dijous, 24 de gener del 2008

Caixa d'Espanyoletos, Caixa de Granaders ...

El present article no va dedicat a cap cantant, escriptor, filòsof, polític o bisbe però de segur que el personatge és ben conegut per totes i tots els que es preneu la molèstia de fer-li una ullada a este bloc. És clar que la immediatesa de les Festes de Moros i Cristians propiciava una dedicatòria en consonància però he volgut fugir del classicisme de l’homenatge a capitans, festers veterans en la Festa, rectors, medalles d’or ... No!
Esta volta li toca al gran oblidat de les autoritats festeres del poble ... el Sergent Major, és a dir, li dedique este article amb respecte, admiració i reconeixent a la figura de Vicent Vañó “Borja”.
Els qui hem conviscut amb ell cert temps a la Junta de Festes ens adonem de seguida que Vicent és un enamorat de la Festa, sempre disposat a tirar una maneta en tot el que faça falta i que representa amb solemnitat i dignitat el càrrec que assoleix. Marroc de tota la vida, ve sacrificant-se any rere any pel bé del col·lectiu fester i els festers mai li ho hem agraït.
Hi ha diferents moments que ens anuncien les festes, La Publicació, el Novenari ... però, per a mi quan realment comencen les Festes és quan acabat l’Àngelus, després del primer vítol del rector i l’encesa de la traca colgant de colors de la Plaça de l’Ajuntament, agafa el micròfon Vicent i amb el seu característic to greu de veu comença la emocionant lletania ... “Caixa d’Espanyoletos …” Per tant Vicent, novament, amb respecte i admiració este article va per tu!

dilluns, 14 de gener del 2008

ET LE VAINQUEUR C'EST ... ALBERT CAMUS!

Bé, deixarem ja de banda al “pobre” Fito i per a esta setmana anem a canviar de registre i de to. Vaig a dedicar-li el meu article al escriptor i filòsof francès Albert Camus.
Nascut el 1913 a la ciutat algeriana de Mondovi (fill per tant de pieds-noires), li van concedir el Premi Nobel de Literatura l’any 1957. La temàtica de les seues obres destaca per transmetre un humanisme fundat en la convicció de l’absurde de la condició humana.
De totes les seues novel·les destacaríem Le Mite, La Peste, L’Homme Révolté o L’Étranger.
Va morir el 1960 en un accident de trànsit a la ciutat francesa de Le Petit Villeblevin. Com a curiositat afegiré que sa mare era mallorquina.
Reconec que no m’he llegit cap llibre d’ell i les dades de dalt les he extret de la Wikipedia. Per què li dedique esta entrada al bloc? Doncs molt senzill, l’altre dia al meu dietari vaig llegir una cita cèlebre de Camus:

“No camines darrere de mi, puc no guiar-te. No camines davant de mi, puc no seguir-te. Simplement camina al meu costat i sigues el meu amic”.

Veritat que és meravellosa?

dijous, 3 de gener del 2008

FITO, T'HA TOCAT! ... PER PLOM!

Abans que res, bon any a tots els meus “seguidors” i "seguidores"; hi ha que ser educat malgrat que allò del cap d’any m’ho passe pel “forro”. Jo vaig a començar l’any de forma diferent a com el vaig acabar. Duc un temps sent massa dolç i “pastelón” i ja comence a estar un poc empatxat i fart així que ja va sent hora de pegar un poc de canya. Fins i tot he fet un càsting intern a vore a qui li pegava de palos i ha guanyat per golejada Fito, el babòs eixe dels fitipaldis.

Em cau mal, mol mal, requetemal. Per al meu gust canta de puta pena, les lletres de les seues cançons són absolutament absurdes i estúpides i la música ... ai, la musiqueta!, es clava dins del cervell , eixa guitarra mono-acòrdica, xirriant, pesada, insulsa, repetitiva que t’afusella les neurones ...

I que em dieu de la fatxa que porta? Eixe rasurat malaltís i la gorreta ... però si gasta el mateix look que el Paco Clavel, només li falten les plataformes! El pitjor de tot és que és ídol de masses i icona mediàtica de la post-adolescència ... així va el país, sense rumb i amb uns jovents que no saben on van ni saben el que volen ...