Death Star

TAQUE LA PARADETA ... DE MOMENT ...

2011-08-10T18:13:00.000+02:00

"ME LO MEREZCO!"

2011-06-01T11:08:00.003+02:00

Emulant al jugador de futbol Míchel a les càmeres de TVE després de marcar-li un "hat trick" a Corea del Sud al Mundial d'Itàlia 1990, esta volta l'article va per mi, ja m'ho estava mereixent! Després de més de 20 anys jugant al bàsquet a Bocairent i prenen part al torneig de les VIII Hores de Bàsquet del Patronato, per fi ha arribat el moment més desitjat ... HE GUANYAT! JA ERA HORA!
Han sigut molts anys enduent-me una medalleta i ja estava fart, era enguany o mai!
Per tant vull anunciar públicament la meua retirada oficial del bàsquet bocairentí. L'any que vé hi haurà àrbitre per a la final!
Des de estes línies vull aprofitar per agrair als qui al llarg d'estos 20 anys he confiat amb mi i a més a més m'heu suportat: Metálicas San Miguel, Alça l'Aleta, La Tonga i Les Agüeles, el meu darrer equip i en el que més anys he militat.

Gràcies a tots i ... "BA-LON-CES-TO".

ENTRÀ CRISTIANA D'ALCOI 2011

2011-05-16T11:07:00.002+02:00

Dissabte de matí novament vaig poder gaudir de l'Entrà Cristiana d'Alcoi. Vaig arribar prompte la qual cosa em va vindre bé per a trobar aparcament. Passant uns minuts de les 9 del matí ja estava a la Plaça de la Bandeja amb la càmera de fotos preparada, ulleres de sol, botelleta d'aigua i una bossa de rosquilletes per a combatre alguna que altra badallada de fam. Com era prompte també vaig vore entrar a les tres últimes filaes de la Diana. Si no recorde mal, els Abencerrajes amb El Capitán, la Magenta amb Mi Barcelona i els Mudéjars amb Tayo. Tres clàssics musicals de "tronío"! Com em van dir 2 "Cruzados" que toquuen amb la banda de Montitxelvo ... "Açò solament passa a Alcoi i als Suavos de Bocairent!"
És curiós comprovar la multitud de cares conegudes que et trobes en este tipus d'esdeveniment, amants tots de la música i la festa de moros i cristians. Cares de Bocairent i tota la contornada, Beneixama, Albaida, Agres, Alfafara, Ontinyent, Banyeres ...
A les 10 del matí el carrer Sant Nicolau era tot un riu de gent camí del Partidor. Jo de l'alçada de la Glorieta no vaig passar, era una temeritat. Vaig tornar a la plaça i em vaig trobar amb el company Xavi Pascual que també havia quedat amb uns amics de Benilloba. Ell de matí veia l'entrà i per la vesprada actuava de percusionista amb el capità moro.
La capitania dels Asturians em va encantar. El tratge del capità era fabulòs, però el que més em va agradar fou la cura que van posar amb l'apartat musical. Caldria destacar la banda de gaites de l'orquestra municipal d'Oviedo, la fantàstica interpretació de la marxa cristiana Jaume Capità per part de la nostra Associació Unió Musical de Bocairent i una curiosa interpretació de El Desichat amb l'acompanyament de gaites i dolçaines per a tancar la desfilada amb l'esquadra de blancs.
Després vingueren els Andalusos amb Ragon Falez i un caporal que és tot un espectacle. La navalla no té secrets per a ell. Aborronador!
I quan anava a passar la esquadra especial del 50 aniversari dels Aragonesos vaig rebre la trucada del meu amic Cantó i em va colar en un balcó de la plaça amb bona perspectiva, cervessa fresca i ... OMBRA! Des d'allí va vore acabar l'entrà i una decebedora esquadra del mig dels Navarros. En fi, no tot pot ser perfecte!

P.D.- Manolo Llorente, president del VCF, estava a la llotja d'autoritats. Va estar molta estona parlant pel mòbil i tapant-se la boca amb la mà ... algú va creure llegir entre línies ... "Braulio, fíchame a Caparrós!".

Alcoi.14-5-11

Festa de l'Ermita i Barri de la Mare de Déu dels Desemparats de Bocairent

2011-05-09T11:39:00.003+02:00

Satisfacció plena al si dels membres de la Comissió de Festes de l'Ermita i Barri de la Mare de Déu dels Desemparats de Bocairent. Ahir diumenge 8 de maig es van viure els actes centrals de les celebracions i van resultar de "10" tant en participació com en organització. Donava goig vore el barri farcit de gent omplint els carrers davalls uns rajos de sol enlluernadors encara que de bon matí feia un airet digne de processó.

Si la pluja ens va emprenyar la setmana passada amb l'acapte i el dissabte 7 de maig fins a mitjan vesprada, ahir va resultar un dia preciós.

Els membres de la comissió estem força satisfets amb el recolzament que hem rebut de tots els devots, amics i veïns de de Bocairent. Com ja es va explicar al finalitzar la missa i ha que arreglar de forma urgent el sòl de l'ermita ja que està en un estat lamentable i que comença a ser perillosa. Es tracta una obra cara però necessària ...

Adjunte un recull de fotos de tots els dies i vos recorde que el dissabte 21 de maig enllestiran les celebracions amb un magnífic concert a càrrec de la Banda Jove de l'AUM Bocairent, plaça de Joan de Joanes a les 19:00 hores.

SEGON DIUMENGE DE MAIG

2011-05-04T09:06:00.007+02:00

Cap de setmana farcit de celebracions a Bocairent. Els actes centrals estan protagonitzats per la festivitat de la Festa del barri i ermita de la Mare de Déu dels desemparats de Bocairent. Tan dissabte com diumenge no tindreu excusa per no visitar-nos als veïns del barri.
La vesprada del dissabte també compta amb l'alicient de que l'equip sènior femení del C.B. Patronato comença al pavelló la seua fase d'ascens contra el Jorge Juan de Novelda.
La nit del dissabte tindrà lloc la desfilada del panellet dels Contrabandistes.
I el diumenge de vesprada al pavelló municipal d'esports, l'equip cadet del C.B. Patronato comença la fase d'ascens contra el rival més temible de la categoria, el totpoderós Ros Casares de València.
Per tant, este cap de setmana no hi ha manera d'avorrir-se a Bocairent!

22-GENER: HABEMUS REFERENDUM

2011-01-18T14:32:00.003+01:00

Ja s'acosta el 22 de gener. Eixa data on tindrà lloc el tan manit referèndum consultiu sobre la modificació o no de les dates de les Festes de Moros i Cristians. M'agradaria que la opció del NO AL CANVI fora la guanyadora però la democràcia prima per davant dels interessos personals.
Espere que siga quin siga el resultat no pruduïsca més tensions ni fractures en la societat bocairentina. Per la meua part, si la opció triomfadora és el SI vos assegure que tindreu el meu respecte.
Que cadascú trie i que tinguem unes festes en pau i harmonia.
Vítol!

CONTE O MALSÓN DE NADAL

2010-12-20T10:56:00.003+01:00

Bocairent, 25 de desembre de 2037.

Un net, després de dinar i amb les “estrenes” a la butxaca li pregunta al seu avi:
-Iaio, perquè celebrem hui el Nadal?

El iaio li respon amb un poc de sorna:
-Perquè hui 25 de desembre celebrem el natalici del Jesuset.

I el seu net molt digne li torna a preguntar:
-I si el 25 de desembre és Nadal perquè a les festes de l’any que ve Sant Blai no és el dia 3 de febrer?

El iaio no va respondre; va tancar els ulls, va baixar el cap i amb tristesa va deixar esgolar unes llàgrimes per les seues parpelles ...

P.D.- Bon Nadal i molta salut i CONEIXEMENT per al 2011.

D. ARTURO TUZÓN, IN MEMORIAM

2010-10-22T16:25:00.002+02:00

Esta matinada ha faltat a València Arturo Tuzón, Don Arturo, l'ex-president del VCF durant els anys 1986-93. Tenia 82 anys. Va agafar el timó de la nau valencianista en el pitjor moment, quan ningú volia, quan el seient presidencial de la llotja de Mestalla cremava ...
El VCF estava en segona divisió i amb més de 2.200 milions de pessetes de deute. Don Arturo, empresari de Castelló, va assolir el repte. Home recte, comedit, educat i molt estricte amb les despeses, tenia una gran cura per la estabilitat del compte corrent. Va aconseguir de la mà de Alfredo Di Stéfano tornar a primera divisió i tornar a Europa mitjançant Víctor Espárrago. Amb Guus Hiddink va tornar el "glamour" a les nits màgiques de Mestalla dels dissabtes a les 22:30 hores amb el "show" de Lubo Penev. Ell també va fitxar a "Judes" ...
Amb la conversió dels clubs de futbol a S.A.D. va vindre el seu final. Don Arturo sempre s'hi va oposar però ... Corrien nous aires al futbol espanyol, a més a més va entrar en disputa amb Hiddink al negar-se a hipotecar el club fitxant Romário. Va haver d'escoltar el famós "Arturo gástate los duros" i sofrir la humiliant derrota a Kalsruhe la fatídica nit del 2 de novembre de 1993. Va rodar el cap d'Hiddink i dies més tard dimitia com a president. En el seu acomiadament va dir que se'n anava sense cap tipus de rancúnia.
Es va retirar de la primera plana però continuava anant a Mestalla a vore el VCF. El seu fill esta vesprada ha dit que s'ha mort xarrant de la que era la seua altra gran passió, la pilota valenciana, no en và, és el propietari del trinquet de Pelayo a València.
Ha mort un bon valencià i gran valencianista. Un home honest i humil. Un autènctic CAVALLER.

DESCANSE EN PAU.

iPEPE UN PURITO!

2010-10-07T13:29:00.003+02:00

Després del cas Contador, ja ha esclatat la guerra SER-COPE pel que fa al caràter esportiu. Encara no han eixit les dades de l'EGM trimestral però tot sembla indicar que el nou equip d'esports de la COPE encapçalat per Paco González i Pepe Domingo Castaño van a pegar un rebolcó monumental a la cadena de la Gran Vía madrilenya. Tots els rumors apunten a que Paco Gozález està fora de la SER per culpa de Jose Ramón de la Morena, director de El Larguero i líder de la mitjanit. Però la lluita d'egos pot acabar per esfonsar al periodista de Brunete.
De moment l'exclusiva del dubtós dopatge de Contador ja se l'ha enduta la COPE i a més a més De la Morena va tindre que esperar més de 20 minuts a posar en antena a Contador, després de tindre la primícia El Partido de las 12 de la cadena COPE. Es veu que el disgust i cabreig de De la Morena és monumental i tot apunta a que rodaran caps a la redacció d'esports de la SER. Fins i tot es va permetre amenaçar a Contador abans de les 12 de la nit per a que deixara a l'estacada a l'emisora de la Conferència Episcopal.
A la SER estan molt nerviosos, els patrocinadors se'n passen a la COPE i si a principis d'any 2011 el seu locutor estrela, Manolo Lama, també se'n va, pot enfonsar-se el vaixell.
És una llàstima. Jo vaig viure el principi de De La Morena i vaig vore com lluitava contra la dictadura de José Mª García. Han passat més de vint anys i s'ha convertit en el mateix o molt pitjor ...
Jo continuaré amb la Taula Esportiva de Ràdio 9 i per als caps de setmana ja tinc gravada a la ràdio del cotxe el 93.4 FM Cope València ...

16 ANYS DESPRÉS HA TORNAT A OCÓRRER

2010-09-07T20:42:00.002+02:00

16 anys després ha tornat la ignomínia, la barbàrie, l'atemptat al nostre medi natural. 16 anys després estem novament visquent la irracionalitat.
De veritat que cada vegada em queden menys raons per creure en l'espècie humana. De veritat que hi ha dies que em donen ganes de tirar la tovallola.
A hores d'ara Bocairent, la seua gent, veïns nostres, bombers, exèrcit i altres mitjans d'extinció de foc lluiten contra el pavorós incendi forestal que vilment fou provocat anit en tres focus diferents. El mal ja està fet però encara pot ser pitjor si el foc creua la carretera i s'enfila cap al bell mig de la Mariola.
A hores d'ara Agullent plora per la seua serra, Ontinyent pel Pou Clar i Bocairent plora per la pèrdua del seu entorn natural més proper.
Plorem de pena, de ràbia, d'impotència.
Tan de mal vos feia? Vos mereixeu el pitjor, sou uns terroristes sense màscara, assassins naturals, homicides en potència!
Sou uns desgraciats cabrons malparits, fills de la gran puta que no vos mereixeu l'aire que respireu.
Però aneu en compte perquè "quien a hierro mata, a hierro muere".

TANCAT FINS EL DIA QUE "EL TIO DE LA BARBA" PASSE PEL RAVALET ...

2010-08-09T11:09:00.002+02:00

M'ALEGRE D'HAVER-ME DE TRAGAR EL POST ANTERIOR!

2010-07-16T13:47:00.003+02:00

SENSE COMENTARIS ...

I ARA ... QUANT VAL VILLA?

2010-06-17T13:19:00.002+02:00

De segur que estic escrivint açò i van a pegar-me de morros, la qual cosa m'alegraria. Però vull escriure estes línies per fer-li justícia a una persona i seguir el fil de l'últim article publicat. La qüestió és que no vaig a parlar del partit d'ahir d'Espanya, la Roja, la Rojigualda, la Furia Española o la selecció de la comunitat dels estats independents espanyols. Ho reconec, soc un aficionat de club així que no vaig a opinar de moment; si de cas ho faria de futbol internacional però no és el cas. Tampoc vaig a parlar del baix nivell del Guaje. Ja no és un jugador meu. Villa ha arribat cascat al Mundial i jo me'n alegre, vol dir que el seu club (el que li paga fins al 30 de juny) l'ha utilitzat. Ho sent pel Marca i per l'AS. Qui tenia que gaudir-lo era el VCF, si volen guanyar el Mundial que jugue Guiza ...
Però ja estic anant-me per les rames. Tot açò ve per q tirar-los en cara a tots aquells que van criticar a Manolo Llorente per haver venut a Villa i Zigic abans del Mundial. "El Mundial revaloritza als jugadors" hem escoltat de boca de quasi tots els "versaors" esportius valencians. I ara què? El Mundial com tots els aspectes de la vida pot ser bo o pot ser roïn ... qui compraria per 40 milions d'Euros (al comptat) ara a este Villa accelerat, ofuscat i cansat?
I a Zigic? Gran paper seu i del seu entrenador, "Falsedades" Antic, contra Ghana ...
Malauradament, hui al futbol fan falta bons gestors i no forofos de butxaca fàcil!

iJUAN, GRACIAS POR TODO!

2010-05-19T13:48:00.007+02:00

Fa menys d’una hora que Manolo Llorente, president del VCF, ha fet públic l’acord de traspàs de David Villa al FCB. És un dia trist per al valencianisme però per desgràcia esperat i sobretot necessitat. Per a ser un equip gran per damunt de tot has d’existir i la viabilitat econòmica del VCF és deficitària i era precís la venda per mantindre la vida, existir com a entitat. Les tres parts han eixit guanyant. Un mal menor ...

Per tant, arriba l’hora de dir, “JUAN , GRACIAS POR TODO”. Com resaven les samarretes pagades pel VCF i regalades per Julio Insa, un boig al micròfon que té més perill un mono amb una pistola, Juanito, moltes gràcies per haver-nos enganyat, per haver-nos deixat en la runa total, moltes gràcies per haver-nos convertit en uns mendicants. Un pare mai mal pensa dels seus fills i en este cas Batiste pare tampoc ho va fer ... així ens ha anat ...

De totes formes, com hi ha justícia divina en el pecat duràs la penitència, els teus 30 milions d’euros en accions ara ja no valen res. Et fas fotre desgraciat!

Per enllestir estos pensaments, Guaje, moltes gràcies per tot; de tot cor et desitge bon vent i bona barca!
Pipo, 8 etern, Catronuño sempre restarà al nostre cor i quan arribe la nit ... tots serem per sempre Baraja!

FESTA DE L'ERMITA I BARRI DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS A BOCAIRENT

2010-05-11T11:20:00.002+02:00

El divendres 7 de maig, a boqueta nit, aprofitant un espai enmig de les nuvolades, vam vestir els carrers del barri amb les típiques banderetes. Després de la feina vam celebrar al local social el sopar del "pobre" (megem del que duem) abans de reprendre la feina de les tasques de preparació de la tòmbola.

Al migdia del dissabte 8 vam voltejar i tirar coets per anunciar a tot el món que ja estàvem de festa! El dinar de germanor amb els veïns del barri per segon any consecutiu va estar protagonitzat per un magnífic arròs al forn acompanyat d'una forta picadeta.

De vesprada la tòmbola es va posar en marxa i a les 20:30 hores amb el Sr. Alcalde i una àmplia presència de tots els partits representats a l'arc municipal, va tindre lloc la inauguració de l'exposició d'estampes de temàtica religiosa pertanyents a la col·lecció particular del nostre company José Llorca. Després també va haver un modest vi d'honor.

I a l'endemà, diana, missa, processó, més tòmbola, esmorzar popular i rondalla a la placeta de Sant Tomàs. Tots diuen que va ser un èxit de gent i d'organització. L'any de més gent, la qual cosa em deixa més fotut perquè no vaig poder ajudar als companys de la comissió. La salut em va fer una mala passada ... en fi, a l'any que vé més! Però encara queda acabar la novena i el concert de la banda jove per al proper dissabte 29 de maig a la plaça Joan de Joanes.
Vos deixe amb les fotos.

BANDERETES_7-MAIG-2010

VESPRA 8-MAIG-2010

LA FESTA 9-MAIG-10

L'ACAPTE DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS

2010-05-04T20:07:00.003+02:00

Diumenge 2 de maig van començar els actes de la festa de la Mare de Déu dels Desemparats a la seua ermita de Bocairent. Els membres de la comissió acompanyats per alguns membres de l'Aljub vam fer ver l'Acapte pels carrers del barri i alhora que arreplegàrem els voluntariosos donatius que veïns i amics van aportar per ajudar a fer possible la festa també vam aprofitar per presentar el programa d'actes per a la festa d'enguany.
Des d'ací vull fer-vos extensible la invitació per a que participeu i gaudiu dels actes que vos hem preparat al llarg de tot el mes de maig.
Quedeu convidats, vos esperem!

ACAPTE 2-MAIG-10

LA MARE DE TOTES LES COPES ...

2010-04-28T13:03:00.002+02:00

Anem a entrar al mes de maig, un mes que en any de mundial de futbol és quan fineixen les competicions lligueres casolanes i les competicions internacionals per clubs. La final de la Copa a Espanya és un enigma digne d'un reportatge de Cuarto Milenio ...
Pel que em respecta, venen quatre jornades de lliga on el VCF ha de certificar SÍ o SÍ la seua 3ª posició a l'escalafó de la 1ª Divisió. Els patidors que estúpidament vos adulem ens mereixem sopar els dimarts o dimecres de la vinent temporada a una hora decent i si perdem que ho fem a mans d'algun "gallito" europeu i que no se'ns acartrone el culet amb el Club Brugge, el Genoa o el Rotor de Volgogrado!
Així que xiquets, Villa, Silva, Vicentín i companyia, encara que sou uns "perreros" (amb els dos sentits del mot) o correu i vos deixeu la pell en estes últimes jornades o sereu els "protagonistes" a este mateix blog ...

ARA QUE JA FA UNA SETMANA ...

2010-02-12T15:32:00.003+01:00

Ara que fa justament una setmana del canvi de bandes i que per fi m'he pogut llevar de damunt la major part de paperassa acumulada a la feina degut al paró laboral del període fester, crec que ha aribat el moment de fer exteniva la meua gratitud a tots els que m'heu acompanyat al llarg del termini de la meua capitania a la Filà Terç de Suavos.
Dos anys enrere per estes dates vaig publicar un article semblant però amb un rerefons més tèrbol. Tots recordareu aquelles circumstàncies d'infauste record i que més val deixar en l'oblit.
Ara és el moment d'agrair-vos a tots els que foreu partíceps en una o altra mesura de la meua capitania.

És molt difícil fer una menció general sense que me n'oblide d'algú, vaig a intentar-ho i disculpes anticipades per si em deixe a algú sense menció:
Als meus pares i al meu germà que en tot moment estaven al meu costat.
Als "companyeros" i "companyeres", sense vosaltres no valdria la pena haver donat este pas (Leandre ets un crack!)
Als meus cosins i tios, llàstima que faltava Tòfol que de segur seria el que més haguera gaudit.
Naturalment a la meua novia MªJosé per la seua paciència i hores robades a la son; gratitud també extensible a tota la família Llorca-Silvestre.
A Mila, Elena, MªJosé, MªÁngeles, Laura, Helena, Maca ... em va fer molta il·lusió vore-vos de panteres.
A la gent de Festasa, m'aborrone només de recordar la "sorpresa" del dia de l'Entrà.
A la Junta dels Suavos i a tota la filà en general, espere que haja dut el càrrec amb la dignitat que es mereixen.
A Rialles, Barranc, Batiste, Pili i etc, etc ... perquè en totes les voltes que ens vam creuar vos trencaveu les mans aplaudint i dient-me que era el més guapo i templat!
També un recordatori merescut per als companys de Festa Avant que com a Sergents de Festes no m'han deixat abandonat en estos dos anys.
I finalment a tot el món, ja siga persona coneguda o anònima, MOLTES GRÀCIES A TOTS!

AJUDA A HAITÍ

2010-01-27T15:39:00.003+01:00

Malgrat que les festes estan ja a la vista i tot ens pareix de color de rosa no és moment per a oblidar-nos dels haitians i l'infern que estan passant. Vos adjunte dos comptes d'ajuda humanitària a la població d'Haití per si voleu fer alguna aportació econòmica:

CÁRITAS DIOCESANA DE VALENCIA: CAIXA POPULAR 3159 0015 83 2184514319
CREU ROJA: CAIXA POPULAR 3159 0053 80 1662368727

LES FESTES DE "L'ANY 10"

2010-01-20T20:04:00.006+01:00

El passat diumenge 17 de gener, Bocairent va celebrar l’Acapte de festes i aprofitant que este acte passava per la intersecció de l’avinguda de Sant Joan de Ribera amb el carrer Rei En Jaume, va tenir lloc la inauguració del monument a la festa amb commemoració del 150 aniversari de la celebració de les festes de moros i cristians amb el format modern.

Al meu parer crec que era un detall que li faltava a Bocairent i que a la fi ha vist la llum. El disseny, obra del artista local Antoni Vañó, agradarà més o menys, a mi particularment em satisfà però, el que no podem negar-li és que ha estat escollit per un ampla majoria dels estaments que conformen el teixit fester, cultural i social bocairentí. Podeu estar-ne segurs ja que com a membre de la comissió del 150 aniversari done fe de que això així ha segut.

L’errada, subsanable , de l’ordre de les filaes no pot enfosquir la realitat; jo em quede amb un extracte de les paraules de l’alcalde, En Josep Vicent Ferre, al mateix acte de la inauguració. Estem de enhorabona ja que malgrat que els bocairentins ens tenim en una alta consideració pel que fa al nostre nivell cultural, feia 40 anys que no es produïa un fet d’estes característiques al poble. Des de l’Home de la Manta que no ocorria.

No sé quan tornaré a escriure novament però comprendreu que en estes dates vaig un poc pillat així que només m’agradaria dir-vos que este monument siga un punt d’unió entre tots nosaltres. Ha de ser un reflex de les nostres Festes de Moros i Cristians, un motiu d’esbargiment, d’alegria, de companyerisme i de respecte a la tradició que ens han llegat els nostres avant passats. Les esquadres de les filaes no tenen divisions polítiques ni socials, sols divergències de quina música duem, quina peça ens tocaran o on dinem el dia de moros i cristians. Beneïdes divergències!

Bones i pacífiques festes per a tots, que de problemes ja en tindrem prou el 7 de febrer!
VÍTOL AL PATRÓ SANT BLAI!

BON NADAL i MOLTA SALUT!

2009-12-23T19:44:00.003+01:00

Aprofite estes lletretes per a desitjar-vos un BON NADAL i uns Reis Mags carregats d'il·lusions i MOLTA SALUT!
Amics lectors, ens veiem al 2010 i espere renovar el bloc amb més asiduitat!

P.D.- Recordeu que el Nadal també pot ser un bon moment per a lluitar per les nostres tradicions ...

ASSOCIACIÓ UNIÓ MUSICAL BOCAIRENT

2009-11-30T18:49:00.003+01:00

Crec que no hi ha millor motiu per renovar el bloc per parlar del concert extraordinari de Santa Cecília que va oferir el passat dissabte l’Associació Unió Musical Bocairent este passat dissabte 28 de novembre, dins de les seues celebracions de la festa de Santa Cecília.
Al llarg de la meua vida com aficionat a la música de banda he de dir que si no ha segut el millor segur que està dins dels millors concerts de la Unió Musical. La qualitat i dificultat de les obres era gran i la veritat és que el resultat fou absolutament excel·lent, difícilment de superar; i vaig tindre la gran sort i honor de presentar-lo ...

L’oferiment me’l va fer el seu president, Quelo, i em va agafar per sorpresa. Encara que em va deixar uns dies per a que m’ho pensés, la decisió la tenia clara, em feia molta il·lusió.
De sobte em va passar per la ment els grans moments que vaig passar amb ells al llarg de quasi 1 any, al període que la meua PSS. Van ser uns mesos gratificants on vaig descobrir i conèixer els intestins d’una banda i a la seua gent.
Ara fa justament 10 anys d’això i tinc record inoblidables com el meu primer dia on em vaig convertir en pintor de brotxa grossa improvisat, l’anada a Mestalla, el concert a la plaça de l’ajuntament en commemoració de del centenari del Patronat, el curs de direcció amb “Chess” i “Viento del Pueblo” com a banda sonora, el Concurs Nacional de Joves Intèrprets, la senzillesa d’un geni com és el mestre José Rafael Pascual Vilaplana, o la meua amistat amb el “maestro” Norman Milanés i el meu “sergent de mili” Miguel.
Després del concert vaig poder comprovar de primera mà que eixe ambient i amor a la música està intacte i al llarg del sopar, la desfilada i el “ressopó” vaig tornar a gaudir de la vostra companyia. M’ho vaig passar en gran!

Moltes gràcies per la vostra acollida i les atencions que vareu tindre amb Mª José i amb mi. I ja vos vaig dir que podeu comptar amb mi per al que vulgueu! De tot cor.

P.D.- Les fotos m'he pres la llibertat d'agafa-les del bloc d'Olga i Nan.

UNA REFLEXIÓ REFLEXIVAMENT REFLEXIVA

2009-10-20T08:59:00.004+02:00

Este passat cap de setmana s'ha celebrat a Bocairent la IV Mostra d'Artesania i Tradicions. El poble s'ha omplert de casetes d'expositors i venedors i per suposat de gent. Amés a més s'han organitzat activitats paral·leles al respecte com la fireta de les nacions, una publicació infantil, monòlegs o passacarrers i ballets. Sembla ser que ha segut tot un èxit de gent i de participació. Per si tot açò fóra poc el diumenge de matí es va fer coincidir amb la volta a peu.

El gran nombre de visitants (10.000 segons han dit a Ràdio Ontinyent) ha provocat moments caòtics i aglomeracions una mica agobiants que han provocat certes molèsties als estoics veïns del centre i casc històric de la vila.

Aprofitant que ara torna a estar en boga el debat sobre el canvi de les festes de moros i cristians a cap de setmana m'agradaria fer la següent reflexió sense ànim de crear polèmica ni de ser malentès. De veritat Bocairent a dia de hui està preparat en infraestructures i serveis per a carregar-se a les esquenes el pes de acollir unes festes a cap de setmana?
I torne a repetir no vull dir que estiga en contra de la proposta ni que no comprenga a la gent que hi està a favor. La meua reflexió va més enllà, em referisc a la logística local. A més a més hem de tindre en compte que les activitats de la mostra estan sota l'empara de l'Ajuntament i regulades per la Policia Local i Protecció Civil, però a les festes hi ha altres persones implicades; em referisc als membres de la Junta de Festes i a les juntes de les filaes. Si ja costa trobar gent disposada a pertànyer a elles no vull ni imaginar-me que passaria en el cas de canviar les Caixes a divendres, l'Entrà a dissabte i Sant Blai a diumenge ...

P.D.- Per cert, el projecte de canvi de les festes a cap de setmana ha tengut en compte l'opinió dels qui els agrada disparar i/o participar a la cordà?

BA-LON-CES-TO!

2009-09-21T19:14:00.005+02:00

Vaja per davant la meua enhorabona als jugadors que formen la selecció espanyola de bàsquet que acaba de guanyar l’or europeu per primera volta en la seua història. Ha segut una victòria brillant i merescuda encara que difícil, degut a un començament de campionat dubitatiu i amb jugadors lesionats. Val a dir que el president de la Federació Espanyola ha tingut molt a vore al muntar una fase de preparació caòtica on els jugadors era el més paregut a una gallina d’ous d’or, on en cap moment va tindre en compte l’interès esportiu.

Però vull que els focos es dirigeisquen cap a l’home que ens va “enverinar” a tots amb el bàsquet de selecció. Em referisc a José Vicente (“Pepu”) Hernández. Va saber combinar a la perfecció jugadors com Jiménez, Cabezas o Garbajosa amb la generació del júniors d’or de 1999, per a guanyar brillantment al Mundial de Japó de 2006 la copa Naismith que els acreditava com a campions del món.

Després vingué la “decepció” del Eurobasket 2007 a Espanya, amb una “decebedora” segona plaça amb eixa cistella fallada a l’últim segon per Pau Gasol. A eixa competició jo mateix vaig ser molt crític amb ell perquè qüestionava el mètode de la continuïtat i no comprenia com Sergio Rodríguez i Mumbrú hi continuaven jugant, però sobretot va ser un campionat on l’afer de la lesió de Garbajosa i la seua pòlissa d’assegurança va arrasar amb tot. José Luis Sáez ja es creia l’amo absolut de tots els jugadors i començà la campanya publicitària i de màrqueting. Acabat el campionat i sense l’ajuda de la seua mà dreta, Joan “Chichi” Creus, i les marcades diferències amb Sáez el van fer abandonar-se. Va ser una llàstima perquè a Beijing 2008 quedà patent que el model no estava acabat. Aito va saber comprendre que estos jugadors sols defenen com a llops famolencs si després se’ls deixa jugar en atac com se’ls entoixe, sense pissarra ni esquemes, l’únic que val és la inspiració dels genis. La final va ser la millor de la història. A vore qui és capaç d’encistellar 61 punts en la primera part als atlètics jugadors NBA ...

El que no ha comprés de principi Scariolo ha segut açò. No pots posar comportes al talent. Va ser Marc Gasol qui pegar la manotada damunt la taula i tot va canviar ... mentrestant a la Cadena SER, Pepu era el comentarista de luxe i quan més fortes eren les crítiques en cap moment va dubtar de la selecció ni del seu cos tècnic. Després de la desfeta contra Turquia va dir que veia a l’equip en la final, però que les finals es poden perdre perquè a la fi açò és un joc ... I Pepu, humil, veia anit amb ulls plorosos i la veu emocionada la culminació de la seua obra. Malgrat Sáez, Scariolo i Orenga, els seus xics d’or eren campions!

P.D.- Per cert, el gran Sabonis cada volta que ix a la TV Orenga continua descollonant-se ...

L'ÚLTIMA NIT DE DANSES ...

2009-08-28T13:45:00.004+02:00

27 d'agost de 2009. Última nit de danses. Per fi s'han acabat les danses, eixe despropòsit que paralitza durant 2 mesos Bocairent per a major goig de solament un grapat de bocairentins. On sembla ser que gaudeixen més els pares i iaios que ens ensenyen les seues càmers de fotos i video dins del rotgle que els xiquets i balladors ... De totes formes ací vos adjunte un grapat de fotos del que al meu parer han sigut les millors imatges de la "dansà" ...

VCF_STABAEK_27.8.09

VÍCTIMES DE LA INOPERÀNCIA

2009-08-24T13:14:00.008+02:00

Estes fotos que trobareu a continuació són d'anit, uns minuts abans d'acabar la primera dansà. Novament la passivitat i l'arbitrarietat de la Policia Local de Bocairent a escena. Les sancions s'han convertit en una autèntica ruleta, hui no et denuncien, demà tampoc, si ets francès? et posem un cep i et denunciem, si trepitges un poc un pas de peatons, potser et denunciem ... si tens un gual i t'aparquen davant ... busca't la vida xaval ...
Els usuaris dels aparcaments al carrer sant Agustí estem farts dels fills de puta que aparquen on està prohibit i de la Policia Local que no fa res.
I això que anit fou la primera nit de danses ... vorem hui ...

P.D.- Anit va ser la primera nit de danses, 51 parelles. Tot un èxit. El poble paralitzat per 102 persones ...

¡ALÓ, PRESIDENTE CABRÓN!

2009-08-06T19:30:00.004+02:00

L'any passat per estes dates li vaig dedicar un bon grapat "d'elogis" i "piropos" al tirà i dictador Fidel Castro. Fent bona la dita castellana de "mala hierba nunca muere" continua el molt cabró aferrant-se a la vida ...
Però això ara no toca. Em ve de gust dedicar-li l'article a un altre malparit que va camí de convertir-se en un altre dictador dels que faran història. Em referisc al "farandulero" mala folla d'Hugo Chávez, ja sabeu, el pixorro eixe que té un programa a la TV de Vaneçuela amb camisa roja i que s'autoproclama hereu de Simón Bolívar. La veritat és que em podeu dir que el paio ha guanyat el poder mitjançant unes eleccions. És veritat; però, ho ha fet aprofitant-se de la gran merma de llibertats que ha perpetrat mentre hi és al poder. L'ultima barrabassada la de fer tancar tots els mitjans de comunicació opositors a ell amb l'excusa de dir que cometen delictes contra la seguretat de l'estat! Tindrà cara dura el tio!?
La qüestió és que un any després, hi ha un personatge que em cau ja una miqueta més mal que Fidel! El presentador de "Aló Presidente" és un dèspota amb totes les de la llei!
Si em caurà mal esta persona que per uns moments vaig tindre simpatia pel rebesnet de Felip V!

Ale, que passeu tots i totes unes bones vacances ..

P.D.- Continuem sense noticies de Dalport ...

LLEVA'T TU QUE EM POSE JO ... UNA ALTRA VOLTA!

2009-07-09T11:18:00.003+02:00

Esperpèntic, còmic però, sense gens de gràcia, ridícul espantós, de sainet, fastigós ... i tots els adjectius despectius que vulgueu posar-hi. Els valencianistes estem patint un atac a la línia de flotació més íntima, un torpede al centre del nostre cor. Més enllà de títols o fracassos, victòries o derrotes, alegries i tristeses, per damunt de tot està el nostre sentiment de ser del VCF i la nostra dignitat.

Es veu que tenim la mala sort d’haver de suportar les excentricitats dels nostres milionaris que tenen la puta mania de ser del VCF. Què no hi haurà ningun valencianista ric amb trellat? Quadrilla de inútils àvids de poder i de figurar. No se’n salva ningú. Faltava la pantomima i sainet del nou salvador de Mestalla, Vicent Soriano més conegut com el “Pinocho de Puçol”, un nou profeta que amb l’únic aval de la seua cara dura i fama de mentider torna a la càrrega ... pixorro, a vore si te n’assabentes ja d’una que ja no queden serps per a encantar!

Ara quan pareixia que amb Manolo Llorente (torna a complir-se la dita de que “més val roïn conegut que bo per conèixer”) tornava una línia de seriositat a la direcció del club, ara que les tropes mediàtiques mesetaries havien vist com el seu imperialisme havia segut vençut, havíem assistit a la bufetada moral que havien rebut per part nostra Valdano i el tio Floren. ara va i esclata el “Soriano Gate”, més conegut com el timo de l’estampeta o el tocomotxo ... Ja n’hi ha prou!

Silla, Tuzón, Peris Frígola, Cuquerella, Cichella ... vosaltres també sou culpables d’igual forma que Soler, son pare i les autoritats polítiques que els van dur sota pal·li al VCF.

M’agradaria tragar-me este article perquè Soriano hagués dut 500 milions d’euros però em pense una altra volta no sonarà la flauta, més bé ja estic escoltant de fons la cançoneta dels pallassos de la tele ... “Había una vez ... un CIRCO ...”

HA NASCUT DAVID BLAI

2009-06-29T19:35:00.003+02:00

Mes i mig després de l’última entrada al bloc ja va sent hora de deixar de banda la meua inactivitat. Precisament el divendres passat, sopant amb l’equip de futbol-7 d’Alça l’Aleta, em van pegar un toc d’atenció al respecte i la persona que ho va fer fou José Blas i li vaig dir mig en broma mig en serio que estava esperant a publicar la noticia de la seua paternitat.

Doncs, ja està ací. Amb una setmana anticipada hui ha nascut David Blai Llobregat Álvarez, fill primogènit de Núria i José Blas. A més dels pares i la família, els amics de Festasa també ens congratulem amb el natalici. A la fi ja som tios!

José Blas i Núria, enhorabona! Sols vosaltres sabeu el gran goig i alegria que representa el naixement del vostre primer fill.

David Blai, els tios de Festasa t’obrim les portes ... has de saber que per culpa teua ton pare des de hui està d’any sabàtic!

P.D.- Merda d'estiu, calor sofocant i sense futbol ... açò no hi ha qui ho suporte!

FESTA DEL BARRI DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS

2009-05-12T10:44:00.002+02:00

Este cap de setmana passat van tindre lloc els actes centrals de la Festa del Barri i Ermita de la Mare de Déu dels Desemparats de Bocairent. A diferència de l'any passat, esta edició l'oratge ens va respectar, encara que, minuts abans de començar la diana del diumenge, estava plovisquejant.

Dissabte passat va fer-se l'Acapte pel barri i les seues rodalies acompanyats pel grup de tabaleters i ximiriters de l'Aljub que any rere any ens fan costat en la nostra festa. Amb este acte s'aprofitava per repartir el programa d'actes.

El dissabte de la vespra començava amb els carrers engalanats amb les banderetes típiques i els cobertors de la Verge. Al migdia tocava el acostumat volteig general de campanes i la disparada de coets i tronadors. A boqueta nit, s'inaugurava a la seu de la comissió l'exposició d'estampes i postals bocairentines antigues de la col·lecció de José Llorca. Al mateix temps el "rasca-rasca" de la tómbola també anava en marxa.

El diumenge de la festa començava de bon matí amb la diana pels carrers del barri acompanyant al so dels masclets les alegres notes de l'Aljub. Després de la missa oficiada íntegrament en valencià, se celebrà una multidudinària processó. El seguci el tancava l'AUM de Bocairent que va interpretar l'Himne de la Mare de Déu a l'acabar la processó. I com que ja havíem fet gana, a la placeta de Sant Tomàs es va preparar un esmorzar popular per a tots els que van voler acompnayar-nos en la festa.

Al llarg d'esta setmana té lloc a l'ermita la novena. L'acte de cloenda de les celebracions serà el concert de la Banda Jove de l'AUM de Bocairent a la placeta Joan de Joanes el proper diumenge 17 de maig a les 18:30 hores de la vesprada.

Ací vos adjunte els diferents enllaços de les fotos de la festa.

BANYERES DE MARIOLA - BUJUMBURA

2009-04-28T19:19:00.003+02:00

Diu la Wikipèdia que Bujumbura és la capital i ciutat més populosa de Burundi amb un cens de més de 400.000 persones. Està situada a l’oest del país a la ribera nord-est del llac Tanganica. Burundi és el novè país més pobre del món i l’alfabetització no arriba al 50% de la població.

També a la Wikipèdia trobem que Banyeres de Mariola és un poble de 7.193 habitants situat al nord de la província d’Alacant. A la Guerra de Successió de la Corona d’Aragó va defendre la causa borbònica i el mateix Felip V, qui va manar cremar Xàtiva, li va atorgar el títol de vila reial i el privilegi de "Muy Noble, Fiel y Leal".

Divendres 24 d’abril de 2009. Vora les 11 del matí, tornant d’Alcoi per la carretera que creua aquesta població em vaig trobar amb els festers i músics que començaven la batalla del dia de les ambaixades. La carretera estava tallada en un sentit per la policia local deixant solament un carril per als dos sentits de circulació. Incomprensiblement, sent una competència exclusiva de la Guàrdia Civil no hi havia cap membre present de la Benemèrita. El més lamentable fou comprovar en directe la falta de sentit fester i civisme. Els festers (??) amb rialles i de forma delictiva ens feien partícips de la festa (??) disparant-nos als cotxes i motoristes que per allí transitàvem amb el beneplàcit de les autoritats policials, festeres i resta de veïns del poble. La qüestió travessava el gamberrisme i es convertia en un acte propi de la “kale borroka”.
Fora de les “tipities” clàssiques entre els pobles veïns em vaig enutjar, no ja per la preocupació per la meua integritat i la del meu cotxe sinó per la integritat i dignitat dels Moros i Cristians. Els que hem treballat per la festa de Moros i Cristians i lluitem per a que mantinga les seues arrels i s’adapte als temps actuals, estes actituds ens fan nosa. Estes accions fan que des de fora ens fiquen a tots els pobles dins del mateix poal i que si s’agafen mesures contra estes malifetes les conseqüències les paguem tots per igual. Després venen les lamentacions perquè la Unió Europea promulga normatives que limiten l’esperit ancestral de les cordaes o ens queixem de que cada volta és més difícil disparar al dia dels trons o que sols es pot arreplegar un quilo de pólvora ...

18 DE MARÇ DE 1919

2009-03-24T20:43:00.002+01:00

El promès és deute i després de l’angoixosa victòria del VCF a Santander queda temporalment desconvocada la vaga de publicació. Però, ara hi ha que tornar a publicar ... complicat després de tantes setmanes sense fer-ho però faré ús de l’oportunitat del moment i de la temàtica.

Efectivament, dimecres passat, 18 de març de 2009, el VCF complia 90 anys d’existència. Ha arribat l’hora de fer-li un merescut homenatge a este club de futbol tan peculiar i amb una idiosincràsia tan marcada. Ara que amb tota probabilitat està vivint els moments més difícils de la seua vida amb un estat quasi terminal no s’ha pogut celebrar esta efemèride com cal, com veritablement es mereix l’equip de la rata penada. Però el futbol són principalment sentiments i no entén d’accionistes, passius, venda d’actius ni de concurs de creditors ...

Per altra banda, ara totes les seccions d’esports dels mitjans de comunicació valencians ens van a bombardejar d’articles i programes especials i historiogràfics. Per tant, la meua ullada vol ser més personal i íntima, per tant vaig a parlar-vos del que he viscut jo en carn pròpia. Si tenim en compte que la meua data de naixement és 1975, el primer nom que em ve a la ment és Mario Alberto Kempes, el més gran. L’home que va llançar el nom del VCF al món.

1980 va suposar el primer partit que recorde d’haver vist per TV. La final de la Recopa contra l’Arsenal. La vaig vore amb el meu iaio Paco “el Rellotger”, pròrroga i penals inclosos; he de reconèixer-vos que el partit em va resulta llarguíssim ...

No hi ha que oblidar el nom de Tendillo. El seu gol contra el Real Madrid va salvar-nos miraculosament de la segona divisió, categoria que vam tornar a visitar efímerament uns anys després gràcies a la sapiència de Don Alfredo Di Stéfano a la banqueta. Després vingueren Arturo Tuzón, Espárrago, Penev, Paco Roig, Judes, Cúper, Benítez ... Ai! Quant que t’enyorem ! I així fins als tristos dies actuals ...

Però vull centrar-me a la meua primera visita a Mestalla. Tindria jo uns 15 anys i recorde que era un diumenge a les 5 de la vesprada, com és preceptiu, i immers a la setmana fallera. Era l’any del subcampionat de Víctor Espárrago amb els Penev, Fenoll, Arroyo, Quique, Ochotorena, Toni, Giner, Fernando, Nando, Arias ...
Feia una vesprada de sol i primaveral. Recorde que vaig entrar de bades perquè a un amic d’un amic li van regalar 10 invitacions. Tots cap a dins per la porta 27 d’aleshores, al Gol Nord junt als Yomus a l’antiga general de peu. Eren els anys en que estaves veient el futbol i per darrere et feien apartar a l’esgraó de baix perquè estaven estirant una traca o anaven a tirar uns masclets amagats dins d’un barret de palla. La policia es barrejava entre els aficionats, una policia que encara no vestia de blau obscur com ara, “esos de marrón, de que equipo son?”

Jugàvem contra un bon Real Oviedo, entrenat per Jabo Irureta, o era Ivan Brzic? Un equip que ara juga a la 3º divisió asturiana i que tenia jugadors com Viti, Elcacho, Gorriarán, Bango, Carlos ... Vam guanyar el partit per 3-0 amb gols de Penev, “Lubo, Lubo” (de penal), Emili Fenoll i Toni “Lambada” . El meu ídol era Penev però el que no oblidaré mai serà una passada amb l’exterior del peu de 40 metres obra del mestre Fernando i un tall de baló a un contraatac de l’Oviedo obra del gran i elegant Ricardo Arias.

Soc del VCF, què passa? Complim 90 anys i estem d'enhorabona! Amunt!

VAGA INDEFINIDA

2009-03-02T11:30:00.003+01:00

ESTE BLOC ESTARÀ EN VAGA INDEFINIDA DE PUBLICACIÓ FINS QUE EL VALÈNCIA C.F. NO TORNE A GUANYAR UN PARTIT!

FA MOLT DE TEMPS, EN UNA GALÀXIA MOLT, MOLT LLUNYANA ...

2009-02-18T15:20:00.028+01:00

El cap de setmana passat em van regalar pel meu aniversari un viatge a Madrid amb l'objectiu de visitar la "STAR WARS EXHIBITION" que se celebra des del mes de novembre i que ve directament de París on fou un èxit absolut. L'exposició recull més de 250 objectes originals de la saga Star Wars seleccionats personalment pel mateix George Lucas. El resultat és un passeig per una galàxia molt, molt llunyana que posa els pèls de punta!

Veritablement puc dir que vaig vore acomplit un dels meus somnis! GRCS gg!

Llargues cues per comprar els tíquets i per a l'entrada

Un dels guàrdies jurats ...

I a la recepció ... RD-D2 i C-3PO!

Chewacca i el cap del wookies

De perfil acollona ...

Xiu-xiurriu-xiuxiu-wiiiiiuuuuuuuu!

I a la fi ... arriba el moment més esperat!

DARTH VADER!!!!
(amb els botons roig i blau de "on/off" inclosos!)

L'escorta d'èlit de l'Emperador Palpatine

Boba Fett & Jango Fett

El mestre Yoda a tamany real

Benvinguts a l'estació de combat Death Star

Soldat d'infanteria imperial

La veritat és que Darth Maul i Dooku mereixien un final millor ...

"Fes-ho o no ho faces, però mai ho intentes ..."

Vos en recordeu de Naboo?

Per cert, sense notícies de Jar-Jar Binks! (Per sort!)

Que la "Força" vos acompanye!

"ABRAZO FESTERO" 2009

2009-01-26T18:06:00.002+01:00

S’acosta la primera setmana de febrer i Bocairent es transforma; els moros i els cristians prenen els carrers en una armoniosa, melòdica i pacífica barreja de bàndols (que no lluita) i música. Soc un enamorat de la festa i reconec que la meua forma d’entendre-la no és la majoritària però això no és motiu per a no haver-hi convivència ni bons ratets entre els amics i companys de filà. És hora d’oblidar-se per uns dies de la crisi, les hipoteques els problemes de la feina i els disgustos futbolístcs.

L’entrà dels Espanyoletos, la diana dels Granaders, els jocs malabars de les navalles dels Contrabandistes, el Piquete dels Suavos, les “marmotes” dels Estudiants, la ceremonial desfilada dels Moros Vells, la “serpeta” dels Marrocs, la jovialitat i les barbes dels Moros Marinos, la disparà dels Mosqueters ...

Com va dir l’actual alcalde Bocairent, Josep Vicent Ferre quan fa uns anys va ser mantenidor de l’Homenatge als Capitans i Festers veterans ... “VOS DESITGE UNES BONES I PACÍFIQUES FESTES!”

P.D.- La foto que acompanya a l’article representa tot el que he escrit. Dos germans amb dues formes diferents de viure la festa però totalment compatibles i que a més a més omplin de goig a cadascú dels dos!

"E PUR SI MUOVE!"

2009-01-12T20:19:00.004+01:00

Heus ací que ja hem passat el Nadal, Cap d’any i la nit de Reis. A Bocairent encarem ja un mes de gener carregat d’il·lusió i optimisme malgrat la crisi econòmica que ja és ben palesa a totes les llars del nostre poble; però venen festes i ens evadirem per uns dies de les penúries de la quotidianitat.

Encetem un any igual que el vam acabar, guerra a la franja de Gaza, tensions entre Rússia i Ucraïna, violència de gènere, les sagnants i cruentes guerres intestines del continent africà, els mateixos dictadors i tirans continuen al seu lloc ... per a què seguir? Cada vegada em resulta més estrany escoltar que els éssers humans som l’espècie més desenvolupada i racional. Quina ironia, no? Hui en dia sembla ser que som tan racionals que fem de l’autodestrucció el nostre leiv-motiv de vida ...

Malgrat tot açò, hauríem de mantindre una xicoteta flama d’esperança. Recentment he visitat la ciutat italiana de Florència. Allí, a la capital de la Toscana, he pogut comprovar com l’home també és capaç de fer coses meravelloses, de com es pot viure per a crear bellesa ... I si en temps pretèrits ho hem fet, alguna cosa bona quedarà al nostre ADN ... Per tant, encara que semble superflu, de tant en tant convindria pensar en Donatello, Leonardo, Galileo, Rafael, Michelangelo, Giotto, Botticelli ... O si més no, perquè no fer un clon d’algun Medici?

QUE MOS DONEN UNA TONYA QUE NO SIGA XICOTETA ...

2008-12-19T17:22:00.002+01:00

Fidel a la meua “cita” amb el Nadal ja estic ací per a breument reafirmar-me amb el meu odi a estes festes edulcorades, hipòcrites ... i prou! No vaig a fer-me llarg ni a soltar cap paraula malsonant. No vull ser groller. A qui li agrade la “marxa” que llegeisca el meu article de l’any passat. Enguany solament vull defensar a la gent que com jo no ens agrada el Nadal i deixar constància de que som una gran legió!

A qui gaudeisca d’aquestes dates, doncs m’alegre i desitge que s’ho passeu d’allò més be i per a la resta, respecteu-nos i que estos dies vos passen molt ràpids.

Per tant, lectors que em conegueu i que vos caiga mal, tranquils que no esperaré la vostra felicitació nadalenca ni per suposat ni falta fa que espereu la meua. Per favor, intentem ser millor persones al llarg de tot l'any ...

P.D.- Si almenys ací passarà el mateix que a Anglaterra amb la Premier League!

EL VIEJO "GOROS"

2008-11-27T19:20:00.003+01:00

Duc uns dies “pacífic” i “benèvol”, sense moltes idees ni cap personatge al que criticar. Hui fa un típic dia de novembre, gris, trist i amb fred. És una bona excusa per a contar una història vella, trista i alhora emocionant. Crec que ha arribat el moment de parlar novament de futbol i més concretament d’un geni oblidat però generós i entranyable. Vos vaig a parlar un poc de la vida i “miracles” de Don Guillermo Gorostiza Paredes.

Per als apassionats del futbol, la seua gent i la seua història és de sobra coneguda la biografia del probablement més gran extrem de la història, el genial brasiler Garrincha. Aquell menudet jugador i de peculiar morfologia, tísic i marcat per la pallola va morir en la més absoluta indigència víctima de la tuberculosi i la seua addicció a l’alcohol. No era un cas aïllat, era una vida i mort quasi calcada a una ocorreguda algunes dècades enrere ...

Gorostiza va nàixer a Santurtzi el 15 de febrer de 1909. El seu primer equip fou l’històric Arenas Club de Getxo on jugava de davanter. Amb vint anys ingressà a l’Athletic Club de Bilbao on de seguida es va fer l’amo de la banda esquerra de San Mamés fins el 1940. Amb els “lleons” va guanyar 4 Lligues, 4 Copes d’Espanya i 2 trofeus Pichichi marcant 19 gols la temporada 1929-30 i 12 en la 1931-32. Havia nascut un mite, una de les tres grans “G” del futbol espanyol, junt a “Piru” Gainza i Paco Gento. Tots tres, extrems esquerra.

Acabada la Guerra Civil Espanyola i amb 31 anys, l’Athlètic li dona la baixa, és massa vell per a continuar jugant amb l’elit ... fitxa pel València C.F. ... i ... guanya amb els de Mestalla 2 Lligues i una Copa formant part de la mítica “Davantera Elèctrica” junt a Epi, Amadeo, Mundo i Asensi. A més a més, és el jugador que anota el gol 500 del VCF a la Primera divisió. A València va rebre el malnom de “la bala roja” per les seues actuacions amb la selecció. Curiosament era l’única persona a Espanya que amb eixe sobrenom de “roja” no anava a la presó ...

Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza ... la Davantera Elèctrica!

Però a València, apart del futbol també era conegut per la seua vida dissoluta, les borratxeres i festivals ... l’alcohol s’apoderà de la seua ànima. Més d’una vegada Don Luis Casanova, el gran pare del valencianisme, li va traure les castanyes del foc ... i del calabós! Donant la cara per ell i el que no és la cara. Així i tot, Guillermo era considerat com un troç de pa, una gran persona, quasi més gran que la seua faceta de jugador. Un diumenge a Sevilla, va aparèixer 1 hora abans del partit als vestidors del camp de Nervión amb una considerable càrrega etílica al cos. Havia estat tota la nit de “farra”. L’entrenador tot enutjat l’envia a la grada. Gorostiza parla amb “son pare” Luis Casanova i li prega que intercedeisca davant el míster que no el defraudarà. I com que “donde hay patrón no manda marinero” Gorostiza juga, el VCF guanya i ell es marca el millor partit com a valencianista firmant un hat-trick. Dies després de la gesta, Luis Casanova li regala al seu “fillol” una pitillera de plata.

A partir de 1946 comença a arrastrar la seua fama per camps de Tercera per poder-se pagar alguna que altra bufera ...
En total, va jugar 257 partits en Primera divisió marcant 185 gols! Amb la Selecció Espanyola va jugar 19 partits; entre ells destaca la participació al Mundial d’Itàlia 1934. Amb Espanya sols va anotar 2 gols.

El 23 d’agost de 1966 va morir al Sanatorio de Tuberculosos de Santa María en la més absoluta pobresa, indigència i abandó. Es conta que havia perdut les capacitats mentals, que no parlava ni reconeixia ni recordava res del seu passat gloriós. Però, quan les monges estaven canviant els llençols del llit que hores abans havia ocupat el cos sense vida de la Bala Roja van trobar dins del coixí amagada una pitillera de plata amb la següent inscripció: “Al mejor extremo izquierdo del mundo de todos los tiempos”.

Gorostiza “in memoriam”, allí on estigues. Cor de lleó, ànima de rata penada!

FESTA AVANT!

2008-11-18T19:53:00.003+01:00

Vos promet que quan van acabar les festes passades vaig decidir que no em tornaria a embogir per l'aplegada de les Festes de Moros i Cristians; que no anava a mirar tots els dies el calendari per anar restant dates ni anar dient ... "de hui en equis dies ... Comptes o l'Entrà" ...
Després del mal trago de les festes de 2008 volia agafar-me-ho amb calma i tranquilitat. El que tinga que vindre ja aplegarà! En fi, ja hem arribat a eixes dates que ja et deixen vore alguna cosa de febrer a l'horitzó i ... perdoneu-me estimats lectors per l'expressió però ... a fer la mà!
És un virus incurable, sense vacuna coneguda, la sang ja em bull, els pèls se'm posen de gallina quan escolte una marxa mora o cristiana, un pas moro o masero, un pasdoble "assegut" o "Fiesta en Benidorm" ...
Cada dia mire el dietari i veig quans dies falten, m'imagine com seran les nits de desfilada amb manta el mes de gener, l'arrancà de la Publicació, el volteig del Blai les nits de ciri, quin oratge ens farà, on dinarem el dia de Moros i Cristians?, tindrè el farolet preparat per a la vesprada de Les Caixes?
Dissabte passat, per la vesprada, va ser l'Assemblea de Festa Avant a l'Associació de Festes i totes les les filaes i els estaments involucrats van reafermar-se i dir amb veu vibrant i tremolosa per l'emoció ... "Avant!" i a continuació ressonava a la sala el primer "Vítol" emotiu ...
Així que amics i amigues que teniu la deferència de pegar-li una ullada a este espai, FEM FESTA?

I HAVE A DREAM ...

2008-11-05T15:29:00.003+01:00

Martin Luther King tenia un somni i així ho va fer públic. Malauradament no va poder complir-lo, el van assassinar a Memphis. Amb la victòria de Barak Obama, tot sembla ser que més de 40 anys després, MLK ha vist complit el seu anhel. Però, hui que tots parlen del jove senador negre d'Illinois, jo vaig a ser-ne l'excepció i seguint una petició vaig a centrar-me amb la figura d'una de les persones que en certa mesura han fet que Obama haja sorgit guanyador de les eleccions presidencials USA 2008. Em referisc a l'esperpèntica candidata republicana a la vicepresidència, Sara Palin (peilin).

La veritat és que el senador McCain no em cau mal; podríem dir que es tracta d'un republicà que mira cap al centre però a l'hora de triar-se un company de viatge, en este cas companya, no ha tingut molt d'encert. La Governadora per Alaska, Palin, ha sigut més que un ajut una rèmora.

Governadora d'un vastíssim estat quasi despoblat sempre que obria la boca ficava la pota. A la seua ignorància de política internacional ha unit un posat de "diva" glamourosa que feia gràcia per la llàstima que donava. Ni més ni menys resulta que mai havia expedit el seu passaport i ha fet tot el possible per a que s'explotaren el jaciments de gas natural i petroli de tots els parcs naturals d'Alaska; és membre de l'Associació d'Amics del Rifle i recolza totalment la invassió d'Iraq ... menut currículum!

També és considerada com una "anti-tot"; s'oposa frontalment a tota legalització de les unions homosexuals, està en contra de l'avortament en tots i qualsevol dels seus supòsits, és contrària a la inmigració ... Per cert, pertany a una església pentecostesnosequé nord-americana que al seu costat l'Opus Dei o els "Quicos" són uns predicadors de la teologia de l'alliberament sudamericana ...

S'imaginen que arriba a guanyar McCain i li passa alguna cosa a la seua castigada salut? La governadora Palin al front de la major superpotència i la Comandant en Cap de l'exèrcit més potent sobre la faç de la terra ...

Però el que millor defineix a la "graciosa" Sara és que setmanes enrere va dir que la teoria sobre l'evolució de les espècies i la selecció natural de Darwin eren un pur invent ... que els dinosauris no van existir, són fruit de la imaginació humana i de Hollywood! Oh! No, she couldn't!

AÇÒ ÉS LA FIRA!

2008-10-28T21:00:00.003+01:00

He esperat alguns dies abans d’escriure res perquè volia donar-me un termini de reflexió ja que el meu índex d’enuig era tan elevat que hagués pogut expressar-me malament i dir qualsevol barbaritat. Però malgrat aquest període d’espera, he de dir-vos que encara continue estant molt cabrejat! Vull denunciar el lamentable estat d’abandó, ignorància i passotisme que estem patint els veïns del centre històric (a partir del Ravalet) i el Barri Medieval. Què bonic és el nostre casc antic ... però solament per a estar-hi de visita i fer-li fotos ja que per a viure-hi paga la pena anar-se’n als Vilars!

Naturalment aquesta queixa va adreçada a les més altes instàncies del poble, per tant, estic referint-me com a responsable últim, a l’equip de govern del nostre Ajuntament. No és res personal però, queixes com aquesta van amb el càrrec i en les últimes setmanes he tingut la decebedora experiència de no tenir ressò ni de paraula ni per escrit, és per això que faré ús d’internet i la seua ona expansiva a vore si obtinc resposta. En cas contrari, almenys m’hauré quedat agust.

D’un temps a esta part viure on vivim és formar part d’una vertadera tómbola, un dia et toca la “muñeca chochona” i al dia següent el “perrito piloto”, és a dir, estem patint constants molèsties de tràfic, aparcaments fora d’ús, obres inacabables, espectacles pseudo-culturals, gravació d’una pel·lícula, lliurament de premis esportius i un llarg etcètera; que no dic que no s’hagen de fer però amb mesura i sobre tot, que no es faça tot a l’hora i seguit! Que tot s’acaba en la plaça de l’Ajuntament i ... la part nova del poble ... també és poble! Per a fer qualsevol alteració del “tràfec” normal rebem una comunicació de l’Ajuntament enganxada en la porta i au! Per altra banda a les altres zones del poble es fan les reunions que faça falta i si no ... és bastant que una escala arreplegue signatures i tot arreglat!

Fa dues setmanes tocava Fireta i Mercat Medieval i ja va ser la goteta que va vesar el got! Divendres a primera hora de la vesprada i tots els accessos tallats! Que la gent treballa? Què es fota! Ni més ni menys. El que vaig patir el divendres 17 d’octubre va ser una absoluta impotència. Tot ple de casetes i paradetes (per a traure-li negoci, tot siga dit) i als treballadors del poble que ens en donen! Per cert unes paradetes que tot sembla ser, al seu muntatge no hi havia cap regidor ni membre de la Policia Local ... i paradoxalment el “mestre d’obres” era un comerç local que després tenia una paradeta en un lloc preferencial ...

Eixe cap de setmana menys mal que no va passar cap desgràcia ja que les conseqüències hagueren pogut ser catastròfiques. Es van transgredir totes les normes d’accessibilitat, movilitat i seguretat com ho demostra que ni la grua va poder entrar per a traure els cotxes que van quedar “atrapats”... a tot això, hi ha un pla d’actuació de Protecció Civil al respecte? I pregunte per Protecció Civil perquè de la Policia Local l’únic que rebem és una “agussada de muscles” o un “jo no sé res” o “això no és cosa meua”! Ara, ves en compte de que una roda del teu vehicle no trepitge lleument un pas de zebra que ja l’has cagat! O bé, has de patir un interrogatori de tercer grau per a intentar explicar-li a un membre foraster tota la teua filiació per aconseguir fer-li entendre que ets “resident” al barri! Què tens un gual i t’han aparcat davant i no pots traure el cotxe? ... “xè, no em compliques la vida i ves a Solbes a vore si està l’amo!”

En fi, a qui corresponga.

UN PREC: UN 9 D'OCTUBRE PER A LA CONCÒRDIA

2008-10-08T13:55:00.002+02:00

Conta la Història que demà, 9 d’octubre de 2008, farà 770 anys de l’entrada triomfal del Rei Jaume I a la ciutat de València en el que es considera el naixement del poble valencià com a nació amb trets, cultura, llengua i història diferencials (que no diferenciadors). Amb la fundació del Regne de València, adherit a la Corona d’Aragó, els valencians entràvem a la història.

A més a més, enguany celebrem els 800 anys del naixement del Rei En Jaume, la qual cosa ve acompanyada de diferents actes per retre-li homenatge. Tot això està molt bé. Tot el que siga celebrar i fer festa no està mai de sobra. Clar que també és una data per a la reivindicació, però fem-ho de forma pacífica , sense aldarulls ni violència i dins d’un àmbit festiu.

Tot el món pot defensar el Blau o sense Blau, la unitat lingüística o el secessionisme, el regionalisme o la independència, però per favor, demanaria que tots ho férem amb concòrdia; 770 anys donen per a que almenys els valencians demostrem un punt de maduresa i encontre.

Així que amigues i amics, que tingueu un pacífic i festiu 9 D’OCTUBRE!

PAREIX UNA TONTERIA PERÒ ...

2008-09-22T20:04:00.003+02:00

Data: Dimecres 22 de setembre de 2004.

Hora: Vora les 23:30 hores.

Lloc: Estadi de Riazor, A Coruña.

El VCF acaba de guanyar el Real Club Deportivo per 1 (Pandiani) a 5 (Corradi, Di Vaio, Vicente, Rufete i Baraja). El VCF entrenat novament pel General Claudio Ranieri abastava el primer lloc de la classificació de la 1ª divisió espanyola. Ahir a boqueta nit el VCF va guanyar l'Osasuna amb un solitari gol de Mata i quatre anys després tornem a estar primers. Com no sé si estarem molt de temps primers i/o si tardarem molts anys a tornar a ser-ho, ací ho deixe publicat.

A qui li parega una xorrada d'article que mire solament la data i que faça un repàs mental del que li ha deparat a cadascú la seua vida en estos 4 anys ... A que acollona el pas del temps?

JA HEM ARRIBAT!!!!

2008-09-17T19:48:00.004+02:00

A la fi un terminal d'ordinador amb connexió d'internet i bluetooth!!! En fi, anem a fer una crònica ràpida que ens pirem a l'estadi a vore alguna cosa de l'entrenament perquè llevat del primer quart hora, Unai (per als amics) ens ha dit que la resta serà a porta buida per a tothom! Si és així tractarem de quedar per a després de sopar amb Urrutia. Però, el millor seria poder entrar en directe a la Taula Esportiva amb el gran Josep Rovira! Xè, un crack!

Després de quasi 3 hores de vol i un viatge tranquilet (no hi havia per a tant) hem aterrat a l'aeroport de Madeira a las 12:30 (hora local, recordeu ací és una hora menys!). Estava núvol però la temperatura era magnífica. Ens ha costat un poc fer el checking a l'hotel perquè hi havia un "pixorro" que no tenia ni puta idea de res!!! O siga, el imbècil de tota la vida de tots els puestos ... doncs ens a tocat este migdia a nosaltres! Hem pegat una volteta per a fer gana i hem dinat a un localet típic per menys de 10 EUR!!!! Però com que hi ha coses que no canvien hem tornat a l'hotel per fer la corresponent siesta.

Bé, demà més notícies. Sols hi ha de moment dues fotos decents ...

Si Edu fos igual de veloç a la gespa que a l'aeroport seria el "no va más"

El Bueno, el Feo y el Malo ... a vore si encerteu qui es qui?

P.D.- El Guaje m'ha dit que si mulla, el golet va dedicat a la Penya Abadia!!!!

DESTINACIÓ ... FUNCHAL!!!!

2008-09-16T19:43:00.004+02:00

Mira que té collons la cosa! Allò que va començar com una brometa el passat divendres nit a Les Coves (i això que no bevèrem massa!) ha esdevingut en realitat. Demà de bon matí cotxe cap a València, més be Manises airport i viatge amb l'expedició de VCF fins a Funchal, a l'illa de Madeira. Dijous a la nit juguem allí a l'estadi dos Barreiros contra el Club Sport Marítimo de Madeira la 1ª eliminatòria de la UEFA.

Diuen que eixe aeroport és un dels més perillosos del món i que solament poden aterrar pilots experts amb una qualificació especial. Açò implica agafar l'únic vol disponible, el de l'expedició oficial, amb la pasta que costa però ... per a que volem ser els més rics del cementeri?! Menys mal que l'hotelet és baratet i es troba molt a prop del camp de futbol on es disputarà el partit (per dir-ho d'alguna manera) i de l'hotel dels jugadors.
Així que mentre ells entrenen i escolten xarrades tècniques i de tàctica ... nosaltres farem turisme i anirem a la platja! En fi, demà a la vesprada intentarem contar-vos la crònica del nostre primer dia ... fins demà!

LA NIT MÉS FRIKI DE L'ANY!

2008-09-10T19:27:00.005+02:00

Em perdonareu estimats lectors/es però este article no va a ser cap mena de crítica vers a cap tipus de personatge "famós"; però veritablement no podia deixar-ho de banda ... jajajaja ... és que ho recorde i em descollone de rissa!!!!

Sempre s'ha dit que la nit de la cavalgada de Sant Agustí és la nit més màgica de l'any ... mentida ... això sols està a l'abast de la nit de les Caixes; però enguany sí que puc afirmar que fou la nit més friki de l'any.

Jo tota la vida m'he cregut un friki, ja sabeu, raret, d'eixos als qui agraden els cómics, la ciència ficció, tot allò de paranormal ... però NO!!!! Estava de tot punt equivocat; hi ha gent que està molt per damunt de mi i es mereixen un HOMENATGE amb majúscules!

Inma i Diego, Diego i Inma, són una parella de les rodalies de València. S'allotjaven a una de les cases de Baretta i celebraven el seu 6è aniversari junts ... Com els Reis Catòlics, "tanto monta, monta tanto" o "tal para cual" com diria un castís. El nostre pecat fou prendre un colpet a Les Coves abans de pujar a la revetla de la plaça de bous ... recollons pandereta! La veritat és que la conversa que mantinguérem fou friki total. Bé, en realitat al final de la conversa em trobava mirant a les prestatgeries de darrere la barra i escoltant amb el bescoll morint-me de la rissa.

El cas és que el contingut del nostre encontre fou per a gravar-lo en video per la dificultat extrema de reproduir-ho per escrit. Per tant vos diré que ells s'autoproclamen com la "Pareja Salvaje" i es conegueren a la pista "Friends" de Bananas. Les seues aficions (per a ells "jovis") són ballar de forma sensual, escoltar a tota llet música dance i house i, com no, jugar al "toro-en-bolao" ... deixeu volar la vostra imaginació ...

El millor de tot és que tenen una plana web on conten les seues vivències i on també trobareu una extensa i "sucosa" gal·leria fotogràfica ... http://parejasalvaje.iespana.es/ ... bon profit!

ADÉU VACANCES, HOLA SETEMBRE!

2008-09-03T20:41:00.004+02:00

Ha arribat la temuda primera setmana de setembre, eixa traumàtica setmana de la síndrome post-vacacional. Però per a que tornen les vacances ha de passar setembre i jo per sort aculleisc este període de bon grat i amb monacal resignació. És clar que si no has tingut unes bones vacances és més difícil però en el meu cas han segut unes vacances fantàstiques. Si l'estiu de l'any passat fou impresionant, el d'enguany ha segut d'escàndol, així que al mal temps bona cara i anem a per les de l'any que ve!

No volia començar amb acritud i per tant deixaré uns dies abans de dedicar cap mena de gloriós homenatge a qualsevol personatge / país del "chichinabo" ; però això si, queda obert el termini per a que em feu arribar qualsevol "suggerència" ...

"Camarada" Fidel ... va per tu!

CAMARADA "TIRANO" FIDEL

2008-08-05T19:46:00.004+02:00

Feia alguns dies que estava a la recerca d'un tema per a fer un article nou i no en trobava cap. I com que hi ha que renovar-se o morir havia pensat eixir del pas amb un post sobre les vacances i el bon rotllo però com que no en tinc encara de vacances com que no tocava, més be no em sentia motivat. Necessitava alguna cosa amb picant i mala llet per a acomiadar-me de vosaltres abans del descans estival i tampoc trobava res ja que ara està de moda parlar sobre les olimpiades de Beijing 2008 i la inexistència dels drets més bàsics de les que fan gal·la les autoritats xineses, però jo ja he parlat sobre aquest tema així que ... en estes últimes hores he vist la llum ... Fidel, t'ha tocat, per fill de puta i cabró!

Anit a la2 de TVE van emetre un documental d'Oliver Stone dedicat a la persona d'este despòtic tirà que du 50 anys fent la mà a Cuba, als cubans i als ciutadans normals d'este món. La veritat és que Oliver Stone no comprenc com va tindre l'estúpida idea de fer-li aquest pseudo-homenatge, la palla mental que es va fer el director de Platoon és de les que fan època! He de reconèixer que vaig vore molt poc perquè em podia la mala llet ... però resulta que a Bocairent enguany torna a estar de moda com a destí vacacional l'illa caribenya ... Era l'empentonet que em faltava per a dir lliurement el que pense d'aquest dèspota. No crec que em llegeisca però si ho fas m'agradaria dir-te que "te digo esto porque me sale de los cojones, huevón; y porque en mi país la gente tiene LIBERTAD, hijodelagranputa".

Este malparit ha convertit en unes dècades un país amb un potencial inmens en una nació del 3er món on la gent que no fuig del seu règim, es queda perquè no coneix res millor, és a dir, ha convertit a la societat cubana en una societat cómoda i passiva; malfaenera en la seua majoria, per a que pegar-li voltes al nano!

Gràcies a ell tenim engendres com les FARC o Hugo Chávez, guerres com les d'Angola i indirectament, Guantánamo. T'has cobert de glòria "comandante"!

No he estat mai a Cuba ni crec que vaja mai, odie el clima tropical, la humitat, el rom, les platges i la música cubana, però sobretot odie la pobresa i la carència de drets fonamentals així que "Comandante" Fidel, fes-nos un gran favor, mor-te ja d'una vegada i deixa'ns tranquils!

P.D.- Esta volta no vaig a admetre que em critiqueu diguent que la gent d'allí viu feliç, sigueu almenys un poc originals!

JO TENIA UN IAIO QUE LI DEIEN TÒFOL ...

2008-07-16T19:46:00.005+02:00

Vos pareixerà aquest article una soberana tonteria però em venia de gust escriure'l perquè em pareix un fet que té un rerefons molt preocupant i també perquè li ho havia promès a un amic meu.

Doncs resulta que el passat dijous, 10 de juliol, per a ser més exactes rebia un correu electrònic de l'abans esmentat amic ( xè, Jup, per a què pegar-li més voltes!) on em deia que quína poca vergonya, que era Sant Cristòfol i no havia vist cap quadrilleta de xiquets i xiquetes remullant-se i arruixant d'aigua als "indefensos" peatons ...

Jo encara recorde amb nostàlgia quan es convertia en tot un repte passar en eixa data per la font del Ravalet o de la Plaça de l'Ajuntament ... la poalada estava quasi assegurada, això si no et tiraven dins la font! També hi havia de "valents" que s'ajudaven de la impunitat dels terrats per fer ús de les safes ... Quína enyorança!

Vos vaig a contar una anècdota. Farà 9 ó 10 anys, un company meu d'estudis d'Alacant em va convidar al seu enllaç matrimonial. La cerimònia se celebrà a Sant Joan (poble) i un amic meu que també venia amb mi a la boda em va indicar que anès en compte que a l'altra vorera del carrer uns "gamberros" estaven amb poals mullant a la gent que passava per les seues rodalies ... de vandalisme, res de res! Era 10 de juliol i estaven complint amb la tradició! La meua sorpresa i alegria fou molt gran i a més a més ... al bell mig d'Alacant!

És per açò que em va impactar el correu de Jup. Duem ja molts lustres preocupats i ocupats en guerres i batalles intestines, que si la llengua que parlem es diu d'una manera o d'altra, que si les normes del Puig o les de Castelló, que si amb el blau o sense el blau, que si Almansa i Felip V i ... a la merda tot! Els xiquets ara resulta que no saben el calendari/santoral de les tradicions més arrelades del nostre poble! Al meu humil parer açò està per damunt de totes les disputes "oficialistes". Quí si no, són els futurs emisaris de les nostres tradicions?

P.D.- Aquest article va dedicat a Jup, ja que com segons ell ja no coincidim ... per a que veges que almenys sí que ho fem a la xàrcia de xàrcies ...

BRAVO SENTUM, BAVISSIMO!

2008-06-30T13:14:00.002+02:00

Vos he de reconèixer que este matí quan m’he despertat, la meua intenció era dedicar-li este nou article a Andreu Palop pel gest que va tindre anit al posar-se la samarreta d’Arkonada quan arreplegà el títol de Campió d’Europa de mans de Michel Platiní. Fou un homenatge senzill però que a més d’un ens va aborronar ... Passada la mitjanit fou entrevistat al programa El Larguero de la Cadena Ser i va contar la seua plorera de fa 24 anys al vore al seu ídol caigut. Ho he reconsiderat i he decidit que no. Que a Arkonada jo ja li havia fet el meu homenatge i que posar les paraules i l’actitud de Palop seria pecar d’egocentrisme perquè no puc negar-ho, quan escoltava anit a la Pantera de l’Alcúdia era com si m’escoltés a mi mateix i hui no toca que jo mateix em tire flors ...

Així que sense entrar el polèmiques supèrflues i polítiques crec que el triomf de la selecció espanyola ha fet feliç a moltíssima gent i no tant a una altra part (que també tenen el seu dret). Però si hi ha una persona que s’ho mereix és Vicent, més conegut per Sentum als cercles dels blocs bocairentins. Es tracta d’un amant al futbol sense parangó; igual gaudeix del joc del seu Barça, com se’n va a Mestalla a vore un partit de Champions del VCF, o segueix la Sèrie C italiana o escolta per la ràdio una dramàtica promoció d’ascens del seu estimat Southampton ...

Però si destaca per alguna cosa és que per davant de tot és que sempre ha avantposat els seus sentiments al colors de la Selecció Espanyola. Quan que vas patir amb l’eliminació a USA’94! O a Korea’02! O amb el maleït penal del vetust, caspós i ja per fi antic “Siete de España” ... i tantes i tantes decepcions i arbitratges nefastos ... Ahir definitivament passaven a l’oblit noms com Cardeñosa, Raúl, Al Ghandour, Sandor Puhl, Julio Salinas ... Ahir per fi, l’equip del teu cor, ESPANYA, va “campeonar” ...

Per això, minuts abans de que Platiní fera entrega de la copa a Casillas, nosaltres, els teus companys de la Penya Abadia et vam proclamar com a campió. Vas patir més que ningú però quan es va acabar el partit la teua cara de felicitat no podia comprar-se amb diners, tu t’ho mereixes més que ningú! I ara ... que açò no pare ... Southafrica 2010!

I que collons, VISCA EL FUTBOL!!!!

LUIS MIGUEL ARKONADA, eskerrik asko!

2008-06-10T15:54:00.004+02:00

Per encetar les entrades del mes de juny no podia obviar el futbol; bé, la veritat és que a mi no em cal cap mena d'excusa per parlar de futbol, jejeje ...

El passat dissabte 7 de juny començava a la ciutat suïssa de Basilea la EURO 2008 Austria-Switzerland. Anit, l'Oranje li va clavar tres xitxarros als meus Azzurri i en menys de dues hores li toca el torn a la sempre desil·lusionant Espanya.

Però aprofitant este event vull parlar d'un personatge al qui sempre he admirat. Luis Miguel Arkonada fou el primer gran ídol i heroi de la meua infantessa; quí no li demanava als Reis la samarreta blau-puríssima amb el pit i les mànegues negres? I com no, eixes "famoses" mitges blanques que prou maldecaps li dugueren al pobre ...

Amb ell i junt als Celayeta, Satrústegui, Zamora, Periko Alonso, Larrañaga, Górriz, Gajate, López Ufarte ... tots el xiquets de la meua generació vam crèixer amb el nostre cor txuri-urdin ... però per damunt d'ells, Arkonada volant per la gespa i el fang del mític i inoblidable camp d'Atotxa ...

Fruit de tot açò i molt probablement perquè el Nostre Senyor no em va donar un cos de "fino estilista" vaig haver de convertir-me en porter per haver de jugar al futbol i vos recorde que per aquell temps i a un poble, jugar al futbol era sinònim de tindre amics, és a dir, o jugaves al futbol o no existies! És per això que comprenc la soletat del porter i la injusta llegenda negra que sempre ens acompanya; però el que no podem obviar és el vil oblit i terrible càstig que li vam retre després de la fatal errada contra França al Parc des Princeps a la final de la Euro 1984 ...

Per als qui no se'n recorden, gràcies a Arkonada (i a Maceda) Espanya va eliminar a la RFA i a la meravellosa Dinamarca de Morten Olsen, Lerby, Michael Laudrup, Elkaer Larsen ...

Fa un parell de setmanes, el programa Informe Robinson de Canal+ li va retre un homenatge merescut. Arkonada amb ulls vidriosos va visionar la famosa jugada per primera volta però no va mostrar a la càmera cap tipus de racúnia, va dir que això és el fútbol i així és la vida dels porters ...

Després d'eixa final, Arkonada continuà sent el capità de la Real Sociedad de S.S. per molts anys més, jugant a un nivell altíssim, fins i tot guanyant la Copa del Rei de 1987 a Saragossa ... A finals de 2007, José Ángel de la Casa li feia una entrevista al diari El País i a Arkonada se li va escapar este lament: "com soc de Guipúscoa i no vaig jugar mai al R. Madrid ...".

Tal volta este pensament en veu alta resumeix en certa manera els mals endèmics de la Selecció Espanyola ...

P.D.- Per als desmemoriats, afegiré que a banda de l'errada d'Arkonada i de Platiní, amb França jugaven entre altres Luis Fernández, Trésor, Amorós, Tiganà, Girese ... agarra't que ve corva!

UN ANY I DUES SETMANES ...

2008-05-29T20:20:00.005+02:00

El 14 de maig, dilluns, de 2007 naixia este bloc amb una clara intenció; m'encontrava en un moment d'estrès que em feia falta cercar alguna vàlvola d'escapatòria perquè la cosa no em rutllava gens bé dins del meu cap. Internet i els blocs va ser el mitjà escollit i el 30 aniversari de l'estrena als EE.UU. de la primera pel·lícula de la saga d'Star Wars l'excusa. La veritat és que en els darrers mesos la intenció i temàtica ha anat derivant per camins insospitats al seu començament. Jo ja tenia experiència al món dels blocs per ser l'administrador en cap del bloc de Els Fadrins amb més de 2 anys d'existència i més de 25.000 visites però, buscava una cosa més íntima, més personal on poder enutjar-me, plorar, riure ... explorar en definitiva els sentiments més interiors i naturals que cadascú duem dintre nostre. I de fet crec que ho he aconseguit.

Per posar-li alguna "pega" ... la meua poca disposició a escriure, i mira que ho faig de puta mare però em costa. Haurè de contractar-me un "negre/a" com l'Ana Rosa Quintana per a que ho faça per mi?

Més de 5.000 visites em fan pensar que alguna cosa d'interessant haureu trobat, per tot açò moltes gràcies a tots i a totes.

Si alguna cosa he tret en clar al llarg d'este últim any és que contrariament al que pensava ... MAI tot temps passat fou millor!

Els bons moments viscuts hi ha que recordar-los amb enyorança si voleu però he descobert que el MILLOR ESTÀ SEMPRE PER ARRIBAR, però no hi ha que quedar-se a casa assegut i esperar-lo, TREU EL MILLOR DE TU MATEIX I VES A PER ELL, almenys sempre ens quedarà el consol d'haver-ho intentat i amb això i sense que seveisca de precedent difereisc completament del mestre Yoda ...

Vos estime cabrons!

LA MALEDICCIÓ DEL Nº 6

2008-05-13T08:53:00.004+02:00

Ara que ja està tot el peix venut ha arribat el moment de tirar la vista enrere per fer un anàlisi profund, seriòs i tranquil de la temporada del VCF. Una temporada en que s'ha guanyat un títol i que no s'ha pogut celebrar com cal. Jo per exemple vaig començar a repassar la premsa relativa a la final de la Copa el passat dimecres després d'haver guanyat al Saragossa amb el solitari gol de David Silva. Però per fer tot això ... "Doctores tiene la Iglesia" ...

Jo vaig a centrar-me amb un aspecte que m'ha partit el cor. Recordeu el 4 de maig de 2002 al camp en obres de La Rosaleda de Màlaga? Jo tinc enmarcada en la meua habitació la portada del diari Las Provincias del dia següent, la febra taronja passejava a muscles a un jove capità de La Pobla Llarga, David Albelda.

Des de l'època de Puchades, el número 6 del VCF ha sigut sinònim de grans jugadors que van acabar sent capitans de l'equip, les rates penades de l'escut; però per una cosa o per altra la cosa no ha acabat bé. Salvant a Don Antonio (Puchades), podem parlar de Pep Claramunt que una volta retirat del futbol ha passat amb més pena que glòria pels estaments tènics valencianistes amb estrepitosos fracassos.

Qui no recorda a Gaizka Mendieta? arribà un estiu i la calentura (mai millor dit) se li'n va pujar al cap i va començar un tortuòs camí sense romb a la S.S. Lazio, Barça i finalment al Middlesbrough on s'acaba de retirar. És cert que les greus lessions l'han rematat.

I què fem amb Albelda? Ha passat d'heroi a villà i probablement per estar mal assessorat s'ho ha guanyat. Se'n ha passat al costat oscur, ha fet la vista grossa i s'ha tornat un llepó. Estic per dir que la demanda laboral contra el VCF ha sigut el de menys. Jo no puc entendre com tots aquells que li van declarar la guerra quan encara cedit al Vila-real va lessionar a Juninho o els que el van titllar quasi d'assassí quan va amargar el debut de Zidane a la lliga espanyola, ara són els seus amics i valedors. El diumenge a Orriols possiblement va jugar els últims minuts amb la samarreta valencianista i no vaig sentir llàstima, la foto que acompanya este article em va partir el cor!

Albelda al palc privat del Bernabèu del diari AS enmig de Alfredo Relaño (director d'AS) i Damià Vidagany (un altre que se'n ha passat de bàndol) saludant a l'impresentable de Tomás Roncero que en el seu dia va demanar que exclogueren a Albelda de la "Liga de las Estrellas".

WHAT A WONDERFUL WORLD!

2008-04-28T08:47:00.003+02:00

Serà la primavera?

Serà que les obres del carrer del Ravalet semblen haver-hi fi?

Serà que el VCF li ha guanyat 3-0 a Osasuna i amb (oh, sorpresa!) ajuda arbitral?

Serà que acaba abril i entrem en un mes de maig especialment mogudet per a mi?

El cas és que hi havia que renovar el blog i que millor que dedicar-li l'article a Louis Amstrong, el trompetista de New Orleans de les galtes inmenses. No soc un experte del jazz, és més, crec que no m'agrada, però este bon home va fer un himne a l'optimisme que serà etern i ja hi ha prou merda al món per a que jo des d'aquest blog li tire més llenya al foc. Per tant, i malgrat ser dilluns, per què no intentem ser entre tots un poc més feliços?

I see trees of green........ red roses too

I see em bloom..... for me and for you

And I think to myself.... what a wonderful world!

XÈ QUÈ BO!

2008-04-17T20:56:00.015+02:00

Amb el títol del post quasi que molesten els comentaris ...

1979, 4 anyets. Kempes, Solsona, Arias, Bonhoff, Carrete ... i ja estava "Españeta"!

1999, "La Cartuja" de Sevilla. Mendieta, "Piojo" López, "Sisco" Camarasa ... s'havien acabat 20 anys de sequera!

Ja és una foto històrica!

Gol de Mata!

Gol d'Alexis!

Gol de Morientes!

Som campions!!!!

AMUNT!

I com el VCF i els valencianistes estem fets d'una pasta especial ... ara toca ... aconseguir la permanència a la 1ª Divisió. Collons, quin patiment!

CHÈ QUIN FUM FA!

2008-04-08T20:26:00.004+02:00

Fum precisament no fa; mes bé fumaguera quan s'apaga! Pareix ser que jo no anava gens errat en el meu post anterior, i si així era, som milions els que pensem igual!
El Foc Sagrat de la torxa olímpica està prostituït des del moment en que es va concedir la celebració de les olimpiades al burdell de la tirania més gran de l'actualitat, la Xina. Tot el món està mobilitzat i dona goig vore com ciutats tans dispars i emblemàtiques com Londres, París i San Francisco van totes a una en una mateixa direcció, el símbol de la pau i fraternitat entre els pobles de la terra perboca la sang del genocidi del poble tibetà. Clar que estes imatges no s'han pogut vore a la "lliure" i "popular" Xina perquè misteriosos apagons del senyal via satèlit han impedit una bona retransmissió de la CNN i la BBC News. Encara estem a temps de fer més força i que la nostra veu s'escolte fins a l'últim confí de la Mongòlia Exterior ...
I mentre tant unes consideracions. Anit escoltava a la SER a Josep Ramoneda que es troba precisament a Beijing i ens deia que no només hi ha que tindre en consideració la repressió contra el poble tibetà; a més a més, com a membre del Consell de Seguretat de la ONU ha fet del Tai-chi una pràctica de la política internacional i entre altres qüestions ha vetat possibles mesures de pau al conflicte de Darfur o la condemna a la despòtica tirania militar de Mianmar ...
Afegia Ramoneda que en alguna cosa es pareix a la resta del món; mentre a Beijing tot és anunciar les Olimpiades de 2008 a Shangai, la ciutat més occidental i contrapuntada històricament a la capital, anuncien l'EXPO de 2010! Passen de Beijing i estos malparits Jocs Olímpics ...

P.D.- Per a la setmana pròxima m'agradaria ser prou menys agre i penjar alguna "coseta" adobada amb fotos de Mendieta o el "Piojo" López ... per exemple ...

LADY IN RED

2008-03-18T20:27:00.005+01:00

Com la diu la cançó de Chris de Burgh, nosaltres també tenim una Dama de Roig i no és precisament "Malaena" la dona de l'inefable Paco "tronaor" Roig. Com haureu suposat estic parlant de Rita Barberà, la perpètua alcaldessa del Cap-i-Casal. Serem o no partidaris de les seues idees polítiques però el que no li podem negar és el seu populisme i el savoir faire amb la gent. L'any passat, al blog amic de Els Fadrins vaig definir-la com la major icona mediàtica valenciana després del rei En Jaume. Enguany, i després de gaudir d'una grandiosa mascletà de Voro a la Plaça de l'Ajuntament de València i sobretot de l'aparició estelar de Rita amb la seua brussa roja (com no!) vaig a definir-la com la Na Violant d'Hongria contemporània.

Ni soc de València ni visc allí ni de bon troç vaig molt per la capital, però alguna cosa ha de tindre la tia; no sols per a guanyar les eleccions municipals edició rere edició, sino principalment per ser ben caiguda per a la major part de la població i és que ser volgut està molt per damunt de guanyar uns comicis.

Al meu humil parer i des de la distància, la meua perspectiva em fa suposar que el "morbo" de Rita es deu a que viu i es comporta des de les antípodes de les directrius que marca el partit polític al que pertany. Per altra banda, el poder vore-la en directe al balcó de l'Ajuntament és al mateix temps sinònim de passar una magnífica vetlada pre-pasqüera amb alguns "companyeros" incloent-hi un dinarot per a ... llevar-se el barret o el "sombrero" de palla!

Per tot acò ... que bote Rita, que bote Rita, que bote Rita!

P.D.- Falla de Convent Jerusalem ... Barrachina, estem amb tu!

MI PRIMERA VEZ ...

2008-03-04T21:06:00.004+01:00

Em ve a la memòria Carlton Banks, el cosí "pijo" de Will Smith de la sèrie "El Príncep de Bel Air". I seguidament em ve al cap la sintonia del "It's no usual" de Tom Jones ... Na naná, na naná, na naná ...
El pobre Carlton sempre, sempre, desitjant, anhelant, desvirgar-se i mai ho aconseguia fins a que la fi en l'habitació d'un hotel el van pillar per davant i ...

A mi em va passar algo semblant este diumenge ... Vaig creure convenient que amb 33 anys acabats de complir havia arribat el moment. Deprés d'estar moltes voltes a les portes hi havia que trencar el gel. De perduts al riu!

Així que de bon matí, fet un pinzell, perfumat, amb la cartera carregada d'euros i targetes de crèdit, el dipòsit ple i amb els nervis comprensibles de fer-ho per primera volta en ma vida ... Sí, a la fi vaig triomfar! Ja ho he fet!

Efectivament, vaig anar jo soletes amb el meu cotxe a València ... que vos pensaveu? Malats, que sou uns malats!

http://www.youtube.com/watch?v=jKlxjbhB9HE

MERAVIGLIOSA CREATURA

2008-02-20T21:13:00.008+01:00

Este nou article al blog és un deute moral que tenia amb tots vosaltres, una sacral responsabilitat, un crit i lloança a l'amistat perquè és de ben parit ser agrait i jo em considere molt ben parit!

Tots vosaltres heu sigut sabedors dels difícils moments que la meua família i jo hem estat vivint les darreres setmanes i en unes dates tans especials com són les passades festes de moros i cristians. La vida de mon pare ha estat en diversos moments pendent d'un finíssim fil que ha estat apunt de trencarse i gràcies a Déu (per als que com jo sou creients) o a la sort (per als qui no ho sou), este tràgic succés no ha arribat a produir-se. Han sigut hores molt dures però tot pareix que amb cautela i prudència s'està arribant a bon port. I és en estos moments quan l'alé càlid i pròxim de tots vosaltres ens han ajudat a refer-nos i agafar forces. No podeu arribar a imaginar-vos l'impagable bé que ens heu fet a tota la meua família.

És molt arriscat nomenar a tots i totes els qui heu estat ahi fent-nos costat però m'agradaria fer-ho, vull fer-ho ... I naturalment disculpeu-me si la memòria em traeïx i m'oblide d'algú ... L'ordre dels factors no altera el producte:

Gràcies en primer lloc a tots els "companyeros" i "companyeres".

Gràcies a Batiste Reig i Pili i a la resta de la gent i amics de FESTASA.

Gràcies a tota la Filà Terç de Suavos i la resta del col·lectiu fester de Bocairent.

Gràcies a Gloria, Helena, Kike Castelló i a Ricardo (Alacant).

Gràcies a Ramón Barranc i la resta de la colla d'amics Granaders.

Gràcies a Rialles i a la resta de la colla del Club de Bàsquet Patronato.

Moltíssimes gràcies a la meua estimada Mila que des de la llunyania de Chicago ha estat pendent i patint com si estigués amb nosaltres.

I gràcies infinites a una persona molt especial per a mi, a una Meravigliosa Creatura com diu la bella cançó de Gianna Nannini (la de l'spot de FIAT). Esta persona ha estat en tot moment pendent de mi, sofrint en la seua carn com si fos de la família. Ha estat el meu ànim, la meua força, el muscle on plorar la meua angúnia, el càlid abraç en els moments que més ho necessitava, el meu alé i esperança ...

GRÀCIES A TOTS els anònims i oblidats, vull que sapigueu que la meua vida vos pertany!

P.D.- Jo tenia que haver estat ací! No em negareu que el tratge i el maquillatge era una autèntica passada!

Caixa d'Espanyoletos, Caixa de Granaders ...

2008-01-24T09:45:00.000+01:00

El present article no va dedicat a cap cantant, escriptor, filòsof, polític o bisbe però de segur que el personatge és ben conegut per totes i tots els que es preneu la molèstia de fer-li una ullada a este bloc. És clar que la immediatesa de les Festes de Moros i Cristians propiciava una dedicatòria en consonància però he volgut fugir del classicisme de l’homenatge a capitans, festers veterans en la Festa, rectors, medalles d’or ... No!
Esta volta li toca al gran oblidat de les autoritats festeres del poble ... el Sergent Major, és a dir, li dedique este article amb respecte, admiració i reconeixent a la figura de Vicent Vañó “Borja”.
Els qui hem conviscut amb ell cert temps a la Junta de Festes ens adonem de seguida que Vicent és un enamorat de la Festa, sempre disposat a tirar una maneta en tot el que faça falta i que representa amb solemnitat i dignitat el càrrec que assoleix. Marroc de tota la vida, ve sacrificant-se any rere any pel bé del col·lectiu fester i els festers mai li ho hem agraït.
Hi ha diferents moments que ens anuncien les festes, La Publicació, el Novenari ... però, per a mi quan realment comencen les Festes és quan acabat l’Àngelus, després del primer vítol del rector i l’encesa de la traca colgant de colors de la Plaça de l’Ajuntament, agafa el micròfon Vicent i amb el seu característic to greu de veu comença la emocionant lletania ... “Caixa d’Espanyoletos …” Per tant Vicent, novament, amb respecte i admiració este article va per tu!

ET LE VAINQUEUR C'EST ... ALBERT CAMUS!

2008-01-14T16:39:00.000+01:00

Bé, deixarem ja de banda al “pobre” Fito i per a esta setmana anem a canviar de registre i de to. Vaig a dedicar-li el meu article al escriptor i filòsof francès Albert Camus.
Nascut el 1913 a la ciutat algeriana de Mondovi (fill per tant de pieds-noires), li van concedir el Premi Nobel de Literatura l’any 1957. La temàtica de les seues obres destaca per transmetre un humanisme fundat en la convicció de l’absurde de la condició humana.
De totes les seues novel·les destacaríem Le Mite, La Peste, L’Homme Révolté o L’Étranger.
Va morir el 1960 en un accident de trànsit a la ciutat francesa de Le Petit Villeblevin. Com a curiositat afegiré que sa mare era mallorquina.
Reconec que no m’he llegit cap llibre d’ell i les dades de dalt les he extret de la Wikipedia. Per què li dedique esta entrada al bloc? Doncs molt senzill, l’altre dia al meu dietari vaig llegir una cita cèlebre de Camus:

“No camines darrere de mi, puc no guiar-te. No camines davant de mi, puc no seguir-te. Simplement camina al meu costat i sigues el meu amic”.

Veritat que és meravellosa?

FITO, T'HA TOCAT! ... PER PLOM!

2008-01-03T11:27:00.001+01:00

Abans que res, bon any a tots els meus “seguidors” i "seguidores"; hi ha que ser educat malgrat que allò del cap d’any m’ho passe pel “forro”. Jo vaig a començar l’any de forma diferent a com el vaig acabar. Duc un temps sent massa dolç i “pastelón” i ja comence a estar un poc empatxat i fart així que ja va sent hora de pegar un poc de canya. Fins i tot he fet un càsting intern a vore a qui li pegava de palos i ha guanyat per golejada Fito, el babòs eixe dels fitipaldis.

Em cau mal, mol mal, requetemal. Per al meu gust canta de puta pena, les lletres de les seues cançons són absolutament absurdes i estúpides i la música ... ai, la musiqueta!, es clava dins del cervell , eixa guitarra mono-acòrdica, xirriant, pesada, insulsa, repetitiva que t’afusella les neurones ...

I que em dieu de la fatxa que porta? Eixe rasurat malaltís i la gorreta ... però si gasta el mateix look que el Paco Clavel, només li falten les plataformes! El pitjor de tot és que és ídol de masses i icona mediàtica de la post-adolescència ... així va el país, sense rumb i amb uns jovents que no saben on van ni saben el que volen ...

EL NADAL ÉS UNA MERDA!

2007-12-21T18:35:00.001+01:00

Vaig a exposar-vos alguns aspectes del Nadal que fan nossa i fàstic:

HIPOCRESIA

CONSUMISME

SOPARS I DINARS AMB cunyats/des, sogres, cosins/es, oncles ...

SOPARS I/O DINARS D'EMPRESA

TOT EL MÓN ET SALUDA com si fores germà de sang ... la resta de l'any et creues amb eixes persones i ... canvien de vorera!

NO EM TOCA MAI LA "GROSSA" DE NADAL

EL PARE NOEL

LES NADALES

ELS ARBRES DE NADAL

EL CONCERT A VIENA DE L'1 DE GENER

ELS SALTS D'ESQUÍ

LA GENT QUE ES DISFRESSA EN CAP D'ANY

EL MAQUILLATGE DEFICIENT DELS REIS MAGS I ELS SEUS "AJUDANTS" (no sé si paje està ben dit)

ENGUANY, L'HOMENATGE ALS CAPITANS ÉS DIUMENGE

I SOBRETOT QUE ... NO HI HA FUTBOL!!!!

Si després de tot açò, continua agradant-vos el Nadal ... feu-vos-ho mirar!

LABAS VAKARAS LIETUVA

2007-12-06T18:59:00.000+01:00

És hora de renovar el blog amb alguna entrada nova i la veritat és que no sabia el que posar. Però en estos dies de semi-pont he aprofitat per anar buidant calaixos i he trobat un CD que únicament posava "PACO". L'he obert i és un recull de fotos que em va preparar l'amic Vicent "Borja" a la tornada del nostre viatge-odissea a Lituània (allò d'odissea va pels quatre dies que "gràcies" a Lufthansa vam estar sense maletes ...). I com que encara no les havia vist (per a algunes coses soc molt maniàtic però per a altres continue éssent un desastre!) que millor que penjar algunes al blog i així faig la competència als meus blogs amics que cada poc temps em fan les dents llargues penjant les fotos dels seus viatges ...

Arribada a Vilnius, capital de LT. El seu aeroport és una mica peculiar ...

The Fantastic Four, sense maletes però ja al Bàltic!

Damunt del Ferry "Zalgiris" (guerrer medieval) camí de l'illa de Neringa, patrimoni de la bioesfera, mitat lituana i mitat de Kaliningrad (estat associat a la Federació Russa).

Als tres "palomos" de la foto no els feu ni cas; al fons ... Rússia!

La Porta de l'Infern? Els lituans li guarden molt de respecte al dimoni. A Kaunas fins i tot té un museu monogràfic!

Una nimfa al bell mig d'un bosc mil·lenari

Algú estava gracioset ... Esta foto està presa a Letònia, a la platja de Liepaja ó Liepoja ... la "j" en lituà i letó es pronuncia "ll" ...

Lietuva krepsino planet (Lituània planeta del bàsquet) ... És una religió, simbolitza un estil de vida. Arvydas Sabonis és el seu Déu i ací podeu vore a tres "monesillos" ...

Castell de Trakai, està enmig d'un llac. Sols es pot accedir-hi per un pont de fusta o en barca.

Encara que vam estar quatre dies sense maletes ... "patir", el que es diu "patir" ... no ho vam fer en cap moment!

Per cert, que feia un "bostero" a la Lituània?

BUSQUEU LA BELLESA ...

2007-11-23T20:12:00.000+01:00

No em pregunteu el perquè, pero fa ja algunes setmanes que m'he retrobat amb un vell amic radiofònic, Ramón Trecet i "Diálogos 3", el seu programa de Radio 3. El vaig descobrir allà per l'any 1993 i li vaig guardar una fidelitat quasi absoluta fins al començament del segle XXI. De colp i volta ens vam distanciar, tampoc em pregunteu el perquè, probablement l'horari laboral (arrere quedaven els dies d'universitari), l'època Benítez al València C.F. ... De tant en tant l'escoltava a ratos al cotxe, música grega, armènia, macedònia, turca ... em trobava desconnectat. On es trobava la música de Hednin Garna, la Sowetho String Quartet, Nigthnoise, Yanni, Alasdair Fraser o Kepa Junkera?

I de sobte ... nyas, coca! entxufe la ràdio i ... Phil Cunningham i Aly Bain entrevistant-los en directe! Arran d'açò tornava a sentir parlar dels germans Ó'domnhail, de la Bothy Band, de Planxty, de Liam O'flynn!

I he tornat a caure totalment captivat, la meua ànima li torna a pertànyer!

He tornat a trobar la bellesa dins d'este món de merda!

P.D.- Este article li'l dedique a la persona i amic que em va "incitar" a escoltar per primera volta en "gaèlic" i que junt a la seua esposa han trobat en estos dies una "altra" forma de bellesa.

375 ANYS DE PATRONATGE DE SANT BLAI

2007-11-13T20:09:00.000+01:00

6 de novembre de 1632, el Consell General de la Vila mitjançant la fòrmula d'insaculació coneguda com "de redolins" i en audiència pública, elegeix a Sant Blai, aleshores patró de cardadors i peraires, com a nou patró de Bocairent, substituïnt així a Sant Jaume. Quasi de forma automàtica, miraculosament cesa la tràgica epidèmia de diftèria que estava assolant a la població.
La gent ix al carrer amb fanals i tambors per comunicar la bona nova. Arriben fins al conegut com Portal Nou on estava situada l'ermita de Sant Blai.
Es determina alhora fer-li festa de soldadesca cada 3 de febrer, dia en que se celebra el martiri del Bisbe de Sebaste.

6 de novembre de 2007, Bocairent, fidel als costums deixats en herència sagrada pels seus avantpassats celebra aquesta efemèride, s'acompleixen 375 anys del patronatge de Sant Blai. 375 anys de Fe, Història i Festa. Per la qual cosa, l'Associació Festes de Moros i Cristians de Sant Blai va organitzar tot un seguit d'activitats per tal de solemnitzar aquesta data. Ací hi ha un xicotet resum, per a gaudir d'un reportatge fotogràfic més ampli entreu als enllaços de l'esquerra de Mariano Ferre i/o Els Fadrins.

6 de novembre de 2007: Membres de la Junta de Festes fan el trasllat de la Relíquia de Sant Blai des de l'Església fins al convent de la Mare de Déu dels Dolors i els Sants Reis Mags on presidirà el Tridu Eucarístic (Bando Cristià, Bando Moro i Fidels del Poble) fins al divendres 9 de novembre.

Inauguració a la seu de l'Associació de Festes de la exposició dedicada íntegrament a la iconografia de Sant Blai.

Dissabte 10 de novembre: Escenificació a l'antiga Casa de la Vila, actual Placeta Pressó, de la elecció de Sant Blai com a patró de Bocairent.

Farolets ...

... i Caixes!

Diumenge 11 de novembre, al migdia: Missa solemne amb la presència de les Banderes i Banderins de les 9 filaes i l'Associació de Festes, capitans, alferes i autoritats civils i festeres.

Diumenge 11 de novembre, 17:00 hores: Desfilada commemorativa amb 2 esquadres per cada filà (masculina i femenina), des del començament de l'avinguda Sant Joan de Ribera fins a la Ressidència d'ancians, passant pel carrer Joan Beneyto Bernàcer (xè, l'Entrà de tota la vida ...).

Tots en peu! Que passen els SUAVOS!

DON'T WORRY, BE HAPPY!

2007-11-05T11:05:00.000+01:00

És alguna cosa mística, antropològicament digna d’estudi. quan arriba el Panellet dels Moros Marinos es respira per Bocairent un bon rotllo difícilment de trobar al llarg de la resta de l’any. Tothom està content, hi ha expectació, bullici i alegria. Tot és positivisme, els pensaments negatius no tenen cabuda dintre d’aquesta finestra espai- temporal que s’obri solament per unes hores a l’any ...

És com una tradició antropològicament ancestral; els masets tenen més assistència als còmpuls del que és habitual i cap a las 00:30 hores la gent i els festers de a peu ocupen els seus llocs a les voreres per escoltar la rutilant melodia de la marxa mora i la desfilada dels vaixells mariners … Darrere l’última banda de música (n'eixiren tres!) els matrimonis agafats dels “brassillo” acompanyen als festers fins passar l’Arc, tot per escoltar i presenciar l’acte del “Marinero” que si no em va fallar la vista (que no seria res gens extrany) el va cantar Pascual Agulló. Quan acaben, sona “La Manguera” i tots carrer de San Agustí cap amunt.
Els “altres” festers fem temps en qualsevol dels garitos de les rodalies de la Plaça i … una ullada ràpida i nerviosa al rellotge … són quasi les 2 del matí. És l'hora.

El maset dels Moros Marinos és a eixes hores, com vos ho diria? En fi, hi ha que viure-ho, jo ho definiria com el “Planeta Marinos”. No tinc paraules, qui no ho conega de primera mà que s’acoste per allí. Qualsevol paregut amb la realitat és pura coincidència …

I allí dins tot el món reunit, bevent, fumant, xarrant, ballant … de puta mare per a que anar amb tonteries. Ningú se sent estrany allí tot són risses, encaixades de mà, petons, tocades d’esquena i algun que altre “abrazo festero”.

Una xicoteta representació ...

Després de proveir-nos del suficient nombre de tiquets per a fer-se cubates ja estàvem preparats i llestos per a “tirar del carro” ...

Germans de sang (RH 0-) ...

La cosa va durar fins a les 5 de la matinada, i no és que fora distint a altres anys perquè sempre ve sent el mateix però ... és que esta rutina és meravellosa!

Això si, érem tots/es els que estàvem (fins i tot mon ami Juanito el Ventero!) però no estaven tots/es els que són ...

Després, els que quedàvem amb ganes de més marxa ens dirigírem fins el Tram després de fer una “gincana” per poder arribar ja que hi havia que travessar les que ja són eternes obres del carrer de l’Avenida.

En el Tram

El que quedava de nit és sabut per tot el món, suportar una música infernal i decrèpita fins a les tantes i per distraure’s a pegar-li al reportatge fotogràfic!

Don't worry, be happy!

EN EL COR DE LA CIUTAT ... EN EL COR DE TOTS!

2007-10-11T09:48:00.000+02:00

Al bell mig del cor de la ciutat, infatigable, desafiant vents, pluges, calors i pedregades. Ferit i marcat per brutals riuades ... orgullós i cansat, amb les hores contades, però immortal … record etern, llar atemporal … I un nom que fa tremolar d’emoció ... MESTALLA!

El nostre particular “Teatre dels Somnis” (i algun que altre malson també), per on han passat els actors principals de la història del futbol, Pelé, Maradona, Di Stéfano, Cruyff, Don Ricardo Zamora “el Divino”, Pepe Samitier “l’Home Llagosta”, Kubala, Luis Suárez, Arkonada, Iríbar, Zarra, Gainza, Beckembauer, Seeler, Müller, Sepp Maier, Robson, N’Kono, Jennings, Zidane i fins i tot ... Materazzi!

Sense deixar de banda als “nostres” Cubells, Montes, Gaspar Rubio, Eizaguirre, Puchades , la “Davantera Elèctrica”, Epi, Amadeo, Mundo, Asensi i Gorostiza, Waldo, Guillot, Pep Claramunt ... i com no ... "el Matador" Mario Alberto KEMPES!

On sempre tots hem tingut cabuda, matrimonis i famílies completes, cunyats, iaios i nets, amics i amigues, rics i pobres. Tots ens trobàvem com a casa ...

Per als de dretes ....

per als d'esquerres ...

Per als de centre ...

Quan t'enderroquen sempre quedarà una pedreta teua al dintre de tots els nostres cors; que estes lletres siguen un xicotet i modest homenatge i que el teu esperit siga sempre amb nosaltres.

Amén!

GALA DE L'ESPORT 2007

2007-10-02T20:52:00.000+02:00

El dissabte 29 de setembre al maset dels Espanyoletos va tindre lloc la V Gala de l’Esport de Bocairent on cada associació esportiva local va fer entrega dels premis als seus nominats i a més a més es va fer el lliurament del guardó al "Millor Esportista Local 2007" que enguany va recaure en Yaiza Mª Santonja Francés pels seus mèrits al llarg de l’any al món del bàsquet femení espanyol, la qual cosa ens va omplir de goig i orgull a tots els que conformem el Club de Bàsquet Patronato Bocairent.

Per a més i millor informació sobre esta gran notícia cliqueu a http://cbpatronato.blogspot.com

La Gala va comptar amb la presència de totes les autoritats locals amb un paper destacat de l’Alcalde, el Regidor d’Esports i Joventut i el Coordinador d’Esports de l’Ajuntament, Sam. El presentador fou un clàssic del micròfon, José Ricardo Agulló, tot un showman!

El nominat pel Club de Bàsquet fou Martín Blázquez Calatayud.

Yaiza no va poder assistir i el guardó el va arreplegar son pare. Sobren les paraules.

El Club de Bàsquet al complet.

La nit també va permetre vells retrobaments ... Bocairent és un mocador.

I per a finalitzar ... no podia faltar la foto amb Sant Blai!

Viva el Tercio de Zuavos, viva la gente de humor, que son mozos de valor, nunca bastante elogiados.

2007-09-26T13:59:00.001+02:00

La setmana passada vaig fer una entrada relacionada amb la tornada a escena de la Champions League del futbol europeu. Que ximpleria, no? Bé, em venia de gust posar-ho, el futbol forma part de la meua vida i ara als 32 anys crec que és massa tard per canviar-hi.
I hui he despertat també amb la idea de renovar este bloc i com no sabia que posar m’he quedat mirant fixament el calendari i ...
Sabeu quin dia és hui? Sabeu què passarà de hui a una lletra acceptada a 120 dies? És a dir, de hui en quatre mesos justets ... sí, heu acertat ... el Ciri dels Suavos!!!!Vítol!

Coupe des Clubs Champions Européens

2007-09-18T12:22:00.000+02:00

Hi ha una forta perturbació en la Força; un dimarts qualsevol de setembre els ciments de la vella República Galàctica tremolen de forma convulsa. Serà que torna el Revers Tenebrós? Es fa de nou present el Costat Oscur? ... NO!

Res d'això, hui comença l'edició 2007/08 de la Champions League, la versió moderna de l'antiga i grandiosa Copa d'Europa creada per uns visionaris romàntics de les cendres de la vella Europa devastada i separada després de la 2ª Gran Guerra.

Per tant, sigues de l'equip que sigues, hui és un dia gran ... Llarga vida a la vella senyora orelluda!

No canvies sendes velles ... per novelles!

2007-09-10T20:52:00.000+02:00

Després de les vacances estivals i immersos de nou en la rutina laboral i social, se’ns presentà de colp el Panellet dels Moros Vells, el primer panellet del Bàndol Moro. De nou les marxes mores pels carrers de Bocairent, en menys de cinc mesos torna l’esclat fester, un esclat que per a mi ha de ser una orgia per als sentits! El proper 2008 demanaré l’excedència festera oficial i em dedicaré a fer “el ruc” tot el que sé i més!

Pel que fa al dissabte a la nit va ser un Panellet que denotava que estava al carrer una filà nombrosa en components però l’ambient malgrat ser bo fou un poc “light”. Podies entrar a Les Coves sense dificultat, i pegar-te un “bailoteo” sense por a que et tiraren el cubata.
El trajecte fou l’habitual, no hi ha perquè canviar sendes velles per novelles ... dos o tres o més esguitets al maset (no recorde la quantitat exacta), visita habitual i tradicional al Cafè Plaza amb la clientela clàssica i allí ... pegaren tots a fugir al refugi conjugal; no és qüestió de gastar bales del carregador sense motiu ... Bé, tots no, hi hagué un vell, fidel i irreductible company de Panellet que em va fer costat a Les Coves fins que a les 4 de la matinada, fatigat per la meua conversació i verborrea, se’n va anar a dormir!
Naturalment la velada va estar dolçament amerada de la companyia i conversa femenina tradicional que fan possible que dónes per bona la ressaca del dia següent!

A les 5 de la matinada vaig tocar a retirada, els meus ulls ja no van poder aguantar més. De la nit no hi ha fotos, tampoc és que fos una nit inoblidable i a més a més, jo hagués eixit poc fotogènic amb els ulls rojos (ja ho vareu vore!). Per això rescate esta vella foto que m’ha passat la Llorca este migdia d’ambient pre-fester, Les Coves, manta i punyet!

Últimament sols hi reste jo!

Bocairent, Alfafara, Flandes, Ontinyent i ... Banyeres!

2007-08-25T12:55:00.000+02:00

Malauradament ha arribat el final de les vacances, ja s'escolta de fons la xirimita, el tabal i "El Final del Verano" del Duo Dinámico. Un any més "Chanquete ha muerto" i torna l'encisadora melodia del "tititití tití tititití" dels gols de la lliga de futbol; tornen a aparèixer les boires i la frescoreta per Bocairent.

Particularment ha segut un estiu molt versàtil, molt mogut, on he tornat a sentir-me jove. Després d'uns mesos soporífers i de mala llet perpètua va arribar el Panellet dels Suavos al mes de juny i ... encara no he parat en torreta! He tornat ha gaudir de la vida i dels amics i les amigues. Això d'anar-se'n al llit a les primeres llums del dia següent ha tornat a ser una edificant sensació, torne a estar en forma!

Panellets dels Suavos, Estudiants i la Junta de Festes, XII Hores de Futbol, Berbenes d'Alfafara i la "Malena" en Banyeres, sopars i extenses i terapèutiques xarrades entre companyia amiga (i guapa) ...

I com no, el tradicional viatge de vacances, enguany vaig fer un recorregut per l'antic territori de Flandes (nord de Bèlgica i Holanda); Brussel·les, Bruges, Gent, Rotterdam, Delft, Amsterdam, Den Haag, l'enigmàtica regió de Frísia ... Uns bons dies per a desconnectar, beure bona cervessa i per tornar-te a posar de mala llet, cagar-te amb Iberia, desesperar-te en la T4 de Barajas i haver de tornar-te a comprar a l'extranger una maquineta d'afeitar ...

I al tornar ... m'esperava un estudi antropològic a Ontinyent, el fill de Luis Miguel Dominguín actuava al Poli d'Ontinyent i efectivament, hi hagué alguns moments en que més que un concert pareixia una "becerrada" sense picadors. De totes formes no va ser una pèrdua de temps, m'ho vaig passar de bon troç millor que a la cavalgada i no es pot oblidar que generacionalment em toca un poquet del seu repertori musical. Reconec que al paio encara li queda corda damunt de l'escenari on destil·la sexualitat pels quatre costats; el tio és un provocador i ell ho sap i per això ho sobreactua. De fet, el estar tan de prop d'ell me'l va fer vore'l més humà, més mortal ... baixet, demacrat, panxudet (no deuria haver-se llevat la camisa negra, ho dic per experiència) i unes entrades que comencen a ser dues autopistes de tres carrils! Però bé, des del punt de vista artístic ... no es pot estar damunt de l'escenari durant 30 anys només amb la perxa, el fill del "Capitán Trueno" té algo ... i prou d'este tema!

La berbena de després a la Plaça de bous va estar molt bé, sobretot per l'ambient "càlid" que hi havia i pel retrobament després d'algunes setmanes amb vells companys/es ... però la qualitat musical del grupet, ejem, hi hagué moments que pareixia un karaoke! Així i tot no hi ha que llevar cap mèrit al titàtic esforç que any rere any fan els majorals de Sant Agustí per animar el "cotarro" estiuenc, gràcies pel vostre treball desinteressat i no defalliu!

I per últim ... hi ha que tornar a la feina, de nou he hagut de creuar la fita del terme i pujar a Banyeres, però el dia menys esperat tornarà febrer!

Flower of Scotland

2007-08-04T12:16:00.000+02:00

Diuen que d'il·lusions també es viu; si este aforisme és cert jo faig fer realitat un vell somni, anys enrere (ara fa 5 anys) vaig visitar Escòcia i vos puc assegurar que han segut els millors dies de tota la meua vida. La veritat és que la vida sedentària que porte, buida d'emocions i amb un present i futur més bé gris i lacònic no crec que em depare res d'inoblidable, però almenys m'he fet alguna cosa de profit ...

Hui he despertat ple de melàngia i nostàlgia sempre pensant amb el meu "gloriós" passat, he obert un vell (i polsós) àlbum de fotos i heus ací una mostra del que m'he trobat ...

Edimburgh, un plaer per als sentits, no hi ha paraules ni imatges per descriure-la, heu d'estar-hi, viure-la ... màgica, eterna, bella!

Royal Mile i el Fringe Festival ... paga la pena perdre's-hi ...

Runes d'Urquhart al Loch Ness ... continuem sense notícies de Nessie ...

Castell D'Eilean Donan, on pots sentir-te immortal, veritat Sir Connery?

Sabieu que els scots afirmen amb fermesa que ells són els inventors del futbol i que Glasgow és la seua Jerusalem?

Hampden Park, el temple del futbol escocès i seu del National Scotish Football Museum ...

... i al seu interior una "Vecchia Signora", la Dama Orelluda, tan prop i llunyana alhora ...

I com no, la casa dels "Lisbon Lions", Celtic Park, on Jimmy Johnstone ens recordà a Garrincha ...

Robert "The Bruce"

Stirling's battle field ... a la fi, crec que Mel Gibson ens la va "pegar" a Braveheart!

I per acabar, lleve'm-li un poc de bucolisme a la cosa ...

Salut, sláute, cheers!

May The Force be with you ... my friends!

2007-08-01T19:53:00.000+02:00

Ja fa algunes setmanes que tinc abandonat este blog i la veritat és que tenia moltes idees i articles pensats per a introduir-los, la majoria molt àcids i crítics amb els temes d’actualitat que han saltat a la palestra els últims dies.

Sobretot tenia previst com a punt fonamental parlar i despotricar sobre els bisbes espanyols i la seua Conferència Episcopal i en especial el seu portantveu, Monsenyor Juan Antonio Martínez Camino.
Aquest personatge representa a l’Església més caduca i allunyada de la realitat social que vivim i que mai hem conegut. També volia parlar del seu gos de presa, dòberman si voleu, l’ínclit Federico Jiménez Losantos, que des del púlpit de la Cadena COPE no para de desvariar i encabronar al més comú dels mortals, però ...

Ja està pegant el calor de valent i bufant una descomunal ponentada i m’he abandonat a la més absoluta gossera per tant, deixarem de banda estes elucubracions per al futur i per si de cas no actualitze este espai a curt termini, m’agradaria desitjar-vos a tots els amics i amigues que em visiteu un bon estiu i unes millors vacances, que de maldecaps cadascú ja en tenim prou!

Salut i força!

I don't believe in God, I believe in Billy Wilder ...

2007-07-10T20:38:00.000+02:00

Va ser l’any 1994 quan li van donar l’Óscar a Fernando Trueba per la pel·lícula “Belle Époque”. A l’hora dels agraïments, Trueba, no sabem si simulant una gran originalitat o que veritablement li va passar pel cap en eixe instant una brillant dedicatòria, va dir que ell no creia en Déu, que ell creia amb Billy Wilder. Al matí següent, el director madrileny va afirmar sense cap rubor que li acabava de trucar per telèfon el mateix Wilder i que es va dirigir a ell com “God’s speaking”, una cosa així com, “Déu a l’aparell”.

Esta introducció, a banda de les consideracions que es puguen fer, de la frivolitat dels comentaris o fins i tot de la mateixa supèrbia d’alguna de les dues parts, m’ha vingut a la ment perquè hui mateix duc un dia especialment dedicat a la lectura de vàries cites i frases cèlebres, sinó vos ho creieu pregunteu-li-ho a una amiga meua amb la que hui m'he creuat diversos e-mails amb esta qüestió de fons. De totes les que hui he descobert, per a mi la millor de totes és precisament una que he llegit del director nascut a Viena però amb passaport nord-americà, el gran Billy Wilder.

La frase en qüestió diu el següent: “Algunes persones solament guinyen els ulls per a poder apuntar millor”.

No em negareu que la frase és magnífica i verdaderament reveladora i aclaridora per als temps actuals. Afecta bàsicament a les relacions socials humanes i podria passar perfectament com una metàfora de la hipocresia humana. Alerta doncs, amb tots aquells que apareixen de la nit al matí a fer-vos palmades a l’esquena, poden dur les seues urpes amagades i esgarrar-vos la pell en qualsevol descuit que tingueu. De fet l'aforisme que a mi més m’agrada el va dir el filòsof Hobbes: “L’home és un llop per al mateix home”. Tot siga per a no deixar de banda la idea del llop i la manada!

El poder del llop prové de la força de la manada ...

2007-07-05T21:03:00.000+02:00

Amb esta frase de Rudyart Kipling es podria resumir l’esforç i la lluita mantinguda per part del poble de Bocairent vers la poderosa ordre monàstica, que ja no escolàstica, dels Agustins. A la fi s’ha signat, amb diners per davant això si, l’escriptura de compra-venda del Monestir de la Mare de Déu dels Dolors i dels Sants Reis Mags, la Parròquia ha comprat el que era seu, el que li pertanyia des de segles abans i que per avatars del destí perdé "legalment" però no espiritualment ...

Lamentablement la frase de les Sagrades Escriptures de “donar a Déu el que és de Déu i al Caesar el que és del Caesar” ha perdut el seu significat, s’ha fos amb el mercantilisme dels temps que corren hui en dia. De la frase anterior ha quedat clar que en l’actualitat els diners són el “primus inter pares”.

Dimarts passat, Panellet dels Estudiants, l’Arquebisbe de València, Monsenyor García Gasco, deia a la seua homilia en la missa en acció de gràcies que no hi havia vencedors ni vençuts i que ara tot girava al voltant de la cerca del bé comú; jo en canvi discrepe, la Fe de la gent del poble ha eixit perdent; en una disputa entre cristians no guanya ningú, perd el poble cristià i perd sobretot la Cúria i els seus oscurs cercles de poder.

I per això la frase del llop i la manada. S’ha fet un primer pas molt important però, la manada està vella i cansada, fan falta nous cadells que aporten sàvia nova a la manada, renovades forces, idees innovadores, un plus més d’energia. A la fi, conta la llegenda que Roma, la “Princeps Urbis”, la casa de Pere el Pescador, el fanal del món cristià, li deu el seu naixement a la llet d’una lloba!

"Simó, damunt d'esta pedra edificaràs la meua Església", el que no pensava mai Jesucrist és que eixa Església acabaria petrificant els cors dels fidels! Fan falta doncs, nous picapedrers i noves xàrcies de pesca. Que així siga.

Fem entre tots bona la frase "tota pedra fa paret"!

OH TEMPS, QUÍNA MALA "FOLLA" TENS!

2007-07-02T21:10:00.000+02:00

Duem unes setmanes d'efemèride en efemèride. Vaig començar els escrits d'este bloc celebrant els trenta anys de l'estrena als EE.UU. de l'Episode IV d'Star Wars; fa dues setmanes sonava en totes les ràdio-fòrmules la cançó "With or Without You" d'U2 ja que s'acomplien vint anys de la publicació del mític àlbum del grup irlandès "The Joshua Tree"; i el dissabte la primera cadena de TVE emetia després de dinar "E.T." per commemorar els vint-i-cinc anys de la seua estrena i tot açò viscut en primera persona. I jo que em creia un jovent!

Ara bé, la frase que més em va deixar "xafat" i pensatiu fou escoltar de boca d'un xiquet una frase en aparença totalment inòcua. Vos pose en situació, anava camí del Bar Sur per la "Ronda Sur" acompanyat per fill major del meu amic Camarasa; estàvem retrassats de la resta dels companys de sopar perquè al nano li va caure 1 Euro al terra i ens va costar un poc trobar-lo i quan per fi el vam trobar, Joanet innocentment va i em solta: "Paco, saps què? Hui és el meu "cumple", ja tinc 7 anys". Aquesta frase em va deixar trasbalsat perquè significava que els seus pares duien ja 9 anys casats i recorde com si fos ahir eixa boda ... 1998! El meu últim any de carrera!

Els pas del temps, eixe monstre que ho fagocita tot, ja està devorant-me, devorant-nos! I el que és pitjor, fent una ullada enrere vaig sentir angoixa pel vèrtig; inventariant la meua vida vaig comprobar que està buida, totalment inconsistent, etèrea ...

Em direu raro però la meua vida només em fa pensar que tot temps passat fou millor! Una cosa similar em va ocórrer el passat cap d'any, però vaig creure vore una baixada anímica pel dia del que es tractava, però ara comprobe que n'era un símptoma ...

El futur no sé el que em depararà, mes no crec que tinga preparades per a mi moltes emocions i vivències dignes de contar als nets ... El més emocionant en els últims dies fou compartir unes hores amb uns vells companys i amics de futbol, els "fenómenos" d'Alça l'Aleta que damunt enguany acompleixen ... 19 anys! No és cap menyspreu, estigueu tranquils, em vareu fer molt de bé, em vaig tornar a sentir un "ésser útil" i vos ho assegure, la meua vida necessita d'estos moments, moltes gràcies!

SIMPATHY FOR THE DEVIL

2007-06-25T11:26:00.000+02:00

Els Rolling Stones estan de gira per Espanya després de la suspensió dels concerts de l’any passat i com era d’esperar, esta sent tot un èxit. Una summa de més de 200 anys damunt de l’escenari i l’esperit rebel i juvenil intacte. Simpathy for the Devil, Angie, Street Fighting Man, Satisfaction, Brown Sugar, Paint it Black, Honky Town Women ... continuen sonant igual de bé com el primer dia. I a què ve tot açò? Doncs resulta que en este món cadascú és lliure de fer el que vulga però sense creuar la línia de la mala folla. Els Rolling han segut i són el paradigma del desenfreny, han fet i provat de tot, però han canalitzat des de fa quasi 50 anys tots els seus excessos cap a la música, creant art, provocant tota classe de sensacions i reaccions, però sense tocar-nos els collons.

Napoleó va dir que el món estava farcit de lladres en llibertat, estos lladres són totes aquelles persones que ens roben el nostre temps ... I tenia raó. No puc suportar que qualsevol em robe el meu escàs temps lliure, el meu temps és or i el bé més preuat de la meua vida, per tant, valga este article com avís per a navegants. No em valen les excuses del tipus, “Ie nano, perdona, és que anava ratllat fins el cul”. A mi això no em val, per a mi com si li peguen a la coca o a la heroïna, practiquen la zoofília, se la matxaquen amb dues pedres o s’esnifen les cendres de son pare, com l’amic Keith Richards, però si volen fer-me perdre el meu temps, com diuen els majors, a mi de vostè i a unes passes de distància i amb cita prèvia o una altra vegada traure la meua espasa làser i rodaran caps.

Mentrestant ... llarga vida a Ses Satàniques Majestats!

I Can get no ... Satisfaction!

P.D.- Allò de rodar caps, amb sentit metafòric, no vull més mals rotllos, tothom sap que la meua arma és la paraula i l’oratòria i puc ser molt perillós parlant!

De quan es va fer la llum en la fosca nit de Coruscant ...

2007-06-11T20:38:00.001+02:00

9 de juny de 2007, desfilada dels Suavos per celebrar el seu Panellet, el primer gran acte de l'era post-junta directiva. Quin plaer, quin alivi, per fi ha arribat el moment. Tornem a ser els d'abans, els primers en seure's a la taula i els últims en tastar el cafè! Visca la indiferència! Per primera volta després de quatre anys-llum s'ha tornat a fer la llum i valga més que mai la redundància.

S'ha acabat eixa sensació d'entrar al maset emprat, esperant que vinga una descàrrega de protons com si forem uns Jar-Jar Binks de torn!

L'ambient era tan bo que propicià una connexió amb la Força ...

I la desfilada amb marxa cristiana i dels últims, Creu Daurà, l'Ambaixador Cristià ... s'ha creat escola musical als Suavos ... i gran actuació de l'AUM de Bocairent.

I després al maset ... el possitivisme va continuar i transgredint totes les lleis més sagrades de l'Ordre Jedi ... va nàixer l'amor!

Fins i tots vam tindre una "connexio interestelar" des de més enllà de la Galàxia, des del gelat sistema de Hoth, encara que els receptors de la trucada no estàvem per a dir més de dues paraules seguides sense "engantxar-nos". Menys mal que prompte tornaràs al nucli de la Galàxia!

Estic tan content que ... cavallers, va per tots vostès!

Quin naix fill de puta mor fill de puta!

2007-06-05T20:39:00.000+02:00

Anit a les 2 A.M. (+1 GMT), amb nocturnitat i alevosia, com només calia esperar d'aquest grup d'assassins, ETA va trencar la treva que durava 15 mesos, com sempre culpant a la resta, a les víctimes, als demòcrates. Ara, com ja no té al PP com adversari, li ha tocat pagar el "pato" al PSOE i al PNB. Com molt acertadament deia este matí a la SER Carles Francino, que no ens confonguen, la culpa és única i exclusivament d'ETA i contra la barbàrie toca aplicar l'Estat de Dret.
Hi hauria que recordar a estos criminals que allò que ells anomenen com "estat opressor" ja va ser molt magnificient al girar la cara quan l'atemptat de la T4 de Barajas el passat 30 de desembre.
Per acabar, també m'agradaria fer una reflexió, al meu parer caldria donar-los el dret de presentar-se a les eleccions i així acabaríem d'una vegada amb l'auto-martirització i tindríem a eixe famós 10% controlat i amb la careta llevada, en aquest cas amb la caputxa de botxí; i mai millor dit ...

THIRTY YEARS AGO

2007-05-24T21:17:00.000+02:00

A long time ago, in a galaxy far, far away ...

Estem d'aniversari, s'acompleixen ara 30 anys que a l'arid desert de Tunísia veia la llum la saga fantàstica i d'aventures més gran de la història: STAR WARS.
Un jove director, George Lucas que únicament veia recolzat el seu treball en els seus amics Francis Ford Coppola i Steven Spielberg, completà la primera obra de la saga, l'Episode IV "A New Hope" perquè creia que seria la més comercial i que més fàcil convenceria a crítics, públic i productors i ... s'equivocà ... en vindrien 5 més fins completar l'any 2005 l'última película de la saga, l'Episode III "The Revenge of The Sith".
Seria massa llarg i farragós parlar de tota la saga però ho resumiria dient que es tracta d'un compendi atemporal (recordeu que es parla d'una galàxia llunyana però mai hi ha un marc temporal) on el Bé i el Mal s'enfronten en una lluita ferotge on finalment i després d'encarnissades batalles la maldat és vençuda per la saviessa del Bé.
Perquè Darth Vader és el personatge més místic i admirat alhora de la saga? Potser perquè amb ell es centra tota l'èpica del devenir de la Humanitat, el Bé és seduït per la Maldat d'una manera implacable i poderosa fins a la mort on torna a vore la llum de la bondat de la mà de Luke, el seu fill, sang de la seua sang ...

THE FEAR

2007-05-21T21:24:00.000+02:00

-Tens por ... Anakin?
-No. Tinc fred.
-La por ens duu a l'odi, l'odi a la ira i la ira al sofriment. Detecte molta por en tu jove Anakin. Por a perdre a ta mare ... potser?

Potser el mestre Yoda no anava desencaminat. La por trau a la llum els sentiments més innobles i irracionals de l'ésser humà. Ens fa cometre i pensar les baixeses més abobinables que hom pot elucubrar, però malgrat ens fa poderosos ...
L'equilibri en la Força estriba en com controlar estos sentiments tan negatius que ens donen un gran poder però, descontrolat i a curt termini fatal! Hem d'intentar canalitzar tots els nostres baixos sentiments mitjançant la Força per a què la perverssió, el negativisme i la oscuritat no s'apoderen de nosaltres i ens incapacite com a persones.
La moralitat individual i la nostra capacitat de raciocini és el que ens fa forts i si controlem els nostres temors i els compartim amb els nostres amics ningú podrà amb nosaltres. No és cap símptoma de debilitat, és una victòria segura a llarg termini i a més a més eterna ...

SITH TALES

2007-05-16T07:57:00.000+02:00

-Is it possible to learn this power?
-Not from a Jedi ...

Açò pareix que comença a rutllar, el meu aprenentatge va pel bon camí; poc a poc comence a fer-me a la nova estació interestelar de combat, ara sense fisures i defectes de seguretat. La veritat és que la confecció d'este bloc està ajudant-me a canalitzar els meus sentiments més baixos i irracionals. La meua ira, la meua por, els meus defalliments, la meua angoixa, totes les meues decepcions tenen cabuda ací, les controle, les explote ...

Un nou Moff està apunt d'aparèixer!

I NEED YOUR HELP SON ...

2007-05-14T20:30:00.000+02:00

-Lord Vader, can you hear me?
-Yes ... Master!

Amb estes frases comença una nova era, una nova esperança (a new hope); bufen temps de canvis, renovar-se o morir!
És cert que ser una bona persona està molt ben vist però alhora molt mal pagat: a la gent li costa pegar una palmadeta a l'esquena quan escau i a la fi, esta mancança d'ànim per part de la resta de la gent acaba matant-te.
Potser el Mestre Yoda tenia raó quan deia que el revers pur i bo de la Força és més poderós, però al Costat Oscur s'arriba més prompte i a més a més és més seductor i de segur que força més divertit. Al cap i a la fi Yoda va passar els seus últims dies de vida material a Dagobah, acompanyat de serps i rates penades i menjant arrels dels arbres ...
Sense oblidar-nos de Qui-gon Jin, pare espiritual de Obi-Wan Kenobi i descubridor del jove Anakin, un jedi savi i poderós que mai va ocupar un escó al Consell Jedi, tot per ser un rebel!