Com la diu la cançó de Chris de Burgh, nosaltres també tenim una Dama de Roig i no és precisament "Malaena" la dona de l'inefable Paco "tronaor" Roig. Com haureu suposat estic parlant de Rita Barberà, la perpètua alcaldessa del Cap-i-Casal. Serem o no partidaris de les seues idees polítiques però el que no li podem negar és el seu populisme i el savoir faire amb la gent. L'any passat, al blog amic de Els Fadrins vaig definir-la com la major icona mediàtica valenciana després del rei En Jaume. Enguany, i després de gaudir d'una grandiosa mascletà de Voro a la Plaça de l'Ajuntament de València i sobretot de l'aparició estelar de Rita amb la seua brussa roja (com no!) vaig a definir-la com la Na Violant d'Hongria contemporània.
Ni soc de València ni visc allí ni de bon troç vaig molt per la capital, però alguna cosa ha de tindre la tia; no sols per a guanyar les eleccions municipals edició rere edició, sino principalment per ser ben caiguda per a la major part de la població i és que ser volgut està molt per damunt de guanyar uns comicis.
Al meu humil parer i des de la distància, la meua perspectiva em fa suposar que el "morbo" de Rita es deu a que viu i es comporta des de les antípodes de les directrius que marca el partit polític al que pertany. Per altra banda, el poder vore-la en directe al balcó de l'Ajuntament és al mateix temps sinònim de passar una magnífica vetlada pre-pasqüera amb alguns "companyeros" incloent-hi un dinarot per a ... llevar-se el barret o el "sombrero" de palla!
Per tot acò ... que bote Rita, que bote Rita, que bote Rita!
P.D.- Falla de Convent Jerusalem ... Barrachina, estem amb tu!