
Fora de les “tipities” clàssiques entre els pobles veïns em vaig enutjar, no ja per la preocupació per la meua integritat i la del meu cotxe sinó per la integritat i dignitat dels Moros i Cristians. Els que hem treballat per la festa de Moros i Cristians i lluitem per a que mantinga les seues arrels i s’adapte als temps actuals, estes actituds ens fan nosa. Estes accions fan que des de fora ens fiquen a tots els pobles dins del mateix poal i que si s’agafen mesures contra estes malifetes les conseqüències les paguem tots per igual. Després venen les lamentacions perquè la Unió Europea promulga normatives que limiten l’esperit ancestral de les cordaes o ens queixem de que cada volta és més difícil disparar al dia dels trons o que sols es pot arreplegar un quilo de pólvora ...

18 DE MARÇ DE 1919

El promès és deute i després de l’angoixosa victòria del VCF a Santander queda temporalment desconvocada la vaga de publicació. Però, ara hi ha que tornar a publicar ... complicat després de tantes setmanes sense fer-ho però faré ús de l’oportunitat del moment i de la temàtica.

Efectivament, dimecres passat, 18 de març de 2009, el VCF complia 90 anys d’existència. Ha arribat l’hora de fer-li un merescut homenatge a este club de futbol tan peculiar i amb una idiosincràsia tan marcada. Ara que amb tota probabilitat està vivint els moments més difícils de la seua vida amb un estat quasi terminal no s’ha pogut celebrar esta efemèride com cal, com veritablement es mereix l’equip de la rata penada. Però el futbol són principalment sentiments i no entén d’accionistes, passius, venda d’actius ni de concurs de creditors ...

Per altra banda, ara totes les seccions d’esports dels mitjans de comunicació valencians ens van a bombardejar d’articles i programes especials i historiogràfics. Per tant, la meua ullada vol ser més personal i íntima, per tant vaig a parlar-vos del que he viscut jo en carn pròpia. Si tenim en compte que la meua data de naixement és 1975, el primer nom que em ve a la ment és Mario Alberto Kempes, el més gran. L’home que va llançar el nom del VCF al món.

1980 va suposar el primer partit que recorde d’haver vist per TV. La final de la Recopa contra l’Arsenal. La vaig vore amb el meu iaio Paco “el Rellotger”, pròrroga i penals inclosos; he de reconèixer-vos que el partit em va resulta llarguíssim ...

No hi ha que oblidar el nom de Tendillo. El seu gol contra el Real Madrid va salvar-nos miraculosament de la segona divisió, categoria que vam tornar a visitar efímerament uns anys després gràcies a la sapiència de Don Alfredo Di Stéfano a la banqueta. Després vingueren Arturo Tuzón, Espárrago, Penev, Paco Roig, Judes, Cúper, Benítez ... Ai! Quant que t’enyorem ! I així fins als tristos dies actuals ...

Però vull centrar-me a la meua primera visita a Mestalla. Tindria jo uns 15 anys i recorde que era un diumenge a les 5 de la vesprada, com és preceptiu, i immers a la setmana fallera. Era l’any del subcampionat de Víctor Espárrago amb els Penev, Fenoll, Arroyo, Quique, Ochotorena, Toni, Giner, Fernando, Nando, Arias ...
Feia una vesprada de sol i primaveral. Recorde que vaig entrar de bades perquè a un amic d’un amic li van regalar 10 invitacions. Tots cap a dins per la porta 27 d’aleshores, al Gol Nord junt als Yomus a l’antiga general de peu. Eren els anys en que estaves veient el futbol i per darrere et feien apartar a l’esgraó de baix perquè estaven estirant una traca o anaven a tirar uns masclets amagats dins d’un barret de palla. La policia es barrejava entre els aficionats, una policia que encara no vestia de blau obscur com ara, “esos de marrón, de que equipo son?”

Jugàvem contra un bon Real Oviedo, entrenat per Jabo Irureta, o era Ivan Brzic? Un equip que ara juga a la 3º divisió asturiana i que tenia jugadors com Viti, Elcacho, Gorriarán, Bango, Carlos ... Vam guanyar el partit per 3-0 amb gols de Penev, “Lubo, Lubo” (de penal), Emili Fenoll i Toni “Lambada” . El meu ídol era Penev però el que no oblidaré mai serà una passada amb l’exterior del peu de 40 metres obra del mestre Fernando i un tall de baló a un contraatac de l’Oviedo obra del gran i elegant Ricardo Arias.

Soc del VCF, què passa? Complim 90 anys i estem d'enhorabona! Amunt!

VAGA INDEFINIDA

ESTE BLOC ESTARÀ EN VAGA INDEFINIDA DE PUBLICACIÓ FINS QUE EL VALÈNCIA C.F. NO TORNE A GUANYAR UN PARTIT!

FA MOLT DE TEMPS, EN UNA GALÀXIA MOLT, MOLT LLUNYANA ...

El cap de setmana passat em van regalar pel meu aniversari un viatge a Madrid amb l'objectiu de visitar la "STAR WARS EXHIBITION" que se celebra des del mes de novembre i que ve directament de París on fou un èxit absolut. L'exposició recull més de 250 objectes originals de la saga Star Wars seleccionats personalment pel mateix George Lucas. El resultat és un passeig per una galàxia molt, molt llunyana que posa els pèls de punta!

Veritablement puc dir que vaig vore acomplit un dels meus somnis! GRCS gg!

Llargues cues per comprar els tíquets i per a l'entrada

Un dels guàrdies jurats ...

I a la recepció ... RD-D2 i C-3PO!

Chewacca i el cap del wookies

De perfil acollona ...

Xiu-xiurriu-xiuxiu-wiiiiiuuuuuuuu!

I a la fi ... arriba el moment més esperat!

DARTH VADER!!!!
(amb els botons roig i blau de "on/off" inclosos!)

L'escorta d'èlit de l'Emperador Palpatine

Boba Fett & Jango Fett

El mestre Yoda a tamany real

Benvinguts a l'estació de combat Death Star

Soldat d'infanteria imperial

La veritat és que Darth Maul i Dooku mereixien un final millor ...

"Fes-ho o no ho faces, però mai ho intentes ..."

Vos en recordeu de Naboo?

Per cert, sense notícies de Jar-Jar Binks! (Per sort!)

Que la "Força" vos acompanye!

"ABRAZO FESTERO" 2009

S’acosta la primera setmana de febrer i Bocairent es transforma; els moros i els cristians prenen els carrers en una armoniosa, melòdica i pacífica barreja de bàndols (que no lluita) i música. Soc un enamorat de la festa i reconec que la meua forma d’entendre-la no és la majoritària però això no és motiu per a no haver-hi convivència ni bons ratets entre els amics i companys de filà. És hora d’oblidar-se per uns dies de la crisi, les hipoteques els problemes de la feina i els disgustos futbolístcs.

L’entrà dels Espanyoletos, la diana dels Granaders, els jocs malabars de les navalles dels Contrabandistes, el Piquete dels Suavos, les “marmotes” dels Estudiants, la ceremonial desfilada dels Moros Vells, la “serpeta” dels Marrocs, la jovialitat i les barbes dels Moros Marinos, la disparà dels Mosqueters ...

Com va dir l’actual alcalde Bocairent, Josep Vicent Ferre quan fa uns anys va ser mantenidor de l’Homenatge als Capitans i Festers veterans ... “VOS DESITGE UNES BONES I PACÍFIQUES FESTES!”

P.D.- La foto que acompanya a l’article representa tot el que he escrit. Dos germans amb dues formes diferents de viure la festa però totalment compatibles i que a més a més omplin de goig a cadascú dels dos!

"E PUR SI MUOVE!"

Heus ací que ja hem passat el Nadal, Cap d’any i la nit de Reis. A Bocairent encarem ja un mes de gener carregat d’il·lusió i optimisme malgrat la crisi econòmica que ja és ben palesa a totes les llars del nostre poble; però venen festes i ens evadirem per uns dies de les penúries de la quotidianitat.

Encetem un any igual que el vam acabar, guerra a la franja de Gaza, tensions entre Rússia i Ucraïna, violència de gènere, les sagnants i cruentes guerres intestines del continent africà, els mateixos dictadors i tirans continuen al seu lloc ... per a què seguir? Cada vegada em resulta més estrany escoltar que els éssers humans som l’espècie més desenvolupada i racional. Quina ironia, no? Hui en dia sembla ser que som tan racionals que fem de l’autodestrucció el nostre leiv-motiv de vida ...

Malgrat tot açò, hauríem de mantindre una xicoteta flama d’esperança. Recentment he visitat la ciutat italiana de Florència. Allí, a la capital de la Toscana, he pogut comprovar com l’home també és capaç de fer coses meravelloses, de com es pot viure per a crear bellesa ... I si en temps pretèrits ho hem fet, alguna cosa bona quedarà al nostre ADN ... Per tant, encara que semble superflu, de tant en tant convindria pensar en Donatello, Leonardo, Galileo, Rafael, Michelangelo, Giotto, Botticelli ... O si més no, perquè no fer un clon d’algun Medici?